Un mastegot dur per a un president egòlatra

Fa un any, Donald Trump va llançar el seu quadre d’imposts duaners amb l’orgull i la desmesura habituals en ell. La imatge amb la pissarra i els països afectats va fer la volta al món. Però, d’ençà de divendres passat, la cara li ha canviat. Se sent traït pels seus. Precisament, pels jutges del Tribunal Suprem que va nomenar perquè mai no li neguessin cap caprici. I fins ara havia estat així. Es parlava de servitud i de por. Però, sortosament, alguns han cregut que ja n’hi havia prou i que el país encara és regit per la democràcia, un aspecte que s’havia discutit molt últimament amb les decisions del president plenipotenciari.

La decisió tomba la seva idea inicial, sobre la qual fonamentava la política econòmica. Li permetia d’obtenir uns guanys fiscals suplementaris que necessitava per a compensar les rebaixes d’imposts als rics i finançar la despesa militar. A més, li aportava una arma de xantatge poderosa amb la resta de països, com no ha deixat de demostrar d’ençà que va tornar a ocupar la Casa Blanca. Ara s’obre un nou període d’incertesa, perquè pot mantenir els aranzels, però ja sap que s’ha acabat el “tot s’hi val” o, com a mínim, li han fet arribar un avís important.

Plou sobre mullat. Perquè els èxits dels aranzels, que no ha deixat de pregonar durant tot l’any, no han estat tan reeixits com diu. Ha demostrat mantes vegades que és un mentider compulsiu i que no té manies ni a contradir les estatístiques, perquè se sent blindat per totes bandes. Això explica l’emprenyada i l’atac d’ira que va tenir divendres passat, amb insults pujats de to (habituals en ell) dedicats als jutges del Suprem i amb amenaces a tort i a dret. És just quan va decidir d’imposar un nou aranzel a tot el món del 10% i, després de rumiar-hi tota la nit, el va pujar al 15% l’endemà.

Sap que no tot li ha sortit tan bé com esperava. D’ençà de l’any passat, la política comercial dels EUA, basada en un augment dràstic dels aranzels, presenta un balanç contrastat respecte al dèficit fiscal i comercial, dos dels desequilibris més importants que tenia. Fins ara, si bé els aranzels havien generat ingressos importants al fisc dels EUA, no han aconseguit de reduir el dèficit comercial global, que ha assolit nivells gairebé de rècord, mentre els efectes amenacen la butxaca dels ciutadans. Segons un estudi recent de la Reserva Federal, resulta que, en contra d’allò que defensa Trump, els aranzels, en un 90%, els paguen les empreses i els consumidors nord-americans.

Això sí, han actuat com una font d’ingressos substancial per al fisc, atès que s’han convertit en una de les fonts principals de recaptació. Es calcula que van generar 195.000 milions de dòlars l’exercici fiscal 2025, més del 250% d’allò que s’havia captat el 2024. Malgrat aquest augment dels ingressos duaners, el dèficit pressupostari federal per a l’exercici 2025 va arribar a 1,8 bilions de dòlars (al voltant del 6% del PIB).

I, quant a l’objectiu de reequilibrar la balança amb l’exterior, tampoc no ha tingut l’èxit esperat. L’any 2025, el dèficit comercial va arribar a 901.500 milions de dòlars, la qual cosa representa una disminució marginal del -0,2% respecte al 2024. La xifra anual es va mantenir just per sota del dèficit rècord de 923.700 milions de dòlars establert el 2022. En realitat, les importacions van continuar pujant d’un 4,5%. Un teixit empresarial amb la producció en xarxa internacional, edificat durant molt de temps, no es desmunta en un sol any, encara que pot fer molt de mal el desgavell que causa.

I ara què? El president ha signat un decret que imposa un aranzel bàsic mundial del 15% sobre totes les importacions als EUA, que entrarà en vigor demà, 24 de febrer. Es basa en l’article 122 de la llei de comerç del 1974, que permet al president d’imposar sobretaxes temporals a la importació, que poden arribar al 15% per un període màxim de cent cinquanta dies. Una vegada s’acabi el termini, el Congrés pot allargar-lo, però no sembla haver-hi avui entre les files republicanes la unanimitat de què gaudia Trump fa un any. La base, que segurament també serà contestada, és una llei que tampoc no s’ha aplicat mai. De totes maneres, la situació respecte a l’anterior ha canviat. Per una banda, aquesta nova tanda aranzelària té caducitat i, per una altra, fixa un topall del 15%, la qual cosa no li facilita tant la possibilitat de llançar xantatges i amenaces constants com fins ara.

Un dels aspectes que generen avui més preocupació als EUA és què passarà amb els aranzels cobrats il·legalment a les empreses nord-americanes. La jurisprudència del Tribunal Suprem podria tenir repercussions financeres importants, si els tribunals inferiors s’hi basen per obligar el govern a reemborsar els drets de duana percebuts indegudament. Això representaria al voltant de 170.000 milions de dòlars, la meitat de la quantitat ja percebuda, només per als denunciants dels EUA. El Suprem no diu en res, d’aquest punt, i fonts jurídiques nord-americanes asseguren que qualsevol procés de reemborsament requerirà sol·licituds específiques i, de moment, les empreses estan en plena foscor. Pensem que parlem de 34 milions de transaccions d’importació realitzades per més de 300.000 importadors. A més, tot plegat podria derivar en un caos administratiu per a la justícia nord-americana. I, malgrat això, els drets de duana continuaran tenint un impacte negatiu en els consumidors.

Mentrestant, a la UE hi ha confusió i diumenge la Comissió va fer una nota amb un llenguatge inusualment dur per dir que Washington ha de proporcionar “plena claredat” sobre els passos següents i per advertir que la situació actual soscavava la relació comercial “justa, equilibrada i beneficiosa mútuament” acordada per totes dues parts. “Un tracte és un tracte”, va dir la Comissió, arran de la preocupació que, amb el canvi, els països europeus hi surtin perdent.

Amb l’acord del 2025, la majoria dels productes de la UE que entraven als EUA quedaven subjectes a un límit màxim aranzelari del 15% i alguns sectors, com l’aviació i les peces de recanvi, gaudien d’un tractament aranzelari zero. En canvi, la UE va reduir els aranzels sobre tot un seguit de productes nord-americans i va arxivar els plans de mesures de represàlia. Avui no és clar si els nous aranzels dels EUA anul·len aquestes condicions. La preocupació de Brussel·les, doncs, no és infundada.

Tant és així que aquest dilluns a la tarda el Parlament Europeu ha decidit d’ajornar sense data la tramitació de l’acord comercial entre la UE i els EUA, que fixava un sostre màxim del 15% d’aranzels nord-americnas sobre les compres europees. La decisió en deixa en suspens la ratificació fins que l’administració de Trump no aclareixi l’abast de la nova ronda de gravàmens mundials. La votació a la comissió europarlamentària era el primer pas per a la ratificació de les dues normes que la UE ha d’aprovar per complir la seva part de l’acord. Inicialment prevista per al 24 de gener, la votació ja es va haver d’ajornar arran de les amenaces de Trump d’imposar aranzels a països europeus per la seva participació en exercicis militars amb Dinamarca a Grenlàndia.

En definitiva, enmig d’un clima de confusió, el segon ajornament d’avui deixa en l’aire l’entrada en vigor definitiva de l’acord comercial. Més incertesa, doncs, per als empresaris, que ara entren en una situació imprevisible. L’administració nord-americana actual és una font de maldecaps i sorpreses que dificulten el funcionament normal de l’economia mundial. I el mes de novembre encara queda molt lluny…