13.01.2026 - 21:40
L’aplicació de la llei del català a Andorra ha originat, durant el primer any complet de vigència, un volum notable de queixes, però un balanç sancionador, ara com ara, molt reduït. Segons les dades fetes públiques pel Departament de Política Lingüística, durant el 2025 es van registrar un centenar de queixes per incompliments de la normativa, però tan sols dues han acabat, de moment, en sancions econòmiques.
Les dues multes imposades han estat de 1.201 euros cadascuna. Una correspon a un establiment hoteler que no tenia formularis en català i l’altra a un establiment de restauració que no garantia l’atenció al públic en la llengua del país. En tots dos casos, el govern ha explicat que la sanció s’havia imposat després d’haver fet una petició perquè es corregissin les deficiències i que els responsables en fessin cas omís durant el termini establert.
Tanmateix, la major part de les queixes encara no tenen resolució definitiva. Segons que ha explicat el director de Política Lingüística, Joan Sans, una part important dels expedients continuen en fase d’estudi. Això obre la porta que, amb el pas del temps, se’n puguin derivar noves sancions. Alhora, onze denúncies s’han tancat de manera favorable perquè els establiments afectats han corregit els incompliments i nou més s’han arxivat per manca de concreció o perquè els fets denunciats no constituïen una infracció segons la llei.
Retolació i comerç, al centre de les queixes
Per tipologia, més de la meitat de les queixes registrades —54— fan referència a l’ús del català en noms comercials, rètols i publicitat. És l’àmbit en què el departament detecta més incompliments, sobretot en establiments que no adapten la retolació o la informació comercial a la normativa vigent. Els establiments turístics i de restauració concentren el segon bloc més important de denúncies, amb 17 casos, seguits del personal que presta servei al públic, amb 14 queixes relacionades amb l’atenció en català. Més limitadament, també s’han registrat incidències en l’ús de la llengua per les institucions públiques (6), en contractes i documentació diversa (5), en el transport públic (2) i, testimonialment, en activitats públiques i mitjans de comunicació o indústries culturals (1 en cada cas).
En vista del contrast entre el nombre tan elevat de queixes i l’escàs volum de sancions, el govern ha insistit que l’objectiu de la llei no és recaptatori. Tant el Departament de Política Lingüística com la ministra de Cultura han dit que la prioritat és garantir que la norma es compleix i corregir els incompliments detectats abans d’arribar a la via sancionadora.
Aquest enfocament explica, segons l’executiu, que molts expedients es resolguin amb peticions i terminis d’esmena, especialment en el sector comercial i turístic. Ara, quan no es fan aquestes correccions s’activa el procediment sancionador.
Cap permís denegat per manca de català
Juntament amb les dades de queixes i sancions, el govern ha subratllat que l’exigència d’un nivell mínim de català per a renovar els permisos de residència i de treball no ha implicat, ara com ara, cap denegació. Segons l’executiu, tothom qui ha hagut de renovar l’autorització ha pogut complir el requisit, sovint gràcies als cursos i certificats de seguiment habilitats en el marc de la nova legislació.
L’augment d’inscripcions als cursos de català i als exàmens oficials és un dels indicadors que el govern destaca com a efecte directe de la llei. En aquest context, l’executiu diu que ara l’aplicació de la norma entra en una fase més estable, amb la major part dels expedients encara oberts i pendents de resolució, però amb el missatge clar sobre la protecció del català.
