Victòria Rosselló desmunta l’estratègia del Consell sobre la gota freda: “Que la informació era a l’abast de tothom és incontestable”

Continuen les compareixences a la comissió d’investigació sobre la gota freda al congrés espanyol. Aquesta vesprada hi ha anat Victòria Rosselló, la cap de meteorologia d’À Punt. Els dies previs a la catàstrofe va avisar la població del risc que hi hauria i els dies següents va ser molt crítica amb la gestió que se n’havia fet. Aquesta contundència l’hem tornada a veure avui, atès que Rosselló ha desmuntat de dalt a baix l’estratègia del Consell per a espolsar-se les responsabilitats sobre la gota freda.

Ha explicat que la gota freda del 29 d’octubre de 2024 s’havia vist a venir molts dies abans, tot i que calia fer-ne seguiment perquè podia haver-hi modificacions. Com ha dit, no va mostrar variacions importants i, a mesura que s’acostava l’episodi, es va anar veient que allò que podia passar el dimarts 29 era potencialment molt perillós. El divendres anterior, 25 d’octubre, ja podien veure que hi havia una alta probabilitat que es complís la previsió.

“Les previsions meteorològiques sempre funcionen amb un grau d’incertesa, però a mesura que t’acostes més al dia d’una possible situació complicada, les coses es van confirmant. Es veia tan clar i, sobretot, es veia que era una situació de tal impacte, que a À Punt divendres avisàrem la direcció que es preparara per a allò que havia de passar dimarts, perquè es veia que era molt probable que la pluja, que seria torrencial, caiguera a les capçaleres altes i mitjanes dels rius, de manera que el perill de riuades era molt elevat”, ha dit.

Rosselló ha explicat que es veien uns cúmuls en alguns models meteorològics “molt exagerats”, de més de 400 litres per metre quadrat, i així ho van advertir als espais televisius de l’oratge. “Es veia que seria un temporal històric. Fa més de trenta anys que treballe en meteorologia i he vist moltes gotes fredes, i es veia que era una cosa fora del comú, que tindria un impacte molt fort.” Ha insistit que era una situació “extremadament perillosa, des de dies abans”, i que la previsió es va complir amb molta exactitud a partir de la matinada.

Ha desmuntat repetidament la versió del govern valencià sobre la suposada apagada informativa. “Les dades eren a l’abast de tothom; dades de previsió, primer; després els avisos. Un avís roig vol dir que perilla la integritat de les persones, a més dels béns: que t’has d’autoprotegir. Els avisos eren activats”, ha dit. En relació amb això, ha valorat que era el desastre més gran que havia ocorregut al nostre territori i que era una cosa inconcebible perquè actualment hi ha les eines per a prevenir, saber què passarà i, “com a mínim, avisar”.

També ha explicat el sistema d’avisos meteorològics, una qüestió que el Consell també ha utilitzat per a espolsar-se la responsabilitat. Ha dit que la previsió amb l’avís roig era de 180 litres. “És probable que calga fer un esforç de pedagogia a la ciutadania, a tothom en general, i no diguem si han de gestionar emergències. És un llindar mínim. Que l’avís diga 180 litres per metre quadrat en dotze hores vol dir que la meteorologia no arriba més enllà de donar aquest llindar mínim, però no vol dir que n’hagen de caure 180; en poden caure 200, 300, 400, 500, 600 o 700, tal com va ocórrer. Açò no s’acaba de tindre mai clar. D’avisos com aquest, no n’hi ha hagut de fa dècades”, ha dit.

Ha estat molt contundent i ha insistit que les dades eren públiques, que tothom les podia consultar, i ha destacat la cobertura que va fer la televisió pública d’ençà de la matinada. “Evidentment, no van veure À Punt aquell dia”, ha dit en referència als membres del Consell. Ha considerat que 230 morts no eren acceptables el 2024 per un esdeveniment meteorològic i ha assenyalat que els protocols van fallar. “És molt difícil d’entendre que la informació disponible no arribara on havia d’arribar. […] Que la informació era a l’abast de tothom és innegable, incontestable”, ha remarcat.

Rosselló també ha narrat com va viure l’equip de meteorologia d’À Punt aquell 29 d’octubre. “La magnitud de l’episodi era claríssima, era un episodi històric. Viure la inacció aquell dia, per a tots els que hi érem, va ser terrorífic, va ser molt frustrant. No ho desitge a ningú, perquè la catàstrofe era servida, sobretot a primera hora de la vesprada.” Ha dit que la crescuda del barranc de Torrent (o rambla del Poio) va ser com un tsunami i que a les 17.00 ja s’havia d’haver avisat la població.