28.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 28.08.2025 - 21:41
The Washington Post · Tara Copp, Samantha Schmidt i Ana Vanessa Herrero
La Marina dels Estats Units ha enviat vuit naus de guerra a les aigües del Carib i el Pacífic pròximes a uns quants països de l’Amèrica Central i del Sud, cosa que representa un reforç militar important per a una regió poc acostumada a un desplegament tan substancial de vaixells de guerra nord-americans. La mesura ha agreujat les tensions –ja altes– amb Veneçuela, un dels principals rivals geopolítics del govern Trump.
Washington ha situat el desplegament en el marc d’una “operació intensificada” contra el tràfic de droga a l’Amèrica Llatina, segons que explica a The Washington Post un funcionari del Departament de Defensa dels Estats Units, que accedeix a parlar a condició d’anonimat per a facilitar detalls que encara no s’han fet públics. La mesura s’ha pres setmanes després d’haver dit funcionaris del govern Trump que havien avaluat l’ús de força militar contra els càrtels de la regió, cosa que implicaria una escalada important de l’activitat militar nord-americana a l’Amèrica Llatina.
En total, Washington ha desplegat, o els va desplegant, tres destructors, tres bucs d’assalt amfibi, un creuer i un buc de combat litoral a la regió. Cadascun dels destructors duu a bord destacaments de la Guàrdia Costanera dels Estats Units que, en cas d’una operació antidroga, serien els encarregats de detenir els acusats de formar part dels càrtels de la regió.
La notícia d’una possible concentració de vaixells de guerra nord-americans a la regió ha fet despertar la sospita que els Estats Units es preparen per emprendre accions militars contra Veneçuela, un rival geopolític encapçalat per un dirigent, Nicolás Maduro, a qui la Casa Blanca acusa d’encapçalar un dels càrtels del país. Aquest mes, els Estats Units ha augmentat per segona vegada enguany la recompensa per la captura de Maduro, duplicant-la de 25 milions de dòlars a 50. El govern veneçolà ha anunciat la mobilització de 15.000 soldats a la frontera entre Veneçuela i Colòmbia per a “garantir la pau a la zona” i han demanat als veneçolans que s’allistessin en milícies per “combatre l’imperi”.
La marina nord-americana no ha revelat on es desplegarien exactament els vaixells, més enllà d’informar que patrullarien el Carib tot esperant ordres més concretes. Els destructors, diu el funcionari del Departament de Defensa nord-americà, “no són davant de les costes de Veneçuela”. Un portaveu de la Casa Blanca ha declinat de respondre a les preguntes de The Washington Post sobre l’augment de la presència militar nord-americana a la regió.
És inusual que Washington destini tants recursos al Comando Sud dels Estats Units, sovint relegat a un segon pla a causa de les exigències de seguretat al Llevant i la regió Indo-Pacífica.
No és clara, exactament, quina mena d’acció militar podria emprendre Washington contra els càrtels de la regió. Les possibilitats tractades internament per l’exèrcit nord-americà, segons que informà The Washington Post aquest mes, van de l’ús de destructors per a llançar míssils contra els dirigents dels càrtels i les seves infrastructures a una col·laboració més estreta amb les autoritats mexicanes per a perseguir els grups criminals. L’armada dels Estats Units també ha enviat vaixells de guerra en missions de patrullatge a les aigües de la costa mexicana.
Per a alguns membres de l’oposició veneçolana, el moviment de vaixells de guerra evidencia la intensificació de la campanya de pressió del govern Trump sobre el règim de Maduro. A final del mes passat, el Departament del Tresor dels Estats Units acusà Maduro d’encapçalar el Cártel de los Soles veneçolà, un grup que designà com a organització terrorista. L’Equador i l’Argentina, dos bons aliats del govern Trump, també s’afegiren a la designació del Cártel de los Soles com a organització terrorista.
Quan els periodistes li demanaren sobre la possibilitat d’enviar tropes a Veneçuela, la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, digué que Trump estava “disposat a fer servir tots els recursos a l’abast [dels Estats Units] per impedir que les drogues inundessin el nostre país i dur-ne els responsables davant la justícia”.
“El règim de Maduro no és el govern legítim de Veneçuela”, afegí Leavitt. “És un càrtel narcoterrorista, i l’opinió del nostre govern és que Maduro no és un president legítim. És un cap fugitiu d’un càrtel que ha estat encausat per tràfic de drogues als Estats Units.”
Tot i la retòrica, com més va més bel·ligerant, de la Casa Blanca sobre Veneçuela, el govern Trump renovà el mes passat la llicència de Chevron –concedida originalment pel govern Biden– per a extreure petroli a Veneçuela, el país amb més reserves de cru del món. De fet, la setmana passada dos petroliers de la companyia arribaren a aigües nord-americanes carregats de cru veneçolà.
Fins i tot amb vaixells de guerra en rumb al Carib, l’administració Trump continua coordinant vols de deportació setmanals amb el govern veneçolà, cosa que requereix mantenir-se en contacte directe i constant amb alts funcionaris a Caracas. Ho explica així un funcionari del govern nord-americà amb coneixement dels vols, que accedeix a parlar amb The Washington Post sota condició d’anonimat per a poder parlar sobre informació confidencial. Durant mesos, el govern de Maduro ha acceptat una mitjana de dos vols de deportació setmanals provinents dels Estats Units.
Un d’aquests vols aterrà a Veneçuela abans-d’ahir. Per a avui n’és previst un de segon, segons que explica el funcionari nord-americà.
“Entre bastidors, tot continua com sempre”, diu.
Gairebé vuit mil veneçolans han estat deportats dels Estats Units del febrer ençà, quan es reprengueren els vols de deportació després d’un any aturats.
El sots-secretari d’Estat dels Estats Units, Christopher Landau, digué aquest mes que el govern Trump estava “molt en contra d’un canvi de règim [a Veneçuela] impulsat pels Estats Units”.
“Crec que, aquests dies i setmanes vinents, veurem més accions destinades a enviar un missatge [al règim veneçolà], però en última instància ha de ser el poble veneçolà qui s’alci a reclamar la seva pròpia llibertat”, digué Landau a Donald Trump Jr, el fill del president nord-americà, en una entrevista. “No podem anar pel món derrocant governs segons ens convingui”, afegí.
A Veneçuela, Maduro ha fet una crida a la mobilització de civils i reservistes i ha dit que desplegaria més de quatre milions de milicians perquè es preparessin per defensar el país de possibles atacs.
“Ningú no ha de posar un peu en territori veneçolà, perquè aquest territori és nostre”, digué dilluns.
En un vídeo difós a la televisió estatal i les xarxes socials del règim, els milicians, que apareixen davant Maduro, diuen que estaran preparats “quan l’enemic arribi” a la costa veneçolana i mostren un pla d’acció detallat traçat sobre un mapa de cartó de la zona.
El cap de setmana proppassat, Maduro alliberà un grup de presos polítics entre els quals hi havia un aliat estret de la dirigent opositora María Corina Machado, que continua en parador desconegut a Veneçuela per por de ser detinguda. No és clar què en precipità l’alliberament, ni tampoc per què es produí en un moment com aquest.
Carolina Jiménez Sandoval, presidenta del think tank Washington Office on Latin America, diu que les mesures i la retòrica del govern Trump envers Veneçuela evidencien la intenció “d’intimidar políticament el règim de Maduro”.
Geoff Ramsey, investigador principal de l’Atlantic Council, diu que la Casa Blanca no està interessada a prendre cap mesura que pugui afectar els seus interessos en matèria de política energètica o migratòria. Tot i que Maduro entén que “no hi haurà una acció militar a curt termini”, Ramsey explica que l’objectiu del president veneçolà és projectar una imatge de fortalesa mentre Trump recalibra la seva estratègia envers Veneçuela.
“Alguns sectors de l’oposició veneçolana esperen de debò que els Estats Units trobin una solució màgica als seus problemes”, continua Ramsey. I afegeix: “En última instància, crec que una situació així és fora de tota discussió.”
Adam Taylor ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
