Església de Santa Anna
Boxab, Tibet oriental
Mapa a Google

Quan va néixer Pasqual Nadal Oltra, el 30 d’octubre de 1884 a Pego, era impossible imaginar-se que el novè fill –de deu– d’una família normal i corrent de llauradors de la Marina Alta acabaria els seus dies, de manera dura i prematura, tan lluny geogràficament de casa seva i en unes circumstàncies polítiques i culturals tan allunyades de les del País Valencià de l’època. Però tot un seguit de casualitats, d’ençà de la infantesa mateix, van anar marcant-li un camí que el duria a l’altre extrem del planeta.

La primera fou començar els estudis de lletres a l’escola del Convent de la Sagrada Família de Pego, inaugurat pocs anys després del seu naixement, i conèixer-hi fra Ezequiel Mampel, un franciscà llec apassionat de l’escultura. La seva influència es va notar quan, arran de la mort tràgica del pare d’en Pasqual, l’any 1896, la família es va traslladar a València i ell va començar els estudis de belles arts i d’escultura religiosa al taller d’Amador Sanchis. I a vint anys, empès per la vocació (i probablement també per les necessitats), va entrar en la vida franciscana al costat del seu antic mestre, amb qui va perfeccionar l’art de modelar i tallar.

La segona gran casualitat vital va tenir com a protagonista la mare, Anna Maria Oltra Cardona. Quan fou diagnosticada de lepra, els superiors franciscans van deixar-lo anar al sanatori de Fontilles per a tenir-ne cura fins que es va morir, el 1916. Aquella experiència, unida a l’assistència com a infermer entre 1927 i 1928 del pare mallorquí Francesc Fortaleza Valls, afectat d’una malaltia cutània molt semblant a la lepra, el va convèncer de demanar de ser destinat com a missioner en una leproseria. La petició fou acceptada i la destinació, decidida: participaria en la fundació d’un hospital per a leprosos al costat de l’església de Santa Anna de Boxab (Mosimién, en xinès), un llogaret situat a la falda del Tibet.

Hi va arribar, després d’un llarg pelegrinatge des de Roma, el gener del 1930, i cinc anys més tard la leproseria que va aixecar amb tres frares més ja atenia més d’un centenar de malalts. Segons una biografia seva escrita pel també franciscà valencià Josep Miquel Barrachina Lapiedra, fra Pasqualet guaria els interns i els mirava d’influir amb l’exemple de la seva caritat i amb imatges religioses que continuava fabricant en un petit taller.

La tasca assistencial i religiosa es va aturar en sec per l’enèsima casualitat de la seva vida: al final de maig de 1935, enmig de la Gran Marxa de les tropes del Partit Comunista de la Xina fugint de l’exèrcit regular del general Chiang Kai-shek, una columna comandada pel mateix Mao Zedong es va veure obligada a passar per la vall de Boxab. Lluny de fugir arran de l’arribada imminent dels comunistes, el missioner pegolí va optar per quedar-se al costat dels malalts i fou detingut juntament amb el seu company fra Epifanio Pegoraro, nascut el 1898 al municipi vènet de Montécio Majore. En aquest punt, tots els relats biogràfics destaquen que fou interrogat per Mao, que va decretar que es respectés la seva vida (probablement pensant en possibles intercanvis de presoners posteriors) i que s’incorporessin a la llarga marxa per l’interior de la Xina.

Després de mesos de caminada i d’uns quants centenars de quilòmetres recorreguts, un capità de la columna, contravenint les ordres de Mao de mantenir els missioners amb vida, va deixar-se endur pels sentiments i els va decapitar, el 4 de desembre de 1935, prop d’un poblet anomenat Leang Ho Kow. Nadal tenia cinquanta-un any i Pegoraro, trenta-set.

I una mica més: Fra Pasqualet, com era conegut a Pego, no fou l’únic missioner del nostre país executat lluny de casa. Com ja vam explicar fa just un any, fra Miquel Timoner, de Manacor, fou mort pels japonesos el 1944 a les illes Marianes.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat