26.11.2025 - 19:50
“Cal valorar la figura de l’autònom, visibilitzar el col·lectiu en la seva dimensió i totes les aportacions que fa a l’economia i la societat, i que es caracteritzen per la paciència, l’esforç, la il·lusió, l’arrelament al territori, la reinvenció, la innovació i una mirada a mitjà termini”, deia abans-d’ahir, durant la celebració de la tercera Nit dels Autònoms, la presidenta de PIMEC Autònoms, Elisabet Bach. Penso que té raó. No valorem socialment prou als autònoms. Massa motiu d’acudits fàcils i bromes repetitives sobre la seva feina, en moltes converses quotidianes. D’alguna manera, penso que no reconeixem la necessitat dels autònoms en els engranatges generats per l’economia actual, ni la feina que fan. Però el problema no s’acaba aquí, sinó que puja un esglaó quan el legislador tampoc no sembla valorar la feina que fan. O, més encara, sembla que no sap quina és.
En un estudi recent (del setembre) del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) es posaven en relleu els problemes que avui encara el col·lectiu. A Catalunya hi ha més de mig milió d’autònoms, però amb diferències importants sobre la xifra exacta, segons si la font és l’EPA o la Seguretat Social. Més de la meitat es concentren en quatre sectors: comerç, construcció, hoteleria i activitats professionals. Sabem que l’any 2024 el nombre de treballadors per compte propi a Catalunya va disminuir d’un 6,6% respecte de l’any anterior. Com ja he apuntat, aquesta caiguda en l’EPA contrasta amb un augment de l’1,3% en les afiliacions al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). I això evidencia una divergència entre la declaració d’activitat (EPA) i l’afiliació administrativa. Però si una cosa és clara és que aquesta xifra no remunta a gran velocitat –en cap de les dues fonts–, ans al contrari. No corren bons temps per a ells. Si més no, el CTESC alerta que els autònoms, com a col·lectiu, es troben en una situació vulnerable i que calen canvis estructurals urgents.
Per a posar fi a aquesta situació, la setmana passada l’Organització d’Autònoms de Catalunya (AUTCAT) va fer arribar als grups parlamentaris catalans i de l’estat espanyol un document amb les propostes per a una reforma integral del treball autònom. Un dels elements que, segons AUTCAT, fa imprescindible una reforma integral és la situació econòmica del col·lectiu a Catalunya. “Les dades són clares: prop de dos terços de les persones autònomes del país tenen ingressos anuals per sota del salari mínim”, ha assenyalat, a partir de les dades publicades recentment pel CTESC, que conclouen que un 65,5% dels autònoms de Catalunya tenen uns rendiments anuals inferiors al salari mínim.
“Aquesta realitat demostra que moltes vegades es legisla pensant en perfils empresarials que no representen la majoria d’autònoms. Reclamem que les normes parteixin de la realitat del dia a dia, que tinguin en compte aquesta fragilitat econòmica i garanteixin una protecció social adequada i un entorn regulatori que no els penalitzi”, em comenta la presidenta d’AUTCAT, Marta Sánchez Ugart. En aquesta línia, insisteix que el disseny de polítiques públiques ha de reconèixer i respectar la situació d’aquest ampli segment del col·lectiu per assegurar que ningú no es quedi enrere. I afegeix: “Catalunya concentra un ecosistema d’autònoms molt divers i orientat a la innovació, i necessitem un marc normatiu que no freni aquesta capacitat. Però el legislador, malauradament, no coneix a fons aquesta realitat.”
Les propostes d’AUTCAT –articulades en sis eixos– tenen en consideració un enfocament territorial propi, en què s’inclouen aspectes com ara l’impacte de la càrrega administrativa derivada de la superposició d’administracions; les particularitats del teixit d’autònoms catalans, que és intensiu en serveis, microempreses i activitat tecnològica; el relleu generacional, especialment greu en oficis tradicionals catalans; i la càrrega de burocràcia municipal i autonòmica que afecta directament el primer any d’activitat. “Hem concretat en el document escrit les propostes i mesures que fa temps que traslladem als grups polítics, per tal d’accelerar els canvis cap a un model d’autònoms digne i sostenible. Esperem que hi hagi consens i que no s’utilitzin els autònoms com una eina política; perquè això que proposem és de sentit comú”, afegeix Sánchez.
Per una altra banda, Elisabet Bach defensa la necessitat d’impulsar el creixement de l’activitat del col·lectiu de professionals autònoms, i reivindica que la legislació faciliti aquest creixement. Insisteix en la reforma del RETA i l’IRPF, la simplificació administrativa i la limitació de la responsabilitat dels professionals, mesures que s’han d’adaptar a la realitat de l’activitat autònoma amb l’objectiu “d’avançar cap a un sistema realment equilibrat, que aporti estabilitat i protecció social a un col·lectiu que cada dia aixeca la persiana i genera activitat econòmica”.
I m’explica un aspecte criticable d’una manera molt gràfica. Em diu que l’autònom aplega una doble figura, la de treballador i la d’empresari. Amb el vessant laboral, la situació és la que és, però els problemes arriben en l’empresarial. En l’aspecte fiscal, per exemple, no té solta ni volta que l’autònom tributi segons allò que guanya, amb l’IRPF que té un escalat creixent, i les empreses tributin per l’impost de societats, on és fix. “Només en aquest punt ja es penalitza l’autònom, a l’hora de créixer. Cal legislar pensant primer ‘en petit’, perquè el col·lectiu autònom pugui créixer, aportar encara més riquesa i valor afegit i continuar generant ocupació. Cal un marc normatiu que no penalitzi com ara l’activitat.”
Un dels punts més punyents denunciats per AUTCAT és que durant el 2024, a Catalunya, es van presentar 2.557 sol·licituds de la prestació per cessament d’activitat (la desocupació dels autònoms), provinents majoritàriament del comerç i l’hoteleria. Això no obstant, de les sol·licituds se’n van acceptar tan sols 4 de cada 10, de manera que la taxa de denegació fou del 60%. Aquest fet evidencia la dificultat d’accés a la cobertura, amb la manca d’acreditació com a principal motiu per a no concedir-la (71,1% dels casos). Cal pensar què significa això per als afectats.
I, finalment, Sánchez m’apunta un fet que hauria de fer pensar molt els administradors de justícia. “Jo diria que, d’entrada, hi ha una certa presumpció de culpabilitat sobre l’autònom. Per això, a l’administració sembla que hi hagi més preocupació a buscar la fórmula perquè no hi hagi frau, que no pas a fomentar el manteniment de la seva activitat. Control, tant com calgui, però, òbviament, per aquesta necessitat de controlar no podem deixar l’autònom en una situació de vulnerabilitat total com està avui.”
En definitiva, es preveu una situació gens fàcil per a la gran majoria de treballadors per compte propi. A més de reconèixer la consideració social que es guanyen cada dia, hi ha molts aspectes estructurals pendents de millorar. El CTESC esmenta, per exemple, la millora de la prestació social –que aplega moltes queixes– i l’adaptació de la normativa a les noves realitats. I afirma: “Cal avançar cap a un model més equitatiu, sostenible i integrat dins l’estratègia socioeconòmica del país.” Tant de bo s’avanci per aquest camí amb rapidesa, però, sincerament, encara ho veig una mica lluny.
