Un juliol amb menys turistes a Catalunya

“Estades més curtes i menys despesa dels turistes durant l’estiu” era el títol de l’article que publicàvem a VilaWeb dissabte, a partir de les dades de l’enquesta d’ocupació hostalera de l’INE i percepcions de diferents entrevistats del sector. Avui hem sabut el complement d’aquesta enquesta, que fa un pas més enllà de l’hostaleria, amb dades de “l’estatística de moviments en fronteres” i “l’enquesta de despesa turística” del mes de juliol, totes dues també de l’INE i Idescat. No diuen gaire cosa més que no apuntéssim dissabte, però sí que afegeixen algunes dades que considero interessants.

La primera és que a Catalunya, el juliol, han vingut menys turistes estrangers. Concretament, amb una baixada d’un -1,1%. Em sembla un fet important, perquè, a escala de l’estat espanyol, hi ha hagut un creixement de l’1,9%. Veient l’estatística per comunitat autònoma, ens adonem que ha pujat en totes, sobretot a les Canàries (+8,0%) i Andalusia (+5,5%), llevat de Catalunya i Madrid, on han estat negatives (-1,1% i -3,1%, respectivament). És una dada interessant, perquè apunta al fet que el turisme que ha vingut el juliol d’enguany ha estat més de platja que no pas urbà. És a dir, Madrid i Barcelona són els perdedors del mes, i, en canvi, a la resta hi ha hagut creixement, si bé és veritat que més minso que no estàvem acostumats aquests dos darrers anys, sobretot a les Illes (+1,9%) i al País Valencià (+1,3%). Per tant, sembla cert que arribem a un sostre. Pensem que els creixements del juliol de l’any passat eren del 3,1% a Catalunya i del 7,3% a tot l’estat espanyol.

Malgrat tot, si examinem què ha passat els set primers mesos de l’any, no hi ha xifres negatives de visitants forans enlloc, amb bons augments a la resta de comunitats autònomes (les no turístiques), amb un 4,7% al País Valencià, un 7,9% a Andalusia i un 4,3% a les Canàries. Catalunya s’endarrereix, amb un 1,1%, i Madrid també, amb un 1,9%. El turisme canvia i fuig de les grans ciutats? Haurem d’esperar a tenir les dades de l’agost per a poder tenir una idea més clara sobre aquesta hipòtesi.

Allò que no és tan clar amb les dades d’avui és la percepció que apuntàvem dissabte sobre la despesa que han fet els turistes al juliol. A tot l’estat espanyol, han gastat un 6% més que el 2024 i a Catalunya, un 5,2%. En totes les CCAA, la despesa ha superat la de l’any passat, si bé amb diferències notables. Per exemple, a les Canàries, l’augment ha estat del 14%, i a les Illes, tan sols de l’1,6%. A Madrid, per la seva banda, ha pujat d’un 5,3% i al País Valencià, d’un 8,3%, més que a Andalusia, on el creixement ha estat del 7,7%. A la “resta de CCAA”, ha estat per sota de l’1%, a causa, sens dubte, que els preus són més baixos. Cal destacar el cas de les Illes, on l’augment de la despesa mitjana per turista ha estat gairebé nul.

En xifres acumulades, la cosa no pinta pas malament. A Madrid i a Andalusia, per exemple, el turisme ha augmentat la despesa total d’un 10,2%, en tots dos casos, i, a la “resta de CCAA”, d’un 10%. A les Canàries ha pujat d’un 8,2% i al País Valencià, gairebé d’un 7%. Les Illes i Catalunya resten una mica enrere, amb un 4,0% i un 3,0%, respectivament. Veiem que la dada del creixement de la despesa ha superat amb escreix la de turistes, i això vol dir que cada visitant, de mitjana, ha gastat una mica més que no el juliol de l’any passat. Amb tot, és cert que a Catalunya el turista s’ha mostrat més caut a l’hora de gastar i encara molt més a les Illes. Potser és una qüestió de preus? És possible, en vista de què comenten molts hostalers de tots dos indrets, que han decidit d’abaixar tarifes a l’agost perquè no acabaven d’omplir. En el cas català, insisteixo en el fet que, probablement, el centre del “problema” ve de la ciutat de Barcelona.

On sí que hi ha hagut un cert fre és en els dies d’estada en els llocs de vacances, tal com avançaven els hostalers. És a dir, la gent ha escurçat el període d’esbarjo. En totes les comunitats, llevat de Madrid, on ha crescut d’un 10%, el nombre de dies d’estada, la dada surt negativa al juliol, i en destaquen Andalusia (-6,5%) i les Illes (-4,1%). A Catalunya, pràcticament no s’ha notat (-0,1%) i sí que ha estat més important al País Valencià (-3,0%).

Si ens centrem en el cas català, és interessant de veure de quina nacionalitat són els turistes que han “fallat” enguany. Cal examinar solament els dels països que ens aporten més habitualment. Doncs enguany els que han baixat més són els italians (-7,4%), els alemanys (-3,8%) i els nord-americans (-7,1%). En el cas dels italians i alemanys, hom pensa que les economies de tots dos països no tenen un any gaire bo. Recordem que el PIB d’Alemanya es va contreure d’un -0,3% intertrimestral el segon trimestre i que el PIB d’Itàlia també va tenir una contracció del -0,3%. El cas dels americans és diferent. Al marge del caos intern que ha generat el president Trump en la societat, que fa que les expectatives laborals siguin incertes, el fet és que, a més, el dòlar s’ha devaluat respecte de l’euro, gairebé d’un 15% del gener ençà, i això fa que se’ls hagi encarit molt la vinguda a Europa.

En canvi, els francesos i els asiàtics han tingut un comportament excel·lent, amb creixements del 6%, en tots dos casos. Encara que l’estatística no detalla els països asiàtics, crec que els protagonistes deuen haver estat els xinesos, perquè els japonesos ho tenen molt més complicat per a viatjar a Europa, atès que el ien s’ha devaluat d’un 11% respecte de l’euro del febrer ençà, cosa que els ha encarit molt l’estada. Pensem, a més, que les tarifes aèries, i això val també per als americans, s’han encarit.

En definitiva, que sembla que toquem sostre amb els turistes, sobretot en ciutats com ara Barcelona, on, a més, no són benvinguts per part del veïnat, de fa uns quants anys. Pensem que les manifestacions en contra han estat molt comentades a la premsa estrangera. No és un cas aïllat, atès que moltes altres ciutats turístiques europees fan igual. L’inconvenient és que a tots cada vegada ens agrada més viatjar, i cada vegada menys que vinguin a emprenyar-nos a casa. Una contradicció que algun dia ens haurà de fer reflexionar…