11.01.2017 - 10:14
MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
Científics del Museu d’Història Natural de Senckenberg, a Frankfurt, i la Universitat de Potsdam, tots dos a Alemanya, han estudiat el material genètic de l’extinta tortuga gegant ‘Chelonoidis alburyorum’. Entre les troballes, descrites en un article publicat en ‘Proceedings B’, una revista de la Royal Society de Londres, hi ha proves que aquests animals es van extingir a causa de l’activitat humana.
L’equip internacional va aconseguir obtenir una seqüència d’ADN completa d’aquests animals tropicals. El material genètic també va revelar que la Tortuga de les Bahames estava estretament relacionada amb les Tortugues de Tortugues i la Tortuga de Chaco d’Amèrica del Sud.
Aproximadament fa mil anys, la tortuga gegant ‘Chelonoidis alburyorum’ encara tenia la seva llar a les Bahames, però això va canviar poc després que les illes fossin colonitzades pels humans. “Avui dia, només podem trobar restes fòssils d’aquesta tortuga, que va arribar a una longitud d’aproximadament mig metre”, diu el professor Uwe Fritz, director de les Col·leccions d’Història Natural de Senckenberg a Dresden.
I continua: “Per primera vegada, examinem el material genètic de la Tortuga de les Bahames i vam poder determinar que aquests animals, que es van extingir fa aproximadament 850 anys, eren estretament relacionats amb les Tortugues de Tortugues i la Tortuga Chaco d’Amèrica del Sud”.
Sorprenentment, els parents més pròxims d’aquestes tortugues terrestres i dues espècies sud-americanes addicionals estan a Àfrica, com ho demostren els resultats de l’estudi. Això indica que en el transcurs de la història geològica, el grup de tortugues examinat ha d’haver-se estès pels oceans diverses vegades, per exemple viatjant d’Àfrica a l’Amèrica del Sud i des d’allà a les Illes Galápagos i les Bahames.
FÒSSILS PROCEDENTS DE “FORATS NEGRES” AMB ALT NIVELL DE PRESERVACIÓ
Utilitzant mètodes de laboratori altament especialitzats, l’equip internacional, dirigit pel científic de Dresden i professor de la Universitat de Potsdam Michael Hofreiter, va aconseguir obtenir dades genètics –un genoma mitocondrial gairebé complet– d’un húmer de mil anys d’antiguitat d’aquesta tortuga gegant i comparar-lo amb espècies modernes.
Això ha estat possible gràcies a l’ADN relativament ben conservat, que és inusual per als tròpics. “Els fòssils que examinem procedien dels anomenats ‘forats blaus’, que són forats càrstics plens d’aigua de mar que aparentment permeten un nivell relativament alt de preservació de l’ADN”, explica Hofreiter. Això obre noves possibilitats per examinar l’ADN d’animals tropicals extints.
Les tortugues gegants van desaparèixer només uns anys després que les Bahames fossin colonitzades per humans, molt abans que Cristòfor Colom descobrís Amèrica. Fritz explica: “Aquest és un patró general, ja que moltes espècies més grans d’animals van desaparèixer de les Bahames i les Antilles poc després de l’arribada dels colons humans”.
“Mostra que fins i tot abans els éssers humans no vivien en harmonia amb la naturalesa, sinó que van explotar excessivament les fonts d’aliments i van canviar els hàbitats des del principi. Tot i això, en comparació dels primers dies, avui aquest procés es produeix a una velocitat tan alarmant que la pèrdua d’espècies i l’empobriment del nostre medi ambient han pres una dimensió amenaçadora”, afegeix.
Almenys, en el futur, el material genètic dels “forats blaus” pot ampliar la comprensió sobre quines espècies s’han perdut de manera irrecuperable des de fa molt temps i quines comunitats biològiques poden trobar-se allà sense interferència humana.
