08.10.2025 - 21:40
Bloomberg · Sakura Murakami i Akemi Terukina
La desfeta del Partit Liberal Democràtic (PLD) –majoritari al Japó– a les eleccions al senat del juliol fou un cop dur per al partit, que es trobà obligat a governar sense majoria a cap de les dues cambres del parlament per primera volta a la seva història. A la commoció pels resultats, s’afegí l’auge electoral del Sanseito, un partit populista d’ultradreta que deriva d’un canal de YouTube creat durant la pandèmia. El lema de Sanseito és “Els japonesos primer”, i té un programa electoral que combina retallades d’impostos, subsidis a l’agricultura, restriccions a la immigració i la inversió estrangera i mesures antivaccins.
En una declaració a Bloomberg mitjançant un portaveu, el cap del partit, Sohei Kamiya, afirma que molts seguidors són persones de trenta anys a cinquanta que tenen com més va més dificultats econòmiques, malgrat el ressorgiment del mercat borsari i l’augment dels beneficis empresarials. “Els accionistes obtenen rendibilitats més altes, però els beneficis no es distribueixin entre la societat”, diu Kamiya. El partit –afegeix– impulsarà l’augment de la despesa i la “distribució justa dels ingressos”. En entrevistes amb Bloomberg, gairebé una dotzena de votants o simpatitzants del Sanseito diuen que l’estancament dels salaris i la pèrdua de confiança envers el PLD han estat clau a l’hora de decantar-se cap a aquest partit. Alguns també expressen inquietud per l’augment d’estrangers al Japó, per bé que tingui una taxa d’immigració molt inferior a la de molts països occidentals.
Mieko Kudo, una infermera de cinquanta-sis anys de la prefectura Saitama, explica que del Sanseito l’atreu la promesa de limitar la càrrega impositiva als treballadors a un 35%. Ara com ara, la càrrega impositiva sobre els treballadors japonesos és gairebé d’un 46%, i de segur que augmentarà gradualment per poder mantenir una de les poblacions més envellides del món. “Quan miro la meva nòmina, em pregunto per què haig de pagar tant en concepte de seguretat social”, diu. Es mostra escèptica sobre l’impacte social dels imposts que paga: “Treballo al sector sanitari, i puc veure amb els meus ulls que les coses no milloren pas, de cap manera”, afirma.
Els votants com Kudo ocupen una mena de terra de ningú en l’espectre polític japonès, segons que explica Masaaki Ito, professor de la Universitat Seikei de Tòquio que ha estudiat l’auge del Sanseito. “Sovint ens hem centrat en els votants més rics i més pobres, però no sempre hem prestat atenció a la classe mitjana”, afirma.
A les xarxes socials, aquest sentiment d’abandonament s’expressa moltes vegades en insinuacions que el govern prioritza el benestar dels estrangers al dels ciutadans del país. Publicacions virals a X, per exemple, han criticat que el govern concedeixi beques a estudiants xinesos mentre milions de japonesos triguen anys a repagar el cost dels seus estudis. Les xifres del govern mostren que la gran majoria de beneficiaris de les beques de doctorat han estat japonesos.
El govern ha pres mesures per a endurir la legislació que afecta els estrangers: per exemple, ha augmentat el capital mínim que els estrangers necessiten per a poder crear una empresa, de cinc milions de iens a trenta (uns 170.000 euros). També vol prohibir que els turistes estrangers obtinguin permisos temporals per a conduir al Japó. Una altra mesura en consideració és limitar les beques de doctorat a estudiants estrangers.
Alguns simpatitzants del Sanseito rebutgen de manera vehement que el partit sigui xenòfob, i asseguren que allò que els preocupa no és que arribin estrangers en general, sinó estrangers no qualificats. “Molts dels estrangers que han vingut al Japó aquestes darreres dècades han treballat de valent pel país, i crec que això és una cosa molt positiva”, diu Eisuke Kobayashi, de trenta-nou anys, que treballa en el sector manufacturer i que votà el Sanseito a les eleccions d’aquest estiu. “Però sí que crec que l’augment de la immigració d’aquests darrers anys ha multiplicat la xifra d’estrangers no qualificats que hi ha al país, cosa que és un problema.”
Els nouvinguts al Japó sovint fan feines essencials a la indústria manufacturera o al sector sanitari. Aquests darrers anys, han estat clau per a apuntalar el mercat laboral d’un país on la població activa és com més va més petita, tal com assenyalà fa poc el governador del Banc del Japó, Kazuo Ueda.
L’envelliment de la població activa del país és una de les grans claus que explica l’alentiment de l’economia. Molts votants del Sanseito diuen que han perdut la confiança en la capacitat de l’establishment per a resoldre els problemes econòmics del Japó. “Fa trenta anys que l’economia japonesa les passa magres, i el PLD ha estat al poder durant la gran majoria d’aquests trenta anys”, diu Kobayashi.
Ito, per una altra banda, diu que l’augment de la popularitat de partits fins fa poc marginals, incloent-hi el Sanseito, demostra que els japonesos volen canvis dràstics. “La pregunta és: quina societat volem? El resultat serà completament diferent, per exemple, si ens decantem per més govern o per menys.”
En un panorama polític curull de dirigents envellits, la joventut d’aquest partit i la influència que té a les xarxes socials ha cridat l’atenció de votants que volen un canvi radical. “No crec que el Sanseito pugui transformar el Japó, diguin què diguin”, afirma Koichi Inoue, un empresari de cinquanta-tres anys de Tòquio. “El PLD és l’únic partit amb prou experiència i influència per a governar”, afegeix.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
