20.08.2025 - 15:30
|
Actualització: 20.08.2025 - 17:45
El raper irlandès Liam Óg Ó hAnnaidh, conegut artísticament com a Mo Chara i membre del grup Kneecap, ha comparegut avui davant el tribunal de Westminster, a Londres, enmig d’una multitud de seguidors que cridaven “Mo Chara llibertat” i onejaven banderes palestines i irlandeses. El músic afronta una acusació de “terrorisme” per haver mostrat suposadament una bandera de l’Hesbol·là en un concert a la capital britànica el novembre passat.
A massive GRMA to everyone who came out to support us as their carnival of distraction rolls on.
We will be back on September 26th for the Court to determine jurisdiction. We have set out why it does not.
Kneecap is not the story.
Palestine is the story.
The British… pic.twitter.com/YxqA1aenbP
— KNEECAP (@KNEECAPCEOL) August 20, 2025
El procés, que es va obrir al maig, és qüestionat per la seva defensa, que sosté que la fiscalia va presentar els càrrecs fora de termini. L’equip encapçalat per l’advocat Darragh Mackin reclama que el cas sigui arxivat i diu que la justícia britànica no té jurisdicció per a jutjar-lo. La decisió final del tribunal s’ha ajornat fins al 26 de setembre.
Mo Chara ha rebut un suport multitudinari de la comunitat artística i activista. Ja a la seva primera compareixença, al juny, va anar acompanyat de músics com Paul Weller, i avui el seu pas pels carrers de Londres ha estat seguit per centenars de persones. Quan ha sortit del tribunal, ha dit que l’objectiu real de tot plegat era “distreure de la matança” que Israel cometia a Gaza i ha insistit que no era Kneecap que havia de ser notícia, sinó Palestina.
Un dels elements més comentats de la vista ha estat la decisió de Mo Chara de contractar un traductor d’irlandès. El gest ha estat interpretat com una reivindicació de la llengua pròpia i com un acte de desafiament simbòlic davant la justícia britànica. Alguns mitjans unionistes, com el Telegraph, n’han destacat la paradoxa, i els seguidors del grup l’han celebrat com un acte de dignitat. Els Kneecap, que han estat al centre de la polèmica per les seves lletres satíriques i el compromís polític, insisteixen que no donen suport a cap organització armada i que refusen la violència. En un comunicat recent, van denunciar que es tractava de “policia política” i d’un “carnaval de distracció”.
