31.03.2026 - 21:27
|
Actualització: 31.03.2026 - 21:38
Més d’un any després de l’incendi del barri del Campanar, a València, que va causar deu morts i va deixar sense casa 138 famílies, les víctimes tornen a posar en qüestió la investigació judicial. Han fet públic el contingut d’un nou informe pericial que, segons que denuncien, evidencia “errors greus” en la instrucció i obre la porta a depurar responsabilitats que fins ara no s’havien investigat.
Els familiars han comparegut públicament per exigir la reobertura de la causa, arxivada provisionalment al juliol. Reclamen “veritat, justícia i pau interior” i asseguren que el cas es va tancar sense haver esclarit tots els factors determinants de la tragèdia. “Això no es cura fins que no hi haja justícia”, han reiterat.
El nou peritatge, encarregat per la comunitat de propietaris, se centra en els materials de la façana de l’edifici. Segons els advocats de les famílies, el document assenyala que aquests materials van poder ser determinants en la propagació ràpida del foc i en la gravetat de les conseqüències. A més, l’informe qüestiona la validesa de la documentació aportada per acreditar la seguretat contra incendis. Aquesta documentació –diuen– no solament era inadequada, sinó que en alguns casos havia caducat i no complia la normativa vigent en el moment de la construcció.
Aquest punt és clau, perquè posa en dubte un dels pilars de la decisió judicial d’arxivar el cas. Si els materials no complien realment les condicions de seguretat exigides, la naturalesa de l’incendi podria deixar de ser considerada exclusivament accidental i obrir la porta a possibles responsabilitats penals.
Crítiques a la instrucció: “Es va voler tancar el cas”
Els advocats de les víctimes són especialment crítics amb la manera com es va conduir la investigació. Denuncien que es va aplicar una normativa incorrecta i que això va originar una “aparent legalitat” que no s’ajusta a la realitat dels fets.
Segons que expliquen, la instrucció es va orientar ja de bon començament a descartar qualsevol responsabilitat més enllà de l’origen accidental del foc. “No es va investigar la possible negligència de la constructora ni dels fabricants dels materials”, asseguren. I afegeixen: “El jutjat ha cercat un relat judicial.” Aquesta crítica assenyala al nucli del conflicte: no solament qüestionen conclusions concretes, sinó l’enfocament general de la investigació. Per a les famílies, el problema no és solament què es va decidir, sinó com es va arribar a aquella decisió.
El precedent italià i la possibilitat de noves responsabilitats
Els familiars també han posat damunt la taula un precedent que consideren determinant: una sentència a Itàlia en què es van condemnar els fabricants de materials de façana per un incendi similar a Milà. Segons que indiquen, els materials implicats són comparables als utilitzats a l’edifici de Campanar.
Aquest precedent reforça la seva tesi que hi pot haver responsabilitats penals més enllà de l’accident inicial. En concret, assenyalen als fabricants dels materials i, eventualment, a la cadena de decisions en la construcció de l’edifici. “És la porta que ha d’obrir el cas”, han dit, tot reclamant que la justícia tingui en compte aquesta classe de resolucions per revisar allò que consideren un arxivament prematur.
Més enllà dels arguments tècnics i jurídics, la compareixença ha estat marcada pel testimoni emocional dels familiars. Parlen d’un any “molt complicat”, amb una sensació persistent de ràbia, impotència i solitud. Denuncien la manca de suport institucional després dels primers dies del sinistre i critiquen que no s’hagin assumit responsabilitats polítiques ni judicials. “Són tot portes tancades”, han dit.
Alguns testimonis també assenyalen possibles disfuncions en la gestió de l’emergència, amb problemes de coordinació i resposta en els moments més crítics. Relats que, tot i no ser al centre de la nova ofensiva judicial, reforcen la percepció que hi ha aspectes de la tragèdia que no s’han investigat prou.
La nova documentació ha estat rebuda amb una barreja d’esperança i prudència. Els familiars admeten que el procés serà llarg i incert, però consideren que hi ha, finalment, una base sòlida per a demanar la reobertura del cas. Ara, la decisió recau en els tribunals, que hauran de valorar si els nous elements aportats són suficients per a revisar una causa ja arxivada. Mentrestant, les víctimes mantenen la pressió i insisteixen que no es tracta només de mirar enrere, sinó d’evitar que una tragèdia com aquesta es repeteixi.
