“Som ací”: per a alguns fidels, el ‘jubileu gai’ pronostica una nova d’era d’acceptació al Vaticà

The Washington Post · Anthony Faiola i Stefano Pitrelli

Ciutat del Vaticà. El grup de pelegrins LGBTQ+ s’acostava a la Porta Santa de la basílica de Sant Pere, dissabte passat, mentre entonava un cant solemne: “Som ací.”

Durant el primer acte LGBTQ+ permès pel Vaticà dins un jubileu de l’Any Sant –l’aplec de pelegrins catòlics que es convoca a Roma cada vint-i-cinc anys–, la Santa Seu permeté al grup d’entrar al centre espiritual de l’Església Catòlica brandant una creu de l’arc de Sant Martí. Molts membres del grup anaven abillats amb els colors de l’orgull gai, fins i tot un sacerdot ordenat i un pelegrí que duia la bandera gai a manera de capa. Mentre caminaven per la basílica, algunes parelles del mateix sexe s’agafaren de la mà.

L’acte, que trencà tabús ancestrals, s’havia programat abans de la mort del papa Francesc. Molts dels 1.450 membres de la comitiva, provinents de 22 països, esperaven que el papa Lleó XIV ho aprofités per donar algun senyal que, com a pontífex, continuaria l’acostament al col·lectiu començat pel seu predecessor.

Dissabte, segons que expliquen dos alts càrrecs de l’Església a The Washington Post, el nou papa donà suport privadament a la celebració d’una missa jubilar per al grup. Però l’endemà el ‘jubileu gai’ transcorregué sense cap reconeixement públic per part del pontífex, que tingué un cap de setmana atrafegat, fins i tot amb la canonització de dos sants.

Quan el jubileu gai començà, divendres, molts participants confessaren que els decebria anar-se’n del Vaticà sense cap gest de suport públic del papa Lleó. A mesura que el cap de setmana anà transcorrent, tanmateix, molts participants expressaren satisfacció amb el sol fet que l’Església els hagués acollits: després de decennis de marginació dels catòlics LGBTQ+, digueren, era una prova inequívoca que els temps havien començat a canviar.

El catolicisme continua descrivint l’homosexualitat com a “malvada”, i alguns fidels, fins i tot, havien pressionat perquè es cancel·lés la peregrinació del grup.

Com a papa, expliquen els membres de la comitiva, Francesc posà fi a l’aïllament dels catòlics homosexuals. Molts expressen confiança que Lleó en segueixi l’exemple.

“Una altra volta serà”, diu un dels organitzadors de l’esdeveniment, Sergio Caravaggio, de cinquanta-vuit anys. “Suposo que ara no li anava bé.”

Per als membres del grup, un dels moments més memorables del pelegrinatge fou dissabte, quan travessaren el llindar de la Porta Santa de la basílica de Sant Pere. L’acte es considera un ritu de redempció, més encara en un any jubilar. Un dels caps del grup entrà al temple amb un símbol molt popular entre els catòlics homosexuals: la creu de l’arc de Sant Martí. En ocasions anteriors, el personal del Vaticà havia prohibit explícitament d’entrar-la a la basílica.

El portador de la creu –Armando Capasso, un professor de quaranta anys provinent de Nàpols– ja s’havia fet la idea que l’hauria de deixar abans de travessar la Porta Santa. Però, sorprenentment, els membres del personal del Vaticà que hi havia no tan sols no li impediren que l’entrés, sinó que el convidaren a passar. Capasso explica que les autoritats vaticanes li permeteren de brandar-la durant tota la visita a la basílica.

“Estic en estat de xoc”, diu Capasso, que para de parlar per a agafar aire mentre conté les llàgrimes. “L’Església ens veu sense caretes i ens deixa entrar.”

En una línia semblant, alguns altres participants troben gairebé irreal el sol fet que el jubileu gai s’hagi pogut fer al Vaticà, i el descriuen com un indici inapel·lable del progrés que ha fet el grup sota el papat de Francesc.

El papa argentí no modificà mai la doctrina catòlica, que defineix l’homosexualitat “intrínsecament desordenada”, i sempre es mantingué ferm en la creença que el matrimoni s’ha de reservar per a la unió entre un home i una dona. No obstant això, donà suport a les unions civils entre persones del mateix sexe i autoritzà els sacerdots catòlics a beneir parelles homosexuals.

El jubileu gai inclogué una vigília d’oració, divendres a la nit, a l’església del Gesù de Roma, l’església mare de l’orde jesuïta de Francesc.

Durant el servei, els sacerdots escoltaren confessions en diverses llengües mentre els catòlics LGBTQ+ pregonaven sobre el poder de l’acceptació. A la missa principal del jubileu gai de dissabte, plena de gom a gom, alguns dels assistents ploraren durant l’homilia del bisbe Francesco Savino, vice-president de la Conferència Episcopal Italiana, que explica a The Washington Post que tant Francesc com Lleó l’autoritzaren personalment a ordenar la missa LGBTQ+.

“El jubileu és un moment de reconciliació, i ara ens toca parlar de justícia restaurativa –diu Savino–. Germans, germanes, dic amb emoció que és hora de tornar la dignitat a aquells a qui els ha estat negada.”

El sacerdot Lucca Lunardon –que atén catòlics LGBTQ+ al Vènet– diu que “res d’això no hauria estat possible abans de Francesc”.

“La posició del [papa Lleó] és molt complicada”, continua Lunardon. I afegeix: “Però crec que tot això continuarà endavant.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb