22.09.2025 - 21:40
The Washington Post · Nicole Winfield (The Associated Press)
Ciutat del Vaticà. El “judici del segle” del Vaticà ho té tot: la part d’enjòlit de Dan Brown, la part de drama judicial de John Grisham i la part tragicòmica shakespeariana de pa sucat amb oli.
El misteri financer sobre la inversió fallida de 350 milions d’euros de la Santa Seu en una propietat de luxe a Londres destaca pel reguitzell surrealista de personatges que s’hi han vist implicats –i, sobretot per treure a la llum trames de revenja, espionatge i, fins i tot, de pagaments papals a milicians islamistes per a rescatar monges segrestades.
La vista d’apel·lació que començà ahir, promet ser tan explosives com les primeres sessions de la causa, o més.
La vista podria revelar encara més informació indesitjada sobre el funcionament intern del Vaticà, incloent-hi detalls sobre la participació activa del papa Francesc en tota aquesta trama sòrdida. Fa poc, es feren públics milers de pàgines de missatges de text privats entre els implicats.
El judici original començà el 2021 i se centrà, principalment, en la compra d’una propietat de luxe a Londres. Els fiscals al·legaren que els agents immobiliaris i els monsenyors del Vaticà havien estafat a la Santa Seu desenes de milions d’euros en honoraris i comissions durant el procés de compra de la propietat, i que posteriorment extorsionaren la Santa Seu perquè els el cedís el control.
La investigació original no trigà a trobar dues subtrames principals que involucraven el cardenal Angelo Becciu, una figura que en el seu moment arribà a tenir una gran influència al Vaticà.
Una d’aquestes subtrames conduí a l’extraordinària revelació que el papa Francesc sembla que va aprovar personalment el pagament de fins a un milió d’euros per a alliberar una monja segrestada a Mali per milicians islamistes vinculats a Al-Qaeda.
Becciu ha estat condemnat a cinc anys i mig de presó per malversació de fons. La justícia l’ha condemnat per haver desviat 100.000 euros del Vaticà a una organització benèfica controlada pel seu germà, i també per haver pagat centenars de milers d’euros provinents de les arques vaticanes a un autodenominat analista de seguretat.
El tribunal també condemnà vuit acusats més per malversació, abús de poder i frau, entre més càrrecs, però acabà absolent-ne la majoria. Tots els acusats mantenen la seva innocència i han promès d’apel·lar.
En els dos anys transcorreguts d’ençà que es dictaren aquestes sentències, s’han fet públics milers de pàgines de missatges de text i d’àudio de WhatsApp intercanviats entre alguns dels implicats, cosa que ha suscitat nous dubtes sobre la credibilitat del judici i del sistema judicial del Vaticà. Els missatges, publicats pel diari italià Domani, deixen en evidència la policia vaticana, els fiscals i el difunt papa, i també revelen l’existència d’una campanya soterrada contra Becciu.
“Si es descobreix que tots estàvem d’acord, serà la nostra fi. Perquè si tots ho sabíem, el judici quedarà en paper mullat i serem culpables de conspiració criminal”, adverteix un missatge.
Els advocats de Becciu i de més acusats han presentat els xats com a prova per a la vista; un d’ells, de fet, hi ha dedicat ni més ni menys que vuitanta pàgines al seu recurs d’apel·lació. Els advocats de l’acusat diuen que els xats reforcen l’al·legació que els seus clients no van tenir un judici just, més encara en una monarquia absoluta en què Francesc intervingué repetidament en la investigació. Consideren que els xats demostren que la investigació que acabà desembocant en el judici, impulsada per Francesc com a mostra del seu compromís amb la reforma financera del Vaticà, nasqué viciada.
Però fins i tot en cas que la justícia els admeti com a proves, no és clar quin efecte podrien tenir els xats en les apel·lacions, atès que les sentències originals es dictaren sobre la base d’unes altres proves. Els funcionaris del Vaticà han provat de menystenir la importància dels missatges, tot al·legant que el tribunal no es basà en el testimoni de cap dels implicats a l’hora de dictar sentència.
Però els xats ja han propiciat denúncies penals posteriors en tribunals vaticans i italians, i és probable que la defensa els empri en futures apel·lacions. Una volta les sentències del Vaticà siguin definitives, es demanarà als tribunals italians, britànics i de més països que les apliquin, incloent-hi possibles penes de presó o indemnitzacions econòmiques amb càrrec a comptes bancaris congelats. Aquests tribunals estrangers hauran de sospesar si el judici fou just a l’hora d’aplicar la sentència, i alguns advocats defensors diuen que estan disposats a dur el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
La Santa Seu insisteix que el judici fou just, i que es donà a la defensa totes les facilitats possibles perquè presentés la seva versió.
Encara que Becciu i vuit persones més han estat condemnades per delictes financers, el tribunal acabà desestimant, en gran manera, la teoria general dels fiscals, que apuntaven a l’existència d’una gran conspiració criminal amb l’objectiu de defraudar la Santa Seu. El fiscal Alessandro Diddi, que també serà l’encarregat de dur la vista d’apel·lació del cas, ha reafirmat la seva tesi original i ha demanat al tribunal que reconsideri totes les absolucions, excepte un grapat. En la sessió d’ahir, la defensa demanà a Diddi que es retirés del cas, atès que el seu nom apareix repetidament en els missatges de WhatsApp. El president del tribunal, l’arquebisbe Alejando Arellano Cedillo, donà tres dies de marge a Diddi per a respondre a la petició.
El fiscal s’ha negat a respondre a les preguntes de The Associated Press sobre els missatges.
El cas ha involucrat un extens reguitzell d’alts càrrecs vaticans. Una de les figures centrals ha estat el cardenal Angelo Becciu, que havia arribat a ser considerat un candidat de pes per a conclaves futurs. Francesc el destituí l’any 2020, abans que fos acusat, després de convèncer-se que havia estat involucrat en irregularitats financeres durant la seva etapa com a número tres de la Secretaria d’Estat vaticana.
Un altre actor central en el cas és Alberto Perlasca, que en el seu moment era l’adjunt de Becciu i dirigia l’oficina administrativa del Vaticà que s’ocupava de la inversió a Londres. A causa del seu càrrec, Perlasca es convertí immediatament en un dels principals sospitosos del cas. Però després de la primera ronda d’interrogatoris, l’abril del 2020, l’home acomiadà el seu advocat, canvià abruptament de versió i començà a cooperar amb la fiscalia.
Perlasca acabà eludint responsabilitats penals pel cas, i fins i tot fou inclòs en la llista de parts perjudicades, cosa que li dóna dret a una indemnització per danys i perjudicis. No fou fins el judici mateix que es revelà que Perlasca havia estat persuadit a canviar de versió i delatar Becciu.
Però segurament cap dels tombs del judici no ha estat més surrealista que la revelació que Francesca Chaouqui, una figura controvertida del passat del Vaticà, havia persuadit Perlasca perquè canviés de versió.
Chaouqui, especialista en relacions públiques, és coneguda pel seu rol en l’escàndol Vatileaks del 2015 i el 2016, pel qual fou condemnada pel mateix tribunal per haver conspirat per filtrar documents confidencials vaticans a la premsa. La dona acabà rebent una sentència de deu mesos de presó, suspesa posteriorment.
Quan Perlasca fou interrogat al tribunal, revelà que Chaouqui havia participat en un elaborat complot amb un amic de la família Perlasca per a persuadir-lo que girés l’esquena a Becciu.
Chaouqui no ha respost a les preguntes de The Associated Press per a aquest article.
Fa anys que Chaouqui acumula un gran rancor cap a Becciu, a qui culpa del seu encausament en el cas Vatileaks. Considera que la investigació sobre la propietat de Londres ha estat una oportunitat d’or per a treure a la llum les mentides i delictes de Becciu: l’única cosa que li calia per a demostrar-ho era que Perlasca delatés Becciu.
Ací és on entra en acció Genevieve Ciferri, l’amiga de la família Perlasca que ha fet mans i mànigues per a evitar que l’ex-adjunt de Becciu acabés essent processat pel cas. Les 3.225 pàgines de missatges de WhatsApp es corresponen a quatre anys de correspondència entre ella i Chaouqui, del 2020 al 2024. Els xats revelen que ambdues idearen un pla pel qual Chaouqui es féu passar per una magistrada jubilada i, d’aquesta manera, féu arribar assessorament legal a Perlasca per mitjà de la figura de Ciferri. Ciferri lliurà voluntàriament alguns dels missatges de WhatsApp als fiscals vaticans després de començar a sospitar de Chaouqui, que creu que li mentí sobre la seva proximitat amb els investigadors i amb Francesc mateix.
En declaracions a The Associated Press, Ciferri defensa que els xats no són importants per a l’apel·lació en si, atès que les condemnes no es basaren en el testimoniatge de Perlasca, i considera que són un “afer col·lateral” que ha d’investigar-se independentment.
“Continuar exagerant la importància dels missatges de xat no té sentit i no és sinó una distracció inútil; l’apel·lació es basarà en els delictes reals i en les responsabilitats individuals de cada acusat”, diu Ciferri.
El judici també ha revelat que Francesc intervingué repetidament en la investigació, fins al punt de redactar quatre decrets vaticans secrets en benefici dels fiscals. Els decrets, signats entre el 2019 i el 2020, atorgaven als fiscals poders d’investigació molt amplis, incloent-hi escoltes telefòniques, que la legislació vaticana prohibeix.
Els advocats de la defensa digueren que aquesta intervenció secreta en una investigació criminal per part d’un monarca absolut amb poder suprem –tant en l’àmbit legislatiu com en l’àmbit executiu i judicial– evidenciava que la separació de poders no existia al Vaticà i que, per tant, els acusats no tingueren un judici just. Però la justícia vaticana tragué importància als decrets.
Aleshores es revelaren nous missatges de WhatsApp que mostraven que Francesc havia tingut un rol encara més important en la investigació que no es creia. Els missatges contenen referències a suposades converses directes entre el papa i els fiscals sobre el progrés de la investigació. També s’hi llegeixen missatges en què Chaouqui afirma que treballa per al pontífex, i descripcions detallades de les interaccions entre Francesc i Perlasca, que vivien al mateix hotel del Vaticà.
Francesc, fins i tot, arribà a deixar diners a Perlasca després que la justícia li congelés els seus comptes bancaris personals al Vaticà, segons que revelen els missatges.
Els whatsapps també inclouen fotografies de la correspondència entre Francesc i Perlasca, incloent-hi una missiva en què Perlasca, després de decidir cooperar amb la fiscalia, es disculpa al papa per la seva actitud i li demana ajuda per a aconseguir feina al servei diplomàtic vaticà. En un altre escrit, Francesc anima Perlasca en la vigília del seu segon interrogatori davant el tribunal, en què acabà delatant Becciu.
“Benvolgut germà: moltes gràcies per la teva carta d’ahir. Sóc a prop teu, i reso per tu. Si us plau, fes el mateix per mi. Pots comptar amb mi”, escrigué Francesc a Perlasca el 19 d’agost de 2020, pocs dies abans de l’interrogatori.
Perlasca és ara fiscal en un altre tribunal del Vaticà.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
