04.04.2017 - 17:53
Vol millorar l’assistència a les afectades i facilitar el seu pas per processos judicials
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
Un projecte europeu coordinat per la Universitat de Barcelona (UB) i en el qual participen la Conselleria d’Interior de la Generalitat i deu institucions més de cinc països estudiaran durant els pròxims dos anys l’impacte psicològic en les supervivents del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.
En declaracions a Europa Press, el coordinador del projecte sobre l’impacte psicològic en víctimes de tràfic d’éssers humans per a finalitats d’explotació sexual (PHIT, per les seves sigles en anglès), Markus González, ha explicat que el projecte vol ampliar el coneixement sobre el fenomen per millorar l’assistència a les víctimes i definir millor com han de treballar les institucions que les atenen.
En concret, volen per exemple que canviï la sensibilitat dels jutges que porten aquest tipus de casos i que coneguin la situació psicològica de les dones quan han de declarar davant ells, ja que segons els experts aquestes víctimes pateixen greus trastorns que afecten els seus records i les seves experiències.
Durant una jornada per presentar aquest projecte, l’experta de la Conselleria d’Interior de la Generalitat Alba Alfageme ha explicat que ser víctima de tràfic és una experiència multitraumàtica i la majoria pateixen trastorn d’estrès posttraumàtic i depressió, tot i que és molt difícil diagnosticar i de vegades aquest diagnòstic “es queda curt per la gravetat extrema del trastorn”.
Aquestes patologies fan que moltes dones tinguin llacunes de memòria, por, confusió, desesperació i incorrin en contradiccions, la qual cosa pot restar credibilitat i dificulta el seu testimoniatge davant un jutge.
ENFOCAMENT MULTIDISCIPLINARI
Aquest projecte finançat per la Comissió Europea compta amb la participació d’institucions acadèmiques, institucionals i socials de Finlàndia, Bèlgica, Itàlia i Holanda, entre elles el Defensor del Poble finlandès, i a Catalunya té com a partner la Conselleria d’Interior.
Markus González ha destacat que aquest enfocament multidisciplinari permetrà “fer una anàlisi rigorosa i aplicable a la pràctica”, sobre la base d’entrevistes amb víctimes i personal en contacte amb elles, així com anàlisis estadístiques.
Ha lamentat que els estudis sobre la matèria són insuficients malgrat la gran dimensió del problema, per la qual cosa el “repte és molt gran perquè és un camp poc treballat”.
El cap de la unitat de Mossos d’Esquadra que lluita contra el tràfic d’éssers humans, Xavier Cortés, ha explicat que el tràfic d’éssers humans és la segona activitat més rendible dins del crim organitzat i que fa anys que aquestes organitzacions actuen a Catalunya i estan distribuïdes en diferents zones en funció de les nacionalitats.
Ha relatat que és “una realitat global amb impacte local” i que les màfies s’organitzen de manera diferent en funció de l’origen: les de l’est són organitzacions horitzontals internacionalitzades (proxenetes que controlen algunes dones però amb vincles entre si) i les nigerianes són piramidals, com és el cas dels grups de la Supreme Eiye Confraternity.
NOMÉS 5% DE CONDEMNES
Miguel Lorente, professor de Medicina Legal a la Universitat de Granada i exdelegat del Govern espanyol per a la violència de gènere, ha relatat que les dones traficades viuen múltiples violències: la que exerceixen sobre elles les seves famílies i entorn abans del tràfic, la del viatge on pateixen violacions, agressions i privació d’aliments i somni, a més que posteriorment el 83% pateixen violència física i psicològica mentre són explotades.
Les conseqüències d’aquestes múltiples violències físiques i psíquiques poden ser depressió, estrès posttraumàtic, cefalees, dolors d’esquena, visió borrosa, consum d’alcohol i drogues i tendències suïcides, entre d’altres.
També tenen més risc de patir malalties contagioses, embarassos no desitjats o avortaments insegurs, així com que les màfies utilitzin els seus fills com a forma de xantatge, ha indicat.
En definitiva, el tràfic té, segons aquest expert, “un impacte profund sobre la salut” en unes dones que a més tenen un accés limitat o vetat als serveis sanitaris.
