El Vaticà relega el llatí com a llengua prioritària en l’administració de la Santa Seu

El Vaticà ha desposseït el llatí de la posició preeminent que encara mantenia en la gestió interna de la Santa Seu. Les noves normes de la Cúria Romana, aprovades pel papa Lleó XIV i publicades aquesta setmana, indiquen per primera vegada que els dicasteris —és a dir, els departaments d’afers eclesials i administratius— “hauran, com a norma general, d’escriure els seus actes en llatí o en una altra llengua”.

Fins ara, el reglament establia que els documents s’havien de redactar en llatí i que excepcionalment s’emprarien altres llengües quan fos necessari. Amb la nova formulació, el llatí deixa de ser el centre de gravetat administratiu i passa a ser una opció més entre les llengües de treball de la Cúria.

Al mateix temps, desapareix el requisit d’un “bon coneixement del llatí”, que fins ara era un element distintiu de molts llocs de treball del Vaticà. El nou Reglament del Personal solament demana un bon domini de l’italià i d’una llengua estrangera addicional, un canvi que simbolitza clarament la nova orientació lingüística.

Aquest gir forma part d’un paquet molt més ampli de reformes que representen la sacsejada organitzativa més profunda al Vaticà en un quart de segle. El nou Reglament General i el Reglament del Personal, que s’aplicaran durant cinc anys en fase d’experimentació, cerquen de reforçar els mecanismes de control intern i modernitzar els procediments d’una institució que fins ara funcionava en gran part per tradició i usos acumulats. Una de les novetats més destacades és que, per primera vegada, s’estableix l’obligació que els dicasteris examinin i responguin els assumptes que els fidels adrecin directament a la Santa Seu. Fins ara, els departaments vaticans podien no respondre peticions sensibles o complexes, com ara consultes sobre la missa tradicional en llatí. Ara hauran de tramitar-les i donar resposta, després d’haver consultat el bisbe local i el representant pontifici.

El reglament també fixa que les decisions que afectin diòcesis, congregacions religioses o moviments laics hauran d’anar precedides d’una consulta prèvia obligatòria amb els seus responsables. La mesura pretén evitar situacions polèmiques del passat, en què s’han adoptat decisions disciplinàries sense escoltar els afectats o basant-se en informes incomplets. Les reformes posen un èmfasi nou en la digitalització i la gestió documental. Els dicasteris hauran d’utilitzar sistemes informàtics certificats, arxius digitals i protocols de control d’accés i destrucció de documents. La Secretaria per a l’Economia supervisarà tota la infrastructura tecnològica.

Pel que fa al personal, el nou reglament reordena la jornada laboral —que serà de sis dies—, limita el treball a temps parcial, reforça el control de les baixes i prohibeix la contractació de familiars dins el mateix departament.