Les aigües són manses al port de València. Els molls són plens de gent que gaudeixen del sol. S’hi sent música provinent dels restaurants. El Mundial és important, però el futbol s’aprecia millor sense comentaristes. Els comiats de solters i els banyistes es confonen. L’estiu té aquestes coses. Tanmateix, la calma no amaga el rastre de l’operatiu humanitari que començarà d’ací poques hores. Els logos de Metges Sense Fronteres (MSF), la Creu Roja o SOS Méditerranée són per tot arreu. La Generalitat ha activat el pla d’emergència territorial i hi ha mobilitzat més de 2.300 persones per a garantir una bona arribada i acolliment als sis-cents trenta migrants que naveguen ara mateix a bord de l’Aquarius, el Dattilo i l’Orione.

El primer a entrar per la bocana del port serà el Dattilo, un dels vaixells més grans de la guàrdia costanera italiana. Ho farà a les sis del matí, aproximadament. Els desembarcaments es faran de manera separada i en períodes de tres hores. Després hi entrarà el famós Aquarius. Passat el migdia serà el torn de l’Orione, propietat també de l’armada italiana. I, així, s’acabarà un periple a la Mediterrània innecessàriament llarg en el qual el món ha vist la pitjor cara de la UE, insolidària i permetent que dos estats membres —Itàlia i Malta— vulnerin el dret internacional. ‘El trasllat a Espanya es podria haver fet després d’haver desembarcat a Itàlia. Era el més sensat i segur, però ens han utilitzat políticament’, denuncia MSF.

El sots-director d’emergències de la Generalitat, Jorge Suárez, ha assegurat que la intenció és que els migrants passin el mínim de temps sobre el ciment del moll i, per tant, que siguin derivats cap a centres d’acollida de immediatament. ‘Per raons de seguretat i intimitat que poden entendre, no explicaré quins’, ha dit en la conferència de premsa. Abans del desembarcament, un equip conjunt de personal mèdic i treballadors del port accedirà als vaixells. Hi faran una primera anàlisi de l’estat del passatge. MSF ha anunciat que entre els migrants hi ha casos vulnerables, com les set dones embarassades o els seixanta menors sense acompanyar, però no pas situacions crítiques. Entre les afectacions més severes hi ha casos de sarna o cremades produïdes per la barreja de gasolina i aigua marina. Feta l’anàlisi prèvia, començarà el desembarcament.

En tot moment el personal mèdic —format per membres de la sanitat pública i la Creu Roja— prendrà les decisions amb coordinació amb la conselleria de Sanitat. Una volta el moll, els migrants rebran una primera atenció mèdica individualitzada. Les embarassades i aquells que necessiten cures immediates seran derivats a centres hospitalaris de València i la rodalia. Qui no presenti problemes de salut passarà a disposició de la policia científica, que els registrarà les dades personals. Posteriorment seran traslladats a centres d’acollida provisionals. En el procediment també hi col·laboraran més de quatre-cents traductors. ‘Volem que se sentin còmodes i que no hagin de repetir la seva història cada dos per tres. L’agilitat i l’eficiència és la nostra prioritat’, ha assegurat Suárez.

I després, què?
El batlle de València, Joan Ribó, i la vice-presidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, han reiterat la voluntat de la ciutat i del País Valencià d’acollir de manera permanent els sis-cents trenta migrants dins del pla ciutat refugi ideat el 2015. Tanmateix, ni el Consell ni els municipis tenen les competències per a prendre aquestes decisions. Madrid mana i el gest de donar llum verd a l’Aquarius es pot convertir en una cosa cosmètica.

El govern de Pedro Sánchez, mitjançant la vice-presidenta Carmen Calvo, ha deixat clar que no es faran distincions entre el passatge de l’Aquarius i els migrants que arriben amb pastera pel sud de l’estat espanyol. Aquells que puguin rebre asil, és a dir, que demostrin que no poden tornar al país d’origen per culpa d’un conflicte o perquè poden ser perseguits per raça, religió o orientació sexual, rebran protecció. La resta restaran desemparats. Sobre això, Calvo ha reconegut que és possible que una part acabin en Centres d’Internament d’Estrangers, el pas previ a l’expulsió.

Una voluntària de la Creu Roja caminant en una simulació d’una instal·lació d’acollida de migrants al Port de València.

Aquesta és una posició que també ha defensat José Luis Ábalos, ministre de Foment. ‘Tindran un permís temporal d’un mes i després seran tractats com la resta’, ha afirmat avui en una conferència de premsa. Un dia abans, l’executiu havia assegurat que el permís seria de noranta dies. Segons Ábalos, cal aplicar la llei i no se’n poden fer excepcions. Tanmateix, el president de la Comissió Espanyola d’Ajut al Refugiat (CEAR) del País Valencià, Jaume Durà, assegura que la situació és excepcional i que, en aquest cas, la llei d’estrangeria permet d’oferir una acollida a llarg termini als migrants. Segons Daurà, el cas de l’Aquarius no es pot comparar amb les pasteres perquè ha estat l’estat espanyol qui ha ofert un port segur als migrants davant l’amenaça d’estar eternament a la deriva. ‘Tanamteix, jo sempre he defensat que tots mereixen un tractament just i un acolliment permanent’, matisa.

Sobre el permís temporal, que compara amb un visat turístic, considera que és ‘una oferta temporal que no soluciona el problema’ i recorda que, fins i tot aquells que demanin asil, no tenen garantida la protecció. El procediment s’allarga mesos, durant els quals no es pot expulsar els migrants, però l’estat només accepta una de cada tres peticions. L’any passat, 31.000 persones van sol·licitar protecció i el 65% van rebre un no com a resposta. Per això, la CEAR insta el govern espanyol, però també a la UE, a oferir vies segures i legals perquè els migrants puguin arribar als estats membres. ‘És una qüestió d’humanitat i de dignitat’, defensa Durà.

‘L’efecte crida no existeix’
En les darreres quaranta-vuit hores, Salvament Marítim ha rescatat més d’un miler de persones al sud de l’estat espanyol. Concretament al mar d’Alborán i a l’estret de Gibraltar. Mitjans espanyols han publicat articles assegurant que l’arribada de l’Aquarius a València ha generat un efecte crida per als migrants. Daurà, però, nega que existeix i explica que la política migratòria de la UE que ‘consisteix a externalitzar fronteres’ ha fet reflotar la ruta migratòria del Magreb cap a l’estat espanyol. ‘Si mires les xifres veuràs que les arribades són gairebé les mateixes que a Grècia i Itàlia. Les màfies saben que,uan es tanquen rutes, s’obren altres possibilitats’, afirma.

Els CIE, un forat negre en la legislació espanyola
El permís temporal permetrà als migrats estar-se a l’estat espanyol durant trenta dies, però aquells que prèviament hagin estat expulsats d’un país de la UE o que tinguin la prohibició expressa d’entrar-hi, segons la llei d’estrangeria hauran d’anar directament a un CIE. ‘Són un forat negre dins de la legislació de l’estat espanyol, assegura Gema Síscar, portaveu de CIEs No. La plataforma lluita del 2010 ençà per aconseguir el tancament del CIE de Sapadors, una instal·lació amb capacitat per cent cinquanta-sis persones, on poden acabar alguns dels passatgers de l’Aquarius.

‘Allà, hi trobaran molta misèria. Els tancaran en cel·les amb barrots, com en una presó. No tenen lavabo i a la nit hauran de fer les necessitats davant dels companys de cel·la perquè no els deixaran sortir. El servei sanitari és molt deficitari. Durant el cap de setmana només hi ha infermers i entre setmana els metges assisteixen molt poques hores’, explica. A més, denuncia que els migrants reben molt poca informació, sobretot per la manca de traductors, sobre el seu estatus jurídic i que posen entrebancs a l’hora de contactar els advocats. ‘El personal de la policia espanyola és molt poc format per tractar persones d’ètnies, cultures i religions diferents’, afirma la portaveu. El CIE de Sapadors va estar tancat aproximament un any, entre el 2016 i el 2017, per reformes segons la versió oficial, però la veritat és que patia una plaga de xinxes.

El port de València rere una tanca de l’antic circuit de Fórmula 1.

Al centre, el pas previ a l’expulsió, els migrants només hi poden estar seixanta dies. Síscar també critica que, una volta aprovada la deportació, s’avisa els afectats amb molt poques hores de marge. ‘Alguns estan completament desarrelats perquè fa anys que varen sortir de casa i no tenen on anar’, assegura. Els qui no són expulsats durant el termini de seixanta dies, els amollen. Tanmateix, la seva situació continua essent irregular: no tenen permís de residència o de treball. Poden sol·licitar el primer al cap de tres anys.

En aquest malson, hi poden entrar demà alguns migrant, però quan comencin a expirar-ne els permisos temporals, els CIE es poden omplir molt de pressa.

L’oferta francesa
Quan l’Aquarius estava desemparat a poques milles de les costes de Sicília i Malta, el port més proper, davant la negativa de Roma i de la Valletta d’acceptar els migrants, s’estava a l’illa de Còrsega. El seu govern es va mostrar favorable a rebre els sis-cents trenta migrants, però el president francès, Emmanuel Macron, no s’hi va pronunciar. El vaixell ha hagut de fer un trajecte de més de mil quilòmetres, vorejant també la costa corsa, abans que l’Elisi digués poca cosa més que ‘gràcies’ a Pedro Sánchez per haver-se’n fet càrrec.

Però avui ha transcendit que el govern francès acceptarà aquells migrant que al port de València expressin la voluntat d’anar a França. En quines condicions i com es farà el trasllat, és una cosa que encara no s’ha concretat, però la Moncloa ja ha agraït el gest. La vice-presidenta Carmen Calvo és qui s’encarrega de fer les gestions amb París.

Un segon Aquarius?
El viatge de l’Aquarius, el Dattilo i l’Orione cap a València ha fet que davant de la costa de Líbia, l’operatiu de rescat sigui més feble. L’agressivitat de les autoritats italianes amb les ONG, a qui acusen ben sovint de participar en el tràfic de persones, ha fet que moltes hagin abandonat la zona. La catalana Open Arms va tenir el vaixell principal requisat per la fiscalia italiana durant setmanes. Arran d’això, ara requereix reparacions importants.

L’odissea de l’Aquarius, doncs, no tan sols ha estat un joc polític. La seva absència ha perjudicat seriosament els rescats de migrants en una ruta on han mort, només enguany, més de cinc-centes persones (arriben a les vuit-centes en tota la Mediterrània). Però això no preocupa gens el ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, que continua amb la seva creuada contra les ONG. Avui ha anunciat que no obrirà cap port als vaixells de Lifeline i Seefuchs, dues organitzacions dels Països Baixos que, després d’haver rescatat migrants, es dirigeixen vers Itàlia.

‘Que sàpiguen aquests senyors que Itàlia ja no vol ser còmplice del negoci de la immigració clandestina i que, per tant, hauran de cercar-se altres ports (no italians) als quals dirigir-se’, ha piulat.

Itàlia amenaça una vegada més de vulnerar el dret internacional, però sobretot, posa en perill la vida d’éssers humans, en una actuació, tot sigui dit, hipòcrita. Recentment, Salvini ha permès a la guàrdia costanera que deixés desembarcar prop d’un miler de migrants. Política. D’altra banda, el comboi de l’Aquarius, en què participen dos vaixells italians i que ha rebut ajuda —queviures i joguines— un parell de vegades de Roma, no ha sortit especialment barat al contribuent italià. El ministre conserva la seva aparença d’inflexible, però a un cost humanitari i econòmic molt alt.

La UE, com sempre, encara s’hi ha de pronunciar… Però València va fent camí (fins on la deixin).

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]