27.03.2026 - 13:19
La inflació anual estimada de l’IPC el març del 2026, a tot l’estat espanyol, és del 3,3%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, si es confirma, implicarà que la taxa anual augmentarà un punt, perquè al febrer aquesta variació va ser del 2,3%. Aquesta evolució és deguda, principalment, a la pujada dels preus dels combustibles i lubrificants per a vehicles personals. També hi influeix, però no tant, el descens de l’electricitat, menor que el de l’any passat, i l’augment del preu del gasoli de calefacció, que havia baixat el març del 2025. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) es manté en el 2,7%. I fins aquí tota la informació proporcionada per l’INE sobre els preus del març.
Sens dubte, és una pujada forta i esperada. De fet, la nota oficial de valoració que ha enviat el govern de Madrid sobre aquest punt no aporta res i encara és més curta. Fa referència, en sentit positiu, és clar, a l’actuació amb el pla d’ajuts. “El pla de resposta del govern –diu–, aprovat aquest dijous al congrés, és dissenyat perquè el xoc extern no es traslladi de manera permanent ni a la inflació, ni al poder adquisitiu de les cases. De fet, aquesta última setmana, els carburants baixen per l’aplicació de les mesures fiscals, encara que continuen experimentant pressions per les cotitzacions internacionals, especialment en el cas del dièsel, a causa dels preus més alts del petroli (es manté prop dels 100 dòlars), els nolis i els marges de refinament.” Ja veurem si tenen raó.
En certa manera, d’aquestes reflexions, en to positiu, del ministeri, ja n’havia parlat un dels sectors més afectats per la pujada del petroli: l’agrícola i ramader. El secretari general de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), Miguel Padilla, deia: “El nostre sector arrossega des de mitjan febrer un sobrecost estimat en més de 1.050 milions d’euros l’any (2,77 milions d’euros cada dia), derivat de l’encariment del gasoli B (+40%), la urea (+40%) i els plàstics agrícoles (més del 20%).” I, referint-se a la suficiència del pla del govern espanyol, apuntava que tot depenia de la durada i la intensitat de la guerra. “Si la situació es resol en dues setmanes o tres, les mesures aprovades poden absorbir l’impacte. Si el conflicte se sosté o s’intensifica, caldrà un nou paquet de mesures més ambiciós.”
I té raó, però saber aquesta durada, ara com ara, és impossible, si un dels bel·ligerants canvia cada dia (o cada hora) d’opinió i d’amenaces. Ara, sí que és cert el gran risc que la pujada s’escampi i es faci capil·lar, perquè pot afectar tota mena d’indústries i els aliments, és clar. En un mes de pujada en el cru, això no es pot notar, però sí a mesura que es vagin escampant els augments mitjançant el cost dels derivats. De fet, amb això ja s’hi compta, com va posar de manifest l’OCDE ahir, quan rebaixà el creixement previst per a enguany de les economies dels països europeus i va apujar les referents als preus.
Quant a la inflació, assenyalava clarament a l’alça la previsió per a la zona euro el 2026. Concretament, de 0,7 punts percentuals, fins a 2,6%. La inflació es desacceleraria després, al 2,1%, el 2027. Més favorable, no obstant això, veu la inflació subjacent, que continuaria essent “moderada”, del 2,3%. Evidentment, apunta a la durada, quan subratlla la imprevisibilitat de la guerra, amb un impacte sobre el creixement i la inflació que es podria ampliar si perdurés. “En cas de prolongar les pertorbacions, també es podrien produir escassetats importants d’energia que frenarien encara més el creixement”, assenyala.
Curiosament, l’organització esmenta sobretot els preus de la urea (un dels principals fertilitzants minerals nitrogenats), que han augmentat més del 40% de mitjan febrer ençà. “Si aquesta tendència a l’alça continua, tindrà repercussions adverses sobre els rendiments dels cultius i els preus mundials dels productes alimentaris el 2027.” Aquesta és la por que també apunten les organitzacions agràries d’aquí.
En vista d’aquest panorama, les mirades s’adrecen directament als bancs centrals, en el cas nostre, al BCE, per a saber què pensa fer arran de la nova situació creada per la guerra i la repercussió en els preus. Doncs bé, la presidenta, Christine Lagarde, ja n’ha parlat i ha estat molt clara. Ha dit que el BCE esperarà a comptar amb prou informació sobre la magnitud, la persistència i la possible propagació del xoc derivat de la crisi al Llevant, abans de prendre decisions, però ha insistit que “la indecisió no ens paralitzarà; el nostre compromís d’aconseguir una inflació del 2% a mitjà termini és incondicional. Ara estem preparats, si cal, per a modificar la nostra política en qualsevol reunió.”
Segons Lagarde, l’evolució final dependrà de què passi en els mercats de matèries primeres i també “de com es reparteixi la càrrega del xoc”, que haurà de ser assumida entre treballadors, empreses i governs. Igual que el 2022, ha advertit que, si les companyies traslladen l’encariment de costs als seus preus de venda de manera excessiva, podrien causar una reacció simètrica dels treballadors en les negociacions salarials, per la qual cosa “el BCE vigilarà molt de prop tant les expectatives de preus de venda com els principals indicadors de salaris”.
En definitiva, la inflexió en els preus ja és un fet. Si arribarà a trencar la tendència a la baixa dels últims temps, només ho saben els protagonistes de la guerra i del mal que s’acabin fent. Hem de pensar que fins ara ja s’han malmès moltes infrastructures energètiques productives a l’Iran, a l’Aràbia i als països del golf Pèrsic, que tardaran anys a reparar-se. I, com diuen els especialistes, la durada és la clau i quin sigui el final, també. D’aquí estant poc es pot fer. Sembla que el pla d’ajuts del govern de Madrid i el de la Generalitat han estat rebuts sense crítiques pels afectats (la qual cosa implica un fet positiu), però recordant que aquests ajuts són escassos i insuficients si s’allarga la guerra.
Quant als tipus d’interès, és una conseqüència de la qual ja parlarem, de segur. De moment, s’ha avançat molt de pressa l’Euríbor, que ha pujat de 0,6 punts percentuals en un mes i ja voreja el 3%.
