04.05.2017 - 10:13
‘El sentido del rumor’ reflecteix que internet obliga a repensar el debat públic
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
El periodista i consultor de comunicació Marc Argemí ha publicat ‘El sentido del rumor. Cuando las redes sociales ganan a las encuestas’ (Península), que aclareix com i per què l’opinió pública via internet està canviant la manera d’analitzar el debat públic de les idees, i explica com interpretar aquestes opinions amb fiabilitat.
En declaracions a Europa Press, ha justificat el títol explicant que analitzar tota aquesta informació requereix tenir “sentit del rumor: llegir bé una conversa en moviment constant” a les xarxes, analitzant la credibilitat de totes aquestes fonts.
Argemí va fundar fa quatre anys la consultora de comunicació i ‘big data’ Sibilare, on ha comprovat que la conversa a les xarxes és extremadament diversa en qualitat i en credibilitat però que, degudament estudiada, reflecteix tendències “i fins i tot és vàlida per a estimacions de vot”, i aconseguir-ho observant detingudament en comptes d’enquestar, o sigui, sense intervenir.
El llibre explica el ‘big data’ (anàlisi de dades massiu), que també utilitzen polítics i empreses per processar i interpretar bé l’enorme quantitat d’opinions diverses i constants que sorgeixen d’internet: per a ells, el ‘big data’ no assegura el triomf però ja els resulta imprescindible.
Argemí considera que aquesta mescla de veritats, inexactituds i mentides només pot processar-se amb ‘big data’ i abordar-se com “la versió digital del debat d’una cafeteria, del bar del poble, on cada taula és una bombolla d’opinió”.
El llibre demostra com a les xarxes es formen aquestes mateixes bombolles, perquè els participants s’autolimiten a un cercle afí en comptes d’aprofitar la universalitat de veus que acull internet.
VEURE “TOTES LES BOMBOLLES” D’OPINIÓ
L’autor afirma que analitzar tot això és com “posar gravadores en cadascuna d’aquestes taules, i distanciar-se d’aquestes bombolles per veure-les totes”.
El ‘big data’ també requereix bons analistes, com els requereix l’estadística tradicional, que Argemí considera vigent, ja que la conversa a les xarxes socials no necessàriament substitueix els altres instruments de l’opinió pública –com les enquestes–, sinó que amplia possibilitats.
En la política, les xarxes han transformat el debat públic per a tres actors: la gent s’expressa sense condicions; els analistes veuen un espai d’opinió espontani, no condicionat com les enquestes; i els polítics veuen opinions directes i intervenen, per la qual cosa “un candidat a president pot aconseguir la precisió d’un alcalde de poble”.
Així, internet informa molt, encara que també desinforma, perquè la xarxa social “no protegeix del propagandista que tota persona porta dins”, és a dir, l’usuari pot anar consumint només aquella informació que li confirma en les seves idees, amb independència de si és o no verídica: així, interpreta que la majoria opina com ell, ja que entra en una bombolla d’afins –per això l’elecció de Donald Trump a EUA va sorprendre molt a usuaris que només s’informaven des de l’òptica de Hillary Clinton–.
A més, les xarxes poden desinformar perquè obren la possibilitat que es difonguin, sense control, versions interessades de la realitat.
L’assaig analitza un altre instigador d’aquestes bombolles: els algorismes amb què treballen els gestors de les grans xarxes –com Twitter i Facebook–, que estan programats per oferir continguts que coincideixin amb l’interès de cada usuari.
Marc Argemí (Sabadell 1979) és fundador de l’empresa Sibilare i doctor en Periodisme per la UAB amb una tesi sobre la credibilitat dels rumors i les notícies, que va ser el tema del seu primer llibre, ‘Rumors en guerra. Desinformació, internet i periodisme’ (A Contra Vent 2013), i és professor i conferenciant a diverses universitats.
