Un miler d’economistes catalans debaten sobre competitivitat

Arran dels canvis globals recents que ha viscut la societat, des de la pandèmia fins a les tensions geopolítiques, o les excentricitats perilloses del president Trump, que van causant una transformació profunda en l’entorn internacional, apareix la necessitat de redefinir el model de competitivitat de l’economia catalana. El que hem seguit fins ara ha estat, en part, un èxit, però el nou context, marcat per factors com la volatilitat i la incertesa, exigeix de repensar les bases de futur de Catalunya per reposicionar-la en el context mundial, i, en això, hi tindran un paper clau els economistes.

Aquesta ha estat la idea directriu que ha portat el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) a fer girar la seva 30a Jornada al voltant del concepte de “Nou entorn, nova competitivitat”. Gairebé un miler de professionals catalans dedicaran tot el dia de demà a debatre sobre aquesta qüestió, amb diferents punts de vista. És un indret idoni per a fer-ho. “La Jornada dels Economistes és un espai de confiança i debat obert, on el coneixement s’intercanvia amb esperit crític i voluntat constructiva. El seu èxit rau en la capacitat d’haver sabut mantenir, des del primer dia, una mirada transversal i plural sobre els reptes de l’economia catalana i global”: així la defineix l’ex-degà del CEC i impulsor de la primera Jornada, l’any 1996, Valentí Pich.

El secretari del CEC i membre del comitè organitzador de la Jornada, Àngel Hermosilla, m’explica que el muntatge que s’ha fet vol posar la mirada sobre la competitivitat des de tots els angles: “Un fet que ens el permet la transversalitat de llocs de feina en què estan ubicats els economistes.” Per assolir l’objectiu, hi haurà quatre taules, amb professionals d’alt nivell a cadascuna i els corresponents moderadors. “En una, cinc consellers i ex-consellers d’Empresa i Treball de la Generalitat analitzaran què es pot fer des del punt de vista de l’administració; en una segona, es discutirà sobre quins són els factors que més influeixen en la competitivitat; una tercera estarà integrada per professionals de despatxos, que són els guies i consultors de la gran majoria de les pimes; i a l’última, hi haurà la veu dels empresaris que, des de l’experiència pròpia, explicaran les estratègies que caldrà seguir en el nou context internacional”, explica.

El dia escollit, per altra banda, no pot ser més oportú. Disset països, entre els quals, l’estat espanyol, van signar ahir la Declaració de Berlín, que recull una sèrie de mesures per a enfortir la competitivitat de la indústria europea, per a millorar la productivitat, reduir la burocràcia, l’augment dels costos energètics, la brutal competència global, els impactes del canvi climàtic i les tensions comercials. El ministre d’Indústria i Turisme espanyol, Jordi Hereu, va dir després de l’acte: “Europa necessita una indústria unida enfront de l’envergadura de les oportunitats. Junts hem de proporcionar un marc i uns impulsos fiables per al creixement, la innovació i la competitivitat.”

El document signat dóna continuïtat a l’Informe Draghi sobre la competitivitat europea, que va presentar fa catorze mesos, en què reconeixia que Europa necessitava enfortir la seva sobirania econòmica en tecnologies estratègiques, a més de la seva capacitat d’innovació. Recordem que l’esmentat informe posava com a primer objectiu bàsic per a Europa “la millora de la productivitat i de la innovació tecnològica”, com la clau de la competitivitat necessària per a frenar el declivi econòmic de la Unió Europea, enfront dels Estats Units i la Xina, en un entorn global.

Parlar de competitivitat a Catalunya és molt important, perquè anem endarrerits en el context regional europeu. És veritat que continuem escalant posicions com a regió europea fortament innovadora i ens situem al capdavant d’Espanya. Ho remarca el nou quadre d’indicadors de la innovació regional de la Comissió Europea, el Regional Innovation Scoreboard (RIS), que millora la condició de “strong innovator (-)” que Catalunya va assolir en la darrera classificació, l’any 2023, i passa a considerar-la “strong innovator (middle)”. De fet, Catalunya continua ascendint en el rànquing i passa de la posició 81a a la 72a, entre les regions més innovadores d’Europa, en un rànquing que analitza 241 regions europees. Vol dir que en tenim 70 per davant nostre.

El RIS 2025 destaca especialment les fortaleses de Catalunya en indicadors com la formació superior, les marques registrades, les publicacions científiques internacionals i la capacitat d’introduir innovacions al mercat. Tot i que, en el context europeu, les 50 regions amb més bons resultats es concentren al nord i l’oest del continent, Catalunya emergeix com una de les poques excepcions destacades al sud d’Europa. A més, a escala estatal, se situa com la regió amb més bon rendiment i supera les posicions del País Basc i Madrid.

De feina se’n fa, en aquest sentit. Segons dades d’ACCIÓ, prop d’un 41% de les empreses catalanes han invertit en transformació digital el 2024 (per sobre del 38,6% registrat l’any anterior), precisament per l’ús de la intel·ligència artificial, que és la tecnologia més incorporada l’any passat. En total, un 24% de les empreses catalanes (de més de 9 treballadors) han invertit en tecnologies vinculades a la IA, inclosa la generativa, el 2024. Aquesta xifra gairebé duplica el percentatge de companyies que van optar per la incorporació de la IA l’any 2023 (12,6%). La conclusió de tot plegat és evident: malgrat l’esforç fet, les dades ens diuen que no n’hi ha prou. Cal fer més.

Per això, el degà del CEC, Carles Puig de Travy, diu: “És bo i necessari que els professionals de l’economia reflexionem sobre un escenari global marcat per la incertesa, la transformació tecnològica i l’emergència climàtica. Avui, la competitivitat no es mesura únicament en productivitat o en costos, sinó que es fonamenta en el talent, la innovació, la sostenibilitat, la digitalització i la capacitat d’adaptació de les persones i de les organitzacions.”

Referint-se concretament a Catalunya, afegeix: “Tenim una economia oberta, creativa i emprenedora, i que compta amb tots els actius necessaris per a afrontar amb èxit aquest canvi d’època, sempre que sapiguem continuar apostant per la formació, per la recerca i per la col·laboració estreta entre empreses, universitats, administracions i societat civil”.