03.04.2026 - 10:37
|
Actualització: 03.04.2026 - 10:56
Centenars de persones van omplir anit els carrers de Verges (Baix Empordà) per presenciar la Dansa de la Mort de Dijous Sant, marcada enguany per un vent intens de tramuntana. La festivitat, una de les processons més antigues del país, només s’ha interromput durant la guerra del 1936-1939 i la pandèmia del 2020.
Enguany, la festa ha recuperat la representació de l’escena del Ram a la Placeta, com a picada d’ull a l’antiga manera de fer, quan totes les escenes eren itinerants. “És una picada d’ullet a allò que antigament es feia, quan es representava per tot el poble”, ha dit Agustí Cancell, director de la Processó. També s’hi han afegit cinc torxes més al quadre de la Mort i s’ha fet un horari més compacte. Diu Cancell: “És un orgull que ens pugui visitar tanta gent i que el poble estigui unit per una mateixa causa.”
Dijous Sant és una jornada clau per als habitants de Verges, de prop d’un miler d’habitants. Més de 600 veïns participen en la Processó, una tradició emblemàtica de la Setmana Santa a Catalunya. D’ençà de primera hora de la tarda, Verges ha començat a rebre visitants, que no s’han volgut perdre la sortida dels Manages. El so dels tambors i de les trompetes ha acompanyat, un any més, el pas dels soldats romans pels carrers.
Noves escenes i evolució del format
Una de les principals novetats d’enguany ha estat la representació de l’escena del Ram a la Placeta. Aquesta recuperació pretén dinamitzar l’espera dels visitants que no tenen accés a la representació principal a la plaça Major. Antigament, totes les escenes eren itinerants i es feien en diferents racons del poble, abans no hi hagués un escenari fix i seients per al públic.
A la nit, la plaça Major ha acollit el Misteri de la Passió, amb centenars de participants que han recreat els darrers dies de Jesucrist. Fa setmanes que es van esgotar les 1.467 localitats disponibles. Una volta acabada la representació, s’ha fet la processó itinerant, enguany amb més agilitat i un format més compacte.
En aquesta ocasió, les vestes i imatges han sortit abans que no els actors, bo i cercant un recorregut més vistós. El quadre de la Dansa de la Mort ha estat el darrer a actuar perquè, segons Cancell, el públic “se n’endugui un record més intens”.
La Dansa de la Mort, moment culminant
Els cinc esquelets han desfilat pels carrers de Verges amb el so del tabal i la força simbòlica i ancestral d’aquesta dansa medieval, única a Europa. El seu pas, enmig del silenci i la foscor, ha tornat a captivar el públic. Com a novetat, s’han afegit cinc torxes noves, dues davant i tres darrere, que, segons Cancell, donen més relleu i importància a l’escena i no perd el caràcter tradicional.
Cada figura té un simbolisme: el capdanser porta una dalla amb la inscripció “Nemini parco” (“No perdono ningú”); una altra figura du una bandera negra que simbolitza la brevetat de la vida; dues figures petites porten platets amb cendra per recordar que “pols som i en pols ens convertirem”; la cinquena du un rellotge sense busques, que vol dir que la mort pot arribar en qualsevol moment.
Cap a la mitjanit, la processó ha recorregut el nucli antic, il·luminat per torxes i pels caragols amb oli. El carrer d’Orient, rebatejat carrer dels Caragols per aquestes dates, ha tornat a ser un dels punts amb més concurrència.
La vetllada ha acabat amb la Crucifixió i la reverència final de la Dansa de la Mort, a l’església.
Els orígens medievals i el reconeixement patrimonial
La Dansa de la Mort de Verges té els orígens a l’edat mitjana, en un moment marcat per la pesta negra, quan la mort va esdevenir omnipresent en la cultura i les arts.
Les primeres referències documentals apareixen en texts eclesiàstics; un és del 1666 i ja diu que la celebració “es fa pels indrets habituals del poble”, la qual cosa fa pensar que la tradició encara pot ser més antiga.
Amb el pas del temps, la festivitat s’ha consolidat i, d’ençà del 1983, la Generalitat la va declarar Festa Tradicional d’Interès Nacional. Actualment, l’organització treballa perquè la Dansa de la Mort sigui reconeguda com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO. Segons Cancell, la candidatura “no és una cosa fàcil ni ràpida”, però es continua treballant per reunir tota la documentació i material necessaris per a assolir-ho. “La fe no la perdrem pas mai. Si no és l’any vinent, serà d’aquí a dos, però creiem que en som dignes”, ha afirmat.
