04.05.2017 - 14:14
Asseguren haver detectat presència de menors al centre
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
La Fundació Migra Studium que acompanya interns del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona des de fa sis anys ha constatat que es reclou estrangers que són inexpulsables, per la qual cosa se’ls priva de llibertat de forma “innecessària” en no poder-se concloure el procés d’expulsió.
En roda de premsa per presentar les conclusions dels acompanyaments realitzats pel seu equip de voluntaris a 146 interns de setembre a desembre del 2016 –des de la seva reobertura–, l’advocat i col·laborador de la fundació Josetxo Ordónez ha explicat que s’està utilitzant el CIE “com a alberg temporal per a inexpulsables”.
Ha valorat que si les autoritats saben que els interns són inexpulsables perquè manquen de qualsevol documentació i es desconeix el país d’origen –principalment persones de països subsaharians– “no haurien de passar pel CIE sinó anar directament a les entitats d’acolliment”.
“El CIE és per garantir expulsió, i si aquestes persones són inexpulsables per què internar-les”, s’ha preguntat l’advocat, que considera que es fa un ús injust de la privació de llibertat, desnaturalitzant l’internament del CIE, i jurídicament és un horror, ha conclòs.
Arriben a aquesta conclusió perquè més de la meitat dels interns visitats –un 56,16%– van ser posats en llibertat sense ser expulsats, una xifra a l’alça respecte a anys anteriors, i malgrat això molts van passar uns 40 dies privats de llibertat.
Segons aquesta fundació, entre setembre i desembre del 2016 van passar pel centre 640 persones, i ells van atendre 146 de les 313 demandes rebudes; d’aquestes persones ateses, un 54% són algerians i un 13% marroquins.
JOVES I MENORS
Segons la responsable del grup de visites de Migra Studium, Margarita García, han constatat en les seves visites la presència molt alta de joves i d’alguns menors, dels quals dos van ser reconeguts per l’administració i van sortir en llibertat en comprovar-se que tenien aquesta condició.
No obstant això, del total de 313 demandes d’atenció rebudes pel seu equip, 83 persones es van declarar menors, encara que d’aquests solament van tenir l’oportunitat d’atendre 23 que declaraven ser-ho.
Ha explicat que molts d’ells no volen ser considerats menors de manera oficial i no ho manifesten a les autoritats per por de que els pugui afectar negativament, i que per això solament s’han descobert oficialment dos casos aquest 2016.
A més, han constatat que en el CIE hi ha persones en altres situacions de vulnerabilitat i risc com per exemple amb malalties físiques o mentals, sol·licitants d’asil, cònjuges o parelles de fet de ciutadans espanyols –que no poden renovar el seu permís de residència per haver estat condemnats–, persones amb fills a càrrec, sense possibilitat d’accés a intèrpret o amb riscos de maltractament en origen.
SENSE ANTECEDENTS
Segons l’informe, gairebé el 75% dels interns visitats no tenien antecedents penals i solament el 18% estava imputat o processament en un procediment judicial pendent de sentència, per la qual cosa posen en dubte el discurs del Ministeri de l’Interior que assegura que s’interna i expulsa delinqüents o persones d’alta perillositat.
Ordóñez ha explicat que s’han identificat diverses vulneracions de drets dels interns com el de mantenir la seva integritat física, psíquica i moral, el de tutela judicial efectiva i procés amb totes les garanties, dret a la salut, a la comunicació i a la informació i a l’assistència social.
En el cas del dret a la integritat física, ha explicat que principalment es conculca quan es produeixen enfrontaments o conats violents al centre, entre els propis interns, i que solament han constatat alguns casos en els quals hi ha hagut lesions per part de policies quan han intervingut els antidisturbis.
Respecte al contenciós que manté l’Ajuntament de Barcelona amb el centre d’internament per les llicències, Ordóñez ha considerat una “bona notícia” que una institució pública s’interessi pel que passa dins del CIE, i suposa un reconeixement al treball de denúncia i sensibilització de diferents entitats.
La directora de Migra Studium, Mari Carmen de la Fuente, ha expressat que també suposa un “reconeixement del sofriment que hi ha en el CIE” i ha reclamat seguir amb el treball diari als centres i la lluita pel seu tancament definitiu.
