La magistrada del Tribunal Constitucional espanyol María Luisa Balaguer considera que la jornada de reflexió abans d’unes eleccions és “anacrònica, manca d’utilitat i suposa una restricció desproporcionada a la llibertat d’informació”, en un món digital en què proliferen els missatges en xarxes. Ho afirma en un vot particular a la sentència dictada per la majoria del tribunal, feta pública avui, en la qual s’avala la constitucionalitat de multar mitjans de comunicació per publicar entrevistes a candidats en jornada de reflexió.

Balaguer discrepa de la sentència en considerar que no aborda la veritable qüestió constitucional: els límits que imposa la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) a l’exercici de drets fonamentals. A parer seu, la sentència anteposa un bé que manca de reflex constitucional -“el dret a la tranquil·litat en la jornada de reflexió”- a un dret fonamental i la regulació de la LOREG resulta “obsoleta” en una societat on s’imposen els mitjans digitals. Per a aquesta magistrada “manca de tot sentit” imposar restriccions a la premsa, “la via habitual per obtenir una informació contrastada i veraç”, quan a internet i xarxes socials proliferen missatges que, “en no poques ocasions, es transmeten amb la intenció de produir una veritable desinformació”. “No cal oposar a aquesta conclusió la idea que les diferents publicacions puguin tractar d’orientar el vot en funció de la seva ideologia, perquè la maduresa de l’electorat permet presumir la capacitat de distingir les línies editorials dels diferents mitjans de comunicació”, sosté Balaguer.

Segons la seva anàlisi, “els professionals de la informació veuen penjar sobre els seus caps, a manera d’espasa de Dàmocles, la velada amenaça que aquesta informació que volen fer arribar al ciutadà sigui desqualificada per l’administració electoral, que actua a manera de censor”. Balaguer creu que és una situació similar a la censura prèvia i que no pot tolerar-se, tenint en compte el fonamental paper exercit per la premsa en l’etapa democràtica.

Mostra, a més, el seu radical rebuig al fet que se sancioni al director d’un mitjà a partir de la Llei de Premsa i Impremta de 1966, que marca que al director li correspon l’orientació i determinació del contingut de les publicacions i té dret de veto. “No té explicació lògica que s’utilitzi una llei de la dictadura per delimitar el dret fonamental a la llibertat d’informació, pel que fa a la funció del director d’un diari”.

En un altre vot particular, encara que en aquest cas sense qüestionar la decisió, els magistrats Juan Antonio Xiol i Encarnación Roca discrepen de la definició que el tribunal fa de la jornada de reflexió com un període d’introspecció individual previ a la votació. Al seu entendre, amb l’actual proliferació de mitjans digitals i xarxes és “il·lusori” creure que les prohibicions que estableix la llei garanteixen el “marc de serenitat” que, segons la sentència, ha de tenir l’elector per decidir el seu vot. Tots dos magistrats veuen constitucionals les restriccions fixades en jornada electoral, però com una garantia a la igualtat d’oportunitats de les diferents candidatures, unes amb més recursos que d’altres per fer campanya.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.