Una imatge val més que mil paraules?

Ja tenim Sant Jordi a tocar i tothom comença a pensar quin tipus de llibre pot regalar a la seva parella perquè, fins ara, la lectura no era important.

I qui no llegeixi mai, un llibre fàcil, curtet i que vagi bé per a falcar alguna taula.

Ja ho sé, és molt fàcil criticar, però a vegades em fereix aquesta falsedat.

Les mestres ens passem tota l’etapa educativa demanant que, si us plau, la canalla faci el favor de llegir. I segurament molts d’aquests nens em diran que una imatge val més que mil paraules. Deixeu-me posar-ho en dubte.

És cert que, si veus una imatge, t’adones de tot el detall i és molt més concret que el que un pot llegir, però, i la imaginació, què?

Fa poc vaig, assistir a una formació titulada “La paraula, l’eina més poderosa per a canviar el món”, i allà vam poder debatre i aprendre molt gràcies a uns formadors amb un bagatge i una comunicació excel·lents.

Una d’elles, Montserrat Fons, mestra i doctora en filosofia i ciències de l’educació, apuntava que, actualment, les mestres i les famílies estem molt avesades a explicar contes amb el suport visual a la mà: els àlbums il·lustrats. I no ho criticaré, perquè la il·lustració lligada amb l’escriptura és tot un art, però sí que és veritat que, si ho penseu, ja no hi ha contes que es transmetin de manera oral, així, només escoltant.

Si hem de triar, mirem que hi hagi dibuixos per a entretenir-los. El fet és que, si sempre escollim aquesta via, ja no hi ha espai per a la imaginació, per a la fantasia. 

Les Àvies Recuperadores de Contes ho reivindicaven també en aquesta formació. Cal que donem el poder a la canalla de decidir com són els personatges, fer-los adonar que cadascú pot decidir com és i que cadascú s’ho imaginarà diferent. Que bé, no? Quin poder tan extraordinari! I ens el deixem perdre molt sovint.

La imaginació és una facultat mental que cada vegada té menys lloc a les nostres vides. Les pantalles ens ho donen tot des de ben petits. Sèries, pel·lícules, videojocs… Per no pensar en el poc temps que tenen els infants per a avorrir-se. Sempre hi ha un mòbil o una tauleta disposadats a matar l’avorriment i el possible naixement d’un amic imaginari, un joc simbòlic, un invent, un joc nou… 

Llegir no només ajuda a desenvolupar l’imaginari de cadascú, sinó que també permet a les persones tenir sentit crític. No cal que tots els llibres que tenim ens agradin i que estiguem d’acord amb el que s’hi diu. Sense anar més lluny, potser molts de vosaltres, lectors, no esteu d’acord amb el que escric. Però… Us fa reflexionar? Encara que no hi estigueu d’acord, poseu en dubte les vostres conviccions? Esteu a punt per a un pensament divergent? 

Crec que tot allò que ens remou ens fa créixer intel·lectualment.

Trump, per exemple, ens ho fa bastant fàcil.

Joan Portell Rifà, llicenciat en filosofia i ciències de l’educació i doctor en didàctica de la llengua i la literatura, ens parlava de la llibertat total d’escollir qualsevol llibre, per molt polèmic que fos, per molt que ens plantegéssim si havíem de recomanar-lo o no o si influiria la canalla. 

Evidentment, de seguida vaig pensar en el Mein Kampf, i vaig preguntar-li si el veia adequat per a adolescents.

Em va respondre que ell també s’hi havia parat a pensar i que la seva resposta era que sí.

El puc entendre. 

Ens vam posar les mans al cap quan van comentar que els set nans de la Blancaneu haurien de deixar de ser nans per convertir-se en animalets. Com també ho fem quan Vox demana censurar escenes on dues persones del mateix sexe es fan un petó o tenen una relació. D’exemples n’hi ha per tots costats.

Creieu que llegint alguna cosa polèmica o políticament incorrecta podem modificar la ment dels adolescents? Personalment, crec que sí i que per això hi ha d’haver un acompanyament per part d’un adult al darrere. I no és dolent, al contrari. Llegir articles o llibres que no coincideixen amb la nostra manera de pensar no ha de ser dolent, ans al contrari.

També us diré que és curiós que ens plantegem tot això mentre la canalla va cantant “Esto es perreo a la bruto, a lo cavernícola, dándote hasta joderte la vesícula, Tricula abierta 24/7, viola la ley pa’ ponerte el grillete”. T’ho pot cantar un alumne de sis anys perquè ho ha sentit a la ràdio. No hi ha cap mena de censura, en aquest cas.

En definitiva, em molestarà sempre que la gent no llegeixi –perquè penso, de debò, que és una arma molt poderosa– i que per Sant Jordi es faci el paperot, però veient com va tot, celebro que aquesta diada (la meva preferida de l’any) empenyi persones que mai toquen cap llibre a acostar-se a les parades de llibres i els fullegi i s’interessi, almenys una mica, sobre el que hi ha allà dins escrit. Això sí, us ho demano per favor: si us regalen un llibre, llegiu-lo, aprofiteu aquesta porta oberta a la fantasia, a l’aprenentatge, a la diversió i recomaneu-lo a tothom si us ha agradat, que la gent del vostre voltant també en pugui gaudir. 

I molt bona diada a tothom, que ja ho tenim aquí!