Ara que s’acaba el mes de març sense l’esperada sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre la llei d’amnistia, torna a haver-hi especulacions de tota mena sobre quan es podrà desencallar la situació del president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili Toni Comín i Lluís Puig, per una banda, i d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, per una altra. La decisió depèn, sobretot, de la sentència que dicti el Tribunal Constitucional espanyol sobre sengles recursos d’empara, per la desobediència del Suprem a amnistiar-los per una malversació per la qual encara ara són condemnats o perseguits. El TC no mourà ni un dit fins que el TJUE no dicti la seva sentència, que arribarà, probablement, el mes de maig o de juny. Això, segons 3Cat, farà que el TC no es pronunciï fins cap a final d’any. I, mentrestant, el Suprem –que hauria d’acabar acatant la sentència del TC i arxivant totes aquestes causes– no resta plegat de braços, i ja se’n poden endevinar més maniobres dilatòries.

L’amnistia de Puigdemont, Comín i Puig no sembla pas que hagi d’arribar aviat, i el camí del retorn es presenta encara ben espinós. La darrera pista ens l’oferia aquest cap de setmana el diari ABC, que publicava que la nova directiva europea contra la corrupció, aprovada la setmana passada pel Parlament Europeu, “complica el retorn de Puigdemont”.

L’article es referia a les modificacions que els grans partits europeus van acordar en la redacció de la directiva quant al delicte de malversació. Amb els retocs aprovats, el text precisa ara, d’una manera molt clara, que es pot parlar de malversació quan l’apropiació indeguda de recursos públics pretén tant benefici personal de qui la comet com “el perjudici dels interessos financers de l’entitat” en qüestió. De fet, la referència a la malversació en l’anterior text de la directiva, del 2017, ja es podia entendre que es referia a aquests dos àmbits, tant a “l’apropiació” dels diners públics com a la “utilització d’actius contràriament a la finalitat per la qual es preveien”.

En el fons, la versió anterior de la directiva i l’actual coincideixen en relació amb la malversació, però aquesta precisió actual més gran serveix a l’ABC per a difondre un relat interessat, tal com palesa el diari mateix, quan assenyala que la nova directiva podria servir al Tribunal Suprem per a justificar tant la persistència a denegar l’amnistia a Puigdemont com a presentar unes noves qüestions pre-judicials al TJUE. El Suprem ja va advertir que si la resolució del TC sobre l’amnistia no els convencia, recorrerien al TJUE amb unes pre-judicials, cosa que podria allargar l’espera dels exiliats i els inhabilitats per malversació encara un any, pel cap baix.

Però el Suprem podrà presentar aquesta pre-judicial? La sentència del Tribunal de Luxemburg sobre l’amnistia dirà quin marge de maniobra tindrà. Perquè, si segueix el criteri de l’advocat general del mes de novembre passat, la llei restarà molt blindada amb caràcter general i desmuntarà un dels grans arguments del Suprem per a denegar l’amnistia per la malversació, perquè els interessos financers de la UE no resultarien pas afectats per aquesta amnistia.

Caldrà comprovar si el TJUE corrobora el parer de l’advocat general, però, si fos així, al Suprem li restaria molt poc marge per a fer cap pregunta pre-judicial en cas que el TC avalés l’amnistia dels exiliats. Si el tribunal europeu deixa ben tancada i resolta la carpeta de l’amnistia quant a la compatibilitat amb el dret de la Unió –que és la impressió que fa–, qualsevol pregunta que es pugui empescar el Suprem podria ser inadmesa, amb l’argument que ja és un assumpte resolt. Sembla que dins el Suprem hi hagi moviments per a mirar de justificar la presentació de preguntes sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb la nova directiva europea contra la corrupció, però els retocs legals no impliquen cap canvi substancial.

De fet, el PP espanyol i Vox van pressionar durant la tramitació perquè la nova directiva inclogués la prohibició de les amnisties i els indults als delictes de malversació. I això, finalment, s’ha desestimat.

I el TC, quan?

Però abans d’arribar al punt de saber què farà el Suprem, caldrà veure què farà el Tribunal Constitucional, i quan ho farà. El TC espera el TJUE. I si la sentència del TJUE no arriba fins al maig o el juny, el TC no es mourà fins aleshores. Podria ser que el primer esborrany de sentència sobre l’amnistia dels exiliats i els inhabilitats arribés ben bé el mes de juliol. El problema serà si aquest esborrany el presenta un magistrat del sector anomenat conservador, afí al PP, perquè aleshores és previsible que el text no tingui el suport de la majoria del plenari del TC, que és afí al PSOE, i s’hagi d’encarregar una nova ponència, amb una nova votació, que no arribaria, probablement, fins a la tardor.

Tot plegat endarrereix la resolució judicial de l’amnistia de Puigdemont a final d’any, i no pas a començament d’any, com s’havia anat repetint amb insistència aquests darrers mesos. I, encara, la resolució tampoc no sembla pas clara, perquè finalment serà el Suprem l’encarregat de pitjar el darrer botó que obri la porta del retorn, i això fa anys que es resisteix a fer-ho, i al preu que sigui.