31.12.2025 - 19:05
|
Actualització: 31.12.2025 - 19:54
El president del Consell de la República, Jordi Domingo, ha agraït en el discurs institucional de Cap d’Any l’esforç fet el 2025 pels associats, els voluntaris, l’equip tècnic i el govern de la institució per a rellançar la iniciativa i tornar-li centralitat política. Domingo ha situat aquest any com un moment d’inflexió, tant en l’endreça interna del Consell com en la recuperació de l’activitat territorial i la projecció internacional.
El president ha subratllat que el treball col·lectiu ha permès de reforçar la institució després d’un període de desgast i ha remarcat que el Consell torna a ser una eina útil al servei de l’objectiu d’alliberament nacional. Sobre això, ha destacat especialment la tasca feta per a internacionalitzar la causa catalana i reactivar els consells locals, que considera una peça clau per a mantenir el torcebraç polític i social al territori.
En el parlament, Domingo ha tornat a denunciar la discriminació política, econòmica i social que l’estat espanyol ha imposat històricament a Catalunya. Ha recordat que, al llarg del temps, tots els intents del país d’arribar a acords amb l’estat espanyol per a “posicionar-se en el lloc que li correspon al món” han fracassat, i ha presentat aquesta experiència acumulada com una evidència que el camí del pacte no ha donat resultats.
Partint d’aquesta lectura, el president del Consell ha defensat que una societat amb benestar per a tothom, definida com una societat amb “absència de por” –por de la repressió o de no disposar dels serveis públics necessaris per a una vida digna– només serà possible amb la independència efectiva del país. Segons Domingo, aquesta independència no es pot ajornar indefinidament ni quedar reduïda a una aspiració retòrica.
Exercir sobiranies, també en el dia a dia
En aquesta línia, Domingo ha insistit en la necessitat d’exercir totes les sobiranies possibles, amb l’objectiu de mantenir-se tan al marge de l’estat espanyol com sigui possible. Ha presentat aquesta estratègia no sols com una opció política, sinó també com una pràctica concreta que s’ha de traduir en estructures, decisions i projectes que permetin al país d’avançar en autonomia real. També ha remarcat que el Consell de la República ha d’actuar com un espai de coordinació i d’impuls d’aquestes sobiranies, tant en l’àmbit institucional com en el social i econòmic, i ha defensat una acció constant que combini la dimensió política amb la construcció de país.
Un dels eixos centrals de l’acció de govern durant el 2025 ha estat, segons que ha explicat Domingo, la internacionalització del conflicte polític. El Consell ha fet un esforç per a tenir presència en espais internacionals, tant en organismes i fòrums multilaterals com en l’àmbit de les nacions sense estat i dels moviments de descolonització. Aquesta acció exterior, ha dit, no té només un valor simbòlic, sinó que també respon a la necessitat de situar el cas català en l’agenda internacional i de construir aliances que permetin de reforçar la legitimitat del dret d’autodeterminació. Domingo ha presentat aquesta tasca com una feina de fons, que requereix constància i coherència, però que és imprescindible en qualsevol estratègia d’emancipació nacional.
Revitalització dels consells locals
El discurs també ha posat l’accent en la recuperació de la vitalitat territorial del Consell de la República. Durant el 2025, una quinzena de consells locals han fet eleccions per a renovar les juntes gestores, entre els quals hi ha els de Sants-Montjuïc, Girona i Santa Coloma de Gramenet. Segons Domingo, aquest procés ha permès de reactivar la participació i d’enfortir l’arrelament de la iniciativa al territori. El 2026 és previst que una quarantena de consells locals votin els seus nous representants, cosa que el president ha interpretat com un senyal de normalització i de dinamisme intern. També ha defensat que aquests espais locals són essencials per a mantenir la connexió amb la base social i fer créixer el Consell des de sota.
Finalment, ha fet referència a les iniciatives impulsades per a guanyar i exercir sobirania de manera efectiva. Entre aquestes, ha destacat la creació del Fons Nacional Català, concebut com una estructura de país destinada a canalitzar recursos econòmics fora de l’abast de l’estat espanyol. Segons Domingo, iniciatives com aquesta són imprescindibles per a dotar el moviment independentista d’eines pròpies i per a avançar cap a una capacitat real de decisió. En el seu missatge de Cap d’Any, ha conclòs que el desafiament del Consell era combinar la resistència política amb la construcció d’alternatives concretes, amb la mirada posada en la independència com a horitzó irrenunciable.
