Un tribunal grec condemna els responsables de l’espionatge contra polítics i periodistes amb programari espia

Un tribunal grec ha condemnat quatre persones per l’ús il·legal d’un programari espia amb què es van infiltrar telèfons de polítics, empresaris i periodistes en un dels escàndols més greus d’espionatge digital a Europa dels darrers anys. El cas, conegut com a Predatorgate, va esclatar el 2022 quan el dirigent socialdemòcrata Nikos Androulakis va descobrir que el seu telèfon havia estat infectat amb el programari Predator.

La sentència considera provat que els acusats van vulnerar el secret de les comunicacions, van manipular sistemes de dades personals i van accedir il·legalment a informació privada. Entre els condemnats hi ha dos ciutadans israelians vinculats a l’empresa tecnològica que comercialitzava el programari, així com dos empresaris relacionats amb la distribució de l’eina a Grècia. Les penes sumen més de cent vint anys de presó, tot i que solament una part serà de compliment efectiu.

L’escàndol ha sacsejat la política grega durant anys. Uns quants polítics de l’oposició, ministres, militars, periodistes i directius empresarials van denunciar haver estat vigilats amb aquest sistema d’intrusió digital capaç de controlar completament un telèfon mòbil. El govern grec sempre ha negat haver utilitzat aquest programari, però el cas ha generat una llarga batalla judicial i política. La resolució judicial arriba mentre la qüestió de l’espionatge amb programari maliciós continua oberta en uns quants països europeus. El Parlament Europeu ja va crear una comissió d’investigació el 2022 arran de casos similars detectats a estats com Hongria, Polònia o l’estat espanyol.

Precisament a l’estat espanyol la situació judicial és ben diferent. Avui mateix el jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona ha arxivat provisionalment la causa per l’espionatge als telèfons de l’ex-vice-president d’Òmnium Cultural Marcel Mauri, de la responsable internacional de l’entitat Elena Jiménez i de la periodista Txell Bonet. Els fets investigats es remunten als anys 2018, 2019 i 2020, en el marc de l’escàndol d’espionatge a l’independentisme conegut internacionalment com a Catalangate.