21.03.2017 - 11:21
MADRID, 21 (EUROPA PRESS)
L’exviceministre principal d’Irlanda del Nord i membre del Sinn Féin Martin McGuinness ha mort aquest dimarts als 66 anys, segons ha informat el diari irlandès ‘The Independent’.
Recentment va sortir a la llum que patia una malaltia cardíaca de la qual no s’han donat detalls que el va forçar a passar dues setmanes hospitalitzat.
McGuinness, que va créixer a Derry, es va convertir en el número dos de l’IRA amb tan sols 21 anys, quan va tenir lloc el Diumenge Sagnant, el 1972, en el qual van morir 18 soldats britànics. El propi McGuinness va assegurar en el seu moment que “hauria matat sense dificultat a tots els soldats britànics del Diumenge Sagnant” si hagués tingut l’oportunitat.
L’exviceministre va explicar que els seus sentiments es van descontrolar en veure com els soldats paracaigudistes disparaven fins a matar 13 persones que es manifestaven pels drets civils dels catòlics de Londonberry.
Va ser condemnat per un tribunal especial després d’haver estat detingut prop d’un vehicle en el qual hi havia explosius i munició, per la qual cosa va complir dues sentències de presó, i també va ser condemnat per formar part de l’IRA.
No obstant això, tenia només 22 anys quan ell i Gerry Adams van viatjar a Londres per mantenir una sèrie de converses secretes amb el Govern britànic, sent considerat per la Intel·ligència com un oficial amb una important visió estratègica.
Com a viceministre, va presentar la seva renúncia al gener pel seu desacord amb la ministra principal, Arlene Foster, respecte a un controvertit programa energètic, la qual cosa va desencadenar unes eleccions anticipades.
El Sinn Féin, que ha format part del Govern amb el Partit Democràtic Unionista (DUP) de Foster, havia demanat a la ministra principal que s’apartés del càrrec durant la investigació sobre el citat programa, que la formació republicana denúncia que ha costat als contribuents centenars de milions de lliures.
En la seva opinió, la negativa de Foster a apartar-se temporalment del càrrec va ser un “indicatiu d’una profunda arrogància arrelada que està infligint un enorme dany a l’Executiu, l’Assemblea i a tota la població”.
La ministra principal ja havia deixat clar que estava disposada a anar a eleccions anticipades abans que cedir a les demandes del Sinn Féin. En una entrevista a un diari local prèvia a l’anunci de McGuinness havia recalcat que si el partit republicà creia que amb les seves amenaces ella anava a fer marxa enrere s’equivocava. “No dimitiré i si hi ha eleccions, hi ha eleccions”, va sostenir llavors, subratllant que prenia les seves “directrius de l’electorat i certament no del Sinn Féin”.
La polèmica es refereix al programa Incentiu per a la Calefacció Renovable (RHI, per les seves sigles en anglès), que s’estima que va tenir un sobrecost de 490 milions de lliures (565 milions d’euros), una xifra inesperada per les autoritats. La ministra principal va accedir al fet que hi hagués una investigació, però es va negar a deixar el càrrec mentre es coneixia el resultat de la investigació.
No obstant això, la dimissió de McGuiness va suposar automàticament la destitució de Foster –encara que retindria certes competències– conforme a allò recollit en els protocols conjunts de l’acord de coalició entre republicans i unionistes.
El ministre per a Irlanda del Nord del Govern britànic, James Brokenshire, va anunciar dies després la convocatòria d’eleccions anticipades a l’Assemblea pel 2 de març. En els comicis, el DUP va sortir vencedor per un estret marge, obtenint 28 dels 90 escons en joc. Mentre, el Sinn Féin va obtenir 27 escons en el que han estat les eleccions més renyides en la història de l’Assemblea.
Brokenshire ha advertit que si els partits no aconsegueixen un acord per formar un Govern de consens podrien haver de celebrar-se de nou eleccions.
