El govern Trump és a punt d’atacar Veneçuela?

The Washington Post · Dan Lamothe, Tara Copp, Michael Birnbaum i Noah Robertson

Divendres a la nit, Donald Trump digué que “més o menys” ja havia arribat a una decisió sobre la possibilitat de llançar una intervenció militar a Veneçuela, després d’una segona jornada consecutiva de reunions a la Casa Blanca amb assessors, entre els quals el vice-president, JD Vance; el secretari de Defensa, Pete Hegseth; el secretari d’Estat, Marco Rubio; el cap de l’Estat Major de l’exèrcit, el general Dan Caine; i l’assessor en cap del president, Stephen Miller.

Poques hores abans, un representant del govern havia explicat que els assessors de Trump li havien presentat “un ventall d’opcions” amb relació a una possible intervenció militar a Veneçuela.

Qualsevol atac contra el territori veneçolà contravindria la promesa electoral de Trump de no involucrar els EUA en conflictes nous, i trairia la promesa que ha reiterat al congrés aquestes darreres setmanes de no preparar un atac a gran escala contra un país estranger. També complicaria encara més la cooperació dels EUA amb els altres països llatinoamericans i aprofundiria les sospites –tant a Llatinoamèrica com a Washington– que l’objectiu últim de la Casa Blanca és derrocar el règim del president veneçolà, Nicolás Maduro, a qui Trump ha acusat d’exportar drogues i delinqüents violents als Estats Units.

Maduro, que arribà al poder l’any 2013, s’ha convertit en una de les grans obsessions de Trump. Aquest agost, el seu govern augmentà de 25 milions de dòlars a 50 la recompensa per a qualsevol informació que facilités la captura del president veneçolà, tot citant la presumpta connivència de Maduro amb els càrtels de la droga del país i la sospita que manipulà els resultats de les presidencials de l’any passat per a amagar la derrota i poder continuar al poder.

“Maduro està molt espantat, i hauria d’estar-ho”, diu un funcionari nord-americà. I afegeix: “Sobre la taula del president [Trump] hi ha opcions que tindran conseqüències molt negatives per a Maduro i el seu règim il·legítim […] Considerem que aquest règim és il·legítim i que no actua en servei de l’hemisferi occidental.”

En aquestes darreres setmanes, Trump i els seus principals assessors han fet insinuacions contradictòries sobre els objectius de l’administració. Trump ha expressat repetidament el desig d’ampliar a la via terrestre la campanya d’atacs contra llanxes al Carib i el Pacífic oriental –a les quals Washington ha acusat, sense proves, de traficar amb drogues–, que ja ha deixat una vuitantena de morts. Tanmateix, Hegseth i Rubio han comunicat en privat a certs diputats del congrés que Washington no té previst de declarar la guerra a Caracas, cosa que ajudà a convèncer els diputats díscols del Partit Republicà que votessin en contra de la proposta de llei que hauria impedit que Trump comencés un conflicte militar contra Veneçuela.

Durant una sessió informativa a final del mes passat al Capitoli, els membres del Comitè de Serveis Armats de la Cambra de Representants –la cambra baixa del congrés dels EUA– preguntaren als representants de les forces armades si el Pentàgon tenia prevista una operació militar a gran escala a Veneçuela. Ho explica així un diputat demòcrata a The Washington Post, que puntualitza que els representants de l’exèrcit els tornaren a assegurar que la Casa Blanca no tenia previst de llançar-hi cap atac.

“Començo a desconfiar del departament [de Defensa]”, afegeix aquest diputat, que accedeix a parlar amb The Washington Post a condició d’anonimat perquè comparteix informació classificada. “Començo a creure que els motius del govern no són purs, que no han estat sincers i francs amb el congrés”, afegeix.

La defensa legal del govern Trump és que les operacions militars al Carib no són un atac contra Veneçuela com a tal, sinó que formen part d’una campanya més àmplia contra el tràfic de drogues a la regió. Washington acusa Caracas de treballar en coordinació amb els narcotraficants de la regió.

Tanmateix, molts diputats i experts jurídics consideren que equiparar el tràfic de drogues amb el conflicte armat no se sosté des del punt de vista jurídic.

“Donar refugi a traficants de drogues mai no s’ha considerat un ús de la força excessiu ni un atac segons el dret internacional”, afirmà Dan Maurer, ex-jutge i professor de dret a la Universitat del Nord d’Ohio, aquesta setmana.

L’extens desplegament militar del govern Trump a Llatinoamèrica ha aixecat polseguera fins i tot entre els aliats més estrets de Washington a la regió. Colòmbia, que fa temps que col·labora amb els EUA en operacions contra el tràfic de drogues, anuncià aquesta setmana que hi suspendria l’intercanvi d’intel·ligència per “qüestions de drets humans”, en paraules del president Gustavo Petro.

La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, explicà aquesta setmana que representants del seu govern s’havien reunit amb membres del govern Trump arran de l’operació dels EUA contra una embarcació que, en el moment de l’atac, es trobava a tan sols 650 quilòmetres de la costa d’Acapulco. Sheinbaum, que en ocasions anteriors havia fet constar el desacord del seu govern amb les operacions dels EUA contra embarcacions a la regió, explicà que Washington s’havia compromès a evitar atacs contra objectius situats tan a prop de Mèxic.

Fins ara, els EUA han desplegat vora 15.000 soldats a la regió i una dotzena de vaixells de guerra, una xifra que no inclou els reforços desplegats aquestes darreres setmanes a les bases que té a Puerto Rico. Per a una regió poc acostumada a la presència de l’exèrcit nord-americà, un desplegament d’aquesta magnitud no té precedents. Per la seva banda, els analistes militars coincideixen a preveure que Washington escalarà tensions aviat.

Molts demòcrates, i també alguns republicans, discrepen rotundament amb la idea que el règim veneçolà suposa una amenaça directa per a la seguretat nacional dels EUA, tal com afirma el govern Trump. Entre aquests crítics es troba el senador republicà Todd Young, que la setmana passada digué que el preocupaven “molts dels aspectes i les suposicions” amb què el govern havia provat de justificar l’escalada militar a Llatinoamèrica. I afegí: “Aquestes intervencions contradiuen l’opinió de la majoria dels nord-americans, que volen que l’exèrcit dels EUA s’involucri menys en conflictes a l’estranger.”

Samantha Schmidt, de Ciutat de Mèxic estant, i Isaac Arnsdorf, John Hudson i Ellen Nakashima, de Washington estant, han contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb