04.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 04.09.2025 - 21:44
Tot es resumeix en una fotografia. Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’estat espanyol, lliura a Felipe VI la memòria fiscal del 2024. Una escena protocol·lària, prèvia a la pomposa obertura de l’any judicial que es fa a començament de setembre al Tribunal Suprem. Serà avui, i enguany amb una tensió extraordinària, perquè entre els representants de l’alta magistratura hi haurà els jutges que fa tan sols un parell de mesos van processar García Ortiz per revelació de secrets. L’acusen d’haver ordit la filtració a la premsa d’un correu d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, proposant a la fiscalia un pacte de conformitat en la investigació contra ell per delictes fiscals. La imatge del fiscal general que és a punt de seure al banc dels acusats al costat del rei en l’acte més solemne de la judicatura espanyola, ha revoltat tota la dreta, política i judicial, que ho ha aprofitat per afegir pressió no solament a García Ortiz sinó també al seu valedor, Pedro Sánchez.
El PP i els jutges i fiscals afins han preparat un boicot a García Ortiz, que, com a fiscal general de l’estat, presideix l’obertura de l’any judicial al costat de Felipe VI, la presidenta del Suprem i del CGPJ, Isabel Perelló, i el ministre de Justícia espanyol, Félix Bolaños. Qui va aixecar la veda contra el fiscal fou el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va anunciar que no assistiria a l’acte, en protesta per la presència de García Ortiz, amb l’argument que el fet que no hi renunciï “sotmet el cap de l’estat a una tensió institucional”. Exigeix a Pedro Sánchez que el faci plegar.
El moviment de Feijóo ha anat acompanyat d’un soroll de togues molt profund, amb rumors sobre un possible boicot d’alguns magistrats al fiscal general de l’estat. Finalment, hi ha hagut un comunicat de l’Associació Professional de la Magistratura, conservadora, majoritària entre els jutges, i un altre de l’Associació de Fiscals, que han afegit pressió a García Ortiz. Li exigien que no assistís a l’acte d’avui, “per respecte al rei i als que integrem les carreres judicial i fiscal”, perquè, si no, “seria un acte de menyspreu als principis bàsics de l’estat de dret i al mateix cap de l’estat”.
Encara més: els deu vocals del Consell General del Poder Judicial afins al PP han demanat a Isabel Perelló que actuï: que traslladi a García Ortiz “la inconveniència d’intervenir” en l’acte d’obertura de l’any judicial. No solament això, sinó que han demanat al ministre Bolaños que s’aparti de la posició preeminent que li correspon en l’acte, “pels atacs injustos i injustificats als jutges”. I no ho han dit, però hi ha el rerefons de les reformes legals que ha impulsat el ministre per a modificar l’accés a la carrera judicial i perquè les instruccions penals no recaiguin en mans de jutges sinó de fiscals.
Aquesta ofensiva de la dreta judicial contra el fiscal general s’esdevé quan tant Bolaños com Pedro Sánchez han accentuat les crítiques “contra alguns jutges” per l’actitud que tenen en causes com la que ha deixat el fiscal general a la porta del judici però també les que incriminen tant la muller del president espanyol, Begoña Gómez, com el seu germà, David Sánchez. “Que hi ha jutges fent política i que hi ha polítics que miren de fer justícia? Sens dubte. Afortunadament, són una minoria, però fan un mal terrible, un mal immens, a la justícia”, deia el president espanyol en una entrevista a TVE. “De familiars com el meu germà i com la meva esposa, és clar que en defenso l’honestedat i la innocència. Tot i confiar en la justícia i pensant que la immensa majoria de jutges i fiscals d’aquest país compleixen la llei, amb la mateixa rotunditat dic que hi ha jutges que no ho fan. I són casos palmaris.” I ho reblava aquesta setmana en una entrevista a The Guardian, amb declaracions semblants.
Això ha acabat d’escalfar l’ambient, i ha accentuat les protestes i les propostes de boicot contra el fiscal García Ortiz en l’acte d’avui. I potser ha esperonat algun d’aquests jutges, com l’ínclit Juan Carlos Peinado, que l’endemà de les crítiques de Sánchez accelerava la investigació contra Begoña Gómez per malversació de fons i demanava a la Moncloa tots els correus rebuts i enviats per ella d’ençà del 2018.
Una part important de la judicatura ha declarat la guerra a Sánchez, i avui li ho demostrarà més que mai, en un moment d’una gran fragilitat política, incapaç de trenar una majoria política, un any més, per a aprovar un pressupost, afeblit per la causa contra qui fou la seva mà dreta, Santos Cerdán, i cercant desesperadament concessions als seus socis d’investidura perquè li facilitin la governabilitat (la fotografia de Salvador Illa reunint-se amb Puigdemont, l’avantprojecte de llei de condonació de part del deute del FLA…). Unes concessions que semblen insuficients.
La revolta judicial contra Sánchez té molt a veure amb l’amnistia. És el teló de fons d’avui, per més que aquesta vegada s’endugui pocs titulars. La rebel·lió dels jutges a aplicar-la ja es va manifestar i es va activar ara fa un any, i just ara el Tribunal Constitucional comença a calibrar fins a quin punt es podrà arribar a aplicar mai plenament als exiliats, que n’haurien de ser beneficiaris indiscutibles. En les crítiques de Sánchez als jutges dels darrers dies no hi ha cap esment a la desobediència a l’amnistia, cap ni una. Però és ben clar que el president espanyol es troba que aquella persecució judicial que un dia va encoratjar ara se l’ha trobada a la porta de casa.
