09.01.2017 - 12:29
Rajoy es mostra disposat a reunir-se amb el lehendakari en una carta que dona resposta a una missiva del lehendakari, però encara no hi ha data
BILBAO, 9 (EUROPA PRESS)
El lehendakari, Iñigo Urkullu, considera que la Conferència de Presidents ha de tractar sobre el model d’Estat i que allò que afecta la “singularitat” de l’autonomia i l’autogovern basc s’abordin en una relació “bilateral”.
En una entrevista a Radio Euskadi, recollida per Europa Press, Urkullu ha afirmat que el passat 29 de desembre va rebre la resposta del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en la carta que li havia enviat prèviament i en què el president del Govern espanyol es mostra disposat a mantenir una trobada amb ell. El president del Govern basc ha assenyalat que les relacions segueixen “en la mateixa línia que en la legislatura passada” i que, per tant, ara mateix no hi ha “ni desglaç ni no desglaç”.
El president basc s’ha referit, d’aquesta manera, a la resposta que ha rebut a la carta que va remetre el 29 de desembre del president de l’Executiu espanyol per traslladar-li la seva disposició a reunir-se i explicar-li les raons per les quals no acudirà a la Conferència de Presidents prevista per al 17 de gener.
Alhora, ha revelat que Rajoy mostra la seva disposició en una trobada entre tots dos, per a la qual no hi ha data “encara”. Urkullu ha assenyalat que Rajoy “dona per enteses les raons” que li ha plantejat en la seva carta i que “no es resumeixen només en una posició contrària a la reunió de la Conferència de Presidents”.
El lehendakari ha afirmat que respecta aquest òrgan, però considera que els temes que es van a abordar “obeeixen a conferències sectorials” en les quals ja participa el Govern basc.
Segons la seva opinió, una conferència de Presidents ha de tractar qüestions relatives a un model d’Estat i allò que afecta la “singularitat” de l’autonomia i L’autogovern basc creu que hauria d’haver estat una cosa que s’hauria d’haver treballat en el transcurs de la legislatura anterior”.
En aquest sentit, ha defensat una relació “bilateral” per a “qüestions d’autogovern singular, com és l’autogovern basc” i ha afegit que qüestions de model d’Estat que s’hagin d’abordar com una redefinició “són les que caldria abordar potser en la Conferència de Presidents i no qüestions de caràcter sectorial que corresponen a les conferències sectorials”.
Respecte a si la resposta de Rajoy dona a entendre que considera que les institucions basques mereixen ‘un altre tracte’, ha indicat que “no té aquesta interpretació” del que li ha traslladat el president del Govern espanyol. “Ell entén que cal una trobada bilateral, però d’aquí no en trec cap més interpretació”, ha afegit.
“MATEIXA LÍNIA”
Preguntat per si es pot parlar d’un desglaç en les relacions, ha respost que “ni desglaç, ni no desglaç” i, després d’afirmar que segueixen “en la mateixa línia” que en la legislatura passada, ha assegurat que la seva disposició és “absoluta”, de la mateixa manera que la dels consellers bascs.
“En el que és una relació entre màxims representants de dos governs, quan a més tenim reptes i necessitats als quals donar resposta de manera pròpia i singular a la realitat política, econòmica i social al País Basc, no tenim resposta”, ha afegit.
Per tant, Urkullu ha afirmat que no té per què interpretar que el relleu de Carlos Urquijo en la delegació del Govern al País Basc “sigui res que tingui” com una novetat. Segons la seva opinió, serà “una decisió” que ha adoptat l’Executiu central que “sabrà les raons” d’aquesta determinació.
Davant l’assistència de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría a la presa de possessió de Javier de Andrés com a nou delegat del Govern espanyol, ha indicat que no té previst cap trobada amb ella, a qui va saludar en la seva presa de possessió com a lehendakari però, amb qui després, “no ha tingut cap relació”.
RECURSOS
Preguntat per si el portaveu del Govern basc, Josu Erkoreka, li portarà “cap encàrrec” a Soraya Sáenz de Santamaría, ha manifestat que, “aprofitant el seu viatge”, hi ha un “tema pendent” que és la comissió bilateral entre els governs basc i central per abordar el tema dels recursos plantejats per l’Executiu espanyol a lleis basques.
Urkullu ha assenyalat que “tant de bo” s’estigui a prop de la retirada d’algun dels recursos i ha precisat que, de moment, hi ha hagut una única comissió bilateral tècnica, en què es van abordar els recursos a quatre lleis en concret.
“Estem en espera de resposta per part del Govern espanyol, sobretot, per a les que venç el termini la setmana vinent, la Llei d’Institucions locals del País Basc i la Llei d’Addiccions”, ha afegit.
El lehendakari espera que s’assoleixi un acord perquè “hauria de ser així”, però ha insistit que “no hi ha resposta encara”. En concret, en el cas de la Llei d’Institucions Locals “s’ha avançat molt i s’ha treballat molt” i, en relació amb la Llei d’Addiccions, afirma no tenir coneixement que s’hi hagi pronunciat el Ministeri de Sanitat.
Preguntat per si s’hauria avançat res si es resolen aquests dos recursos, Urkullu ha respost que no i que es troba en “un exercici de judicialització permanent”. Urkullu ha indicat que tot això és el que cal abordar en una relació bilateral respecte a la defensa de l’autogovern basc d'”una manera lleial” a la interpretació de l’Estatut de Gernika.
D’altra banda, davant el seu plantejament de configurar Europa com una federació de nacions, ha manifestat que és una “aspiració” i veu “possible”, dins la construcció de la UE, l’existència de “nacions sense Estat, juntament amb Estats nació”.
Segons ha afegit, és un debat que està impulsant també el Comitè de Regions, que abordarà, en un temps de dos anys, un procés de reflexió en el qual puguin participar les institucions locals i regions relatiu al concepte de construcció europea sobre un principi de subsidiarietat.
El lehendakari ha afirmat que va parlar en el passat, sobre aquesta qüestió, amb l’expresident de la Generalitat Artur Mas amb els nacionalistes catalans gallecs. També va mantenir converses amb representants de Flandes i Escòcia com l’ex-primer ministre escocès Alex Salmond, amb vista a “sumar forces” per a aquesta aposta per una construcció europea en què les “nacions sense Estat tinguéssim el nostre paper”.
Urkullu ha assegurat que el fet que el Tribunal Constitucional alemany hagi negat a Baviera la possibilitat de convocar un referèndum d’independència no afecta les seves aspiracions i ha assenyalat que el concepte d’autogovern entronca amb la realitat actual del segle XXI d'”Estats complexos, compostos, on hi ha sobiranies compartides tant l’Estat Espanyol com en els estats membre de la UE”. “És un àmbit de cada vegada més cotes de sobirania en un món interdependent, globalitzat, pel que jo aspiro”, ha afegit.
CATALUNYA
Preguntat per si creu que hi haurà referèndum d’independència aquest any a Catalunya, ha afirmat desconèixer-ho i creu que hi ha d’haver un procés de diàleg permanent entre el Govern espanyol i català i entre els partits polítics.
Respecte a si considera que hi pot haver una via intermitja en aquest procés, ha afirmat que creu “en les vies intermitges” com és la de la sobirania compartida, on “és possible, des del diàleg, mirar d’abordar les aspiracions d’una majoria social, sigui a Catalunya, sigui al País Basc, però des de la interpretació del que són els autogoverns històrics com són el català i el basc dins d’un Estat espanyol”.
Segons la seva opinió, el Govern espanyol, el PP i partits d’àmbit estatal té un “repte” que és la reflexió sobre “la caracterització necessària de l’Estat plurinacional”. Urkullu ha defensat la “unió voluntària basada en el respecte al que els ciutadans puguin decidir”. “I crec que és una via també vàlida per a Catalunya”, ha afegit.
