La ruta més perillosa: un miler de persones han mort enguany mirant d’arribar a les Illes des d’Algèria

La ruta migratòria que uneix el nord d’Algèria amb les Illes, sobretot amb Eivissa i Formentera, s’ha consolidat enguany com la més mortífera de la Mediterrània occidental. Segons l’informe anual Monitoratge del dret a la vida de l’organització Caminando Fronteras, 1.037 persones pel cap baix han desaparegut o han mort el 2025 mentre intentaven d’arribar per mar per aquesta via.

L’ONG documenta 121 tragèdies marítimes en aquesta ruta durant l’any, 47 de les quals corresponen a embarcacions que van desaparèixer sense que se n’hagués pogut rescatar cap ocupant. La xifra converteix la ruta algeriana en un dels principals corredors marítims, per davant de la ruta atlàntica cap a les Canàries i dels trajectes des del nord del Marroc.

Segons Caminando Fronteras, una de les tendències més preocupants és el desplaçament creixent de les barcasses cap al tram més perillós de la ruta, el que té com a destinació les Pitiüses. L’organització ha detectat sortides des d’indrets de l’est d’Algèria que tradicionalment es dirigien cap a la Mediterrània central i que ara han canviat el rumb per a provar d’arribar a Eivissa i Formentera, amb trajectes més llargs i exposats.

Les embarcacions que fan aquesta travessia solen ser barcasses petites, amb una trentena de persones a bord, cosa que augmenta el risc en cas de mala mar, avaria o desorientació. Els mesos més mortífers han estat el gener, l’octubre i el novembre, amb pics especialment elevats de víctimes, mentre que l’estiu ha enregistrat xifres més baixes, però constants. L’informe assenyala les Illes com una de les zones amb més opacitat en la recerca de persones desaparegudes a la mar. Segons l’ONG, hi continuen predominant “les recerques passives”, limitades a àrees prop de la costa, amb una activació tardana dels serveis de salvament i una cooperació insuficient entre els estats. Aquesta dinàmica, avisen, redueix dràsticament les possibilitats de supervivència.

Un indicador d’aquesta situació és el nombre elevat de cadàvers apareguts a les costes de les Illes durant el 2025 –més de mig centenar–, molts dels quals, segons Caminando Fronteras, correspondrien a persones ofegades poc temps abans d’arribar a terra. L’organització alerta que molts naufragis podrien haver-se evitat amb dispositius de recerca i rescat més ràpids i proactius.

Caminando Fronteras exigeix a les autoritats que investiguin cada naufragi, reforcin els mecanismes de salvament i garanteixin el dret de la vida a la mar. “El resultat actual són cementeris plens de tombes sense nom, famílies que no saben què ha passat amb els seus familiars i una responsabilitat institucional que continua sense assumir-se”, conclou l’informe.