15.10.2016 - 11:46
Per cometre atemptats a Europa no fa falta molts diners, pel que és fàcil finançar-los amb delictes menors
MADRID, 15 (EUROPA PRESS)
La immensa majoria dels europeus que s’han convertit en yihadistes i s’han unit a grups com Estat Islàmic tenen un passat delictiu que els ajuda a donar el salt cap a la violència i que els facilita contactes i vies de finançament per poder portar a terme les seves missions, segons un informe del Centre Internacional per a l’Estudi de la Radicalització i la Violència Política (ICSR).
En el seu estudi ‘Passat criminal, futur terrorista: els yihadistes europeus i el nou nexe delinqüència-terrorisme’, l’ICSR ha analitzat el perfil de 79 yihadistes europeus amb antecedents penals, entre els quals hi ha diversos dels autors dels atemptats de París i Brussel·les així com el de ‘Charlie Hebdo’ a la recerca d’una explicació a aquest fenomen.
L’anàlisi no ha detectat que existeixi una “estratègia deliberada” d’enrolar a delinqüents per part dels grups yihadistes, sinó que recluten en el mateix grup de població que les organitzacions delictives. Tampoc hi ha una “fusió” entre els dos tipus d’organitzacions, si bé sí comparteixen les seves “xarxes socials i entorns”, el que ha creat un “nou nexe delinqüència-terrorisme”.
El pas per presó anterior a convertir-se en yihadistes és un element bastant corrent. Dels 79 casos estudiats, el 57% van estar a la presó abans de la seva radicalització i, d’ells, el 27% es van radicalitzar precisament allà, tot i que van seguir el procés a la seva sortida de la presó.
A més, el 67% dels yihadistes analitzats van viatjar a Síria o van intentar fer-ho per lluitar allà, el 38% van estar implicats en complots terroristes en els seus països natals i el 9% han estat condemnats per delictes relacionats amb terrorisme sense haver viatjat o participat en cap pla concret.
L’edat mitjana de tots ells és de 25 anys i entre el 19 i el 22% s’havien convertit a l’Islam. Dels 79, el 68% havien participat en delictes menors mentre que el 65% tenien antecedents per violència.
En aquest sentit, el 30% tenien experiència amb armes de foc, mentre que el 6% van participar en crims de ‘guant blanc’ com frau amb targetes de crèdit o robatori d’identitat.
LES PRESONS, CALDO DE CULTIU
Per Què les presons són un especial caldo de cultiu? Segons l’ICRS, perquè en elles “els extremistes poden trobar a nombrosos ‘joves enfadats’ que estan ‘llestos’ per a la radicalització”, perquè en elles conflueixen terroristes i delinqüents, el que els dóna la possibilitat de crear xarxes i intercanviar coneixements, i perquè en molts casos després del pas per presó “hi ha poques oportunitats d’integrar-se a la societat”.
Tot i que la radicalització a la presó no és un fenomen nou i els governs estan treballant ja en això, l’ICRS es mostra “convençut” que “davant del recent augment dels arrestos i condemnes relacionats amb terrorisme i la ràpida expansió dels terroristes condemnats sota custòdia” “les presons seran més significatives com a ‘caldo de cultiu’ per al moviment yihadista” en el futur.
D’altra banda, l’informe fa especial èmfasi en els avantatges que enrolar a antics delinqüents té per a les organitzacions terroristes. Així, subratlla que normalment els delinqüents estan més acostumats a afrontar amb les forces de seguretat i les seves competències i solen estar millor preparats a l’hora de “controlar els nervis”.
Però sens dubte, el principal avantatge és que els seus contactes del seu passat delictiu els donen una major facilitat per accedir a armes, a més d’ajudar-los a mantenir un perfil sota i romandre fora dels radars de les forces de l’ordre.
FINANÇAMENT D’ATEMPTATS
Estar familiaritzat amb petits delictes té també un avantatge a l’hora de trobar fons per finançar un eventual atac. Segons l’estudi, “fins al 40% dels complots terroristes a Europa estan finançats com a mínim en part mitjançant ‘petits delictes’, especialment tràfic de droga, furt, robatori, venda d’objectes falsos i préstecs fraudulents”.
“Els yihadistes solen seguir fent allò de manera que estan familiaritzats, el que significa que el finançament del terrorisme mitjançant mitjans criminals es farà més important a mesura que el nombre d’antics criminals augmenti”, alerta l’estudi.
Segons subratlla l’ICRS, convertir-se en un combatent estranger requereix gairebé “comprar un bitllet d’avió a Turquia”, un fusell AK-47, que pot adquirir-se per menys de 2.000 euros, o una pistola, que es pot comprar per menys. “El cost de comprar un ganivet o llogar un vehicle és insignificant”, afegeix, referint-se entre d’altres a l’atemptat de Niça en què un terrorista al volant d’un camió ha matat a 85 persones al juliol .
PAS A LA JIHAD
Perquè alguns delinqüents donen el pas i es converteixen en yihadistes? Segons l’ICRS els motius són molt diversos però s’han constatat diversos casos en els quals els yihadistes ho veuen com una manera de “redimir” els seus delictes passats i pagar pels seus “pecats”.
Tot i que organitzacions com el-Qaida rebutjaven a priori a delinqüents a les seves files, Estat Islàmic ha rebaixat el llindar d’exigència dels seus combatents fins al punt que a penes demana “coneixements religiosos” i no rebutja a aquells que tinguin antecedents.
A més, els grups terroristes ofereixen als delinqüents “poder, violència, aventura i adrenalina, així com una forta identitat i un sentit de rebel·lió i de ser antisistema”, subratlla l’informe.
D’altra banda, el fet de tenir un passat ja violent en molts dels casos els facilita el salt al yihadisme, ja que “baixa el seu llindar psicològic” respecte al que cometre determinats actes de violència significa.
Però, després d’alguns dels atacs registrats en els últims temps a Europa i d’altres plans fallits, la pregunta que es planteja ara és si els qui els cometen són delinqüents, terroristes o les dues coses, segons l’ICRS.
CONCLUSIONS
Així doncs, “la convergència entre els entorns criminal i terrorista –el nou nexe delinqüència-terrorisme– és real, i té profundes implicacions en com operen els grups yihadistes a Europa”, resumeix l’estudi, ja que organitzacions com Estat Islàmic ja no busquen als seus combatents en universitats o entre els estudiants religiosos, sinó en els “guetos” i entre “aquells que prèviament han estat implicats en actes de violència i il·legals”.
Com a conseqüència d’això, “combatre el terrorisme és més que mai un problema social, que coincideix amb l’existència de ‘guetos’ i una ‘classe marginal’ musulmana en les grans ciutats europees”, afegeix l’ICRS, dirigit per Peter Neumann.
Al mateix temps, “cal prestar més atenció a les presons i a combatre la petita delinqüència i el crim organitzat” acabant amb els “sitges institucionals” ja que davant de l’esmentada convergència “la lluita contra la delinqüència s’ha convertit en una qüestió de seguretat nacional”.
