28.08.2025 - 11:35
|
Actualització: 28.08.2025 - 13:07
La Universitat de Girona (UdG) ha refusat d’intervenir per les discriminacions lingüístiques de què va ser víctima la vice-batllessa de Girona i ex-consellera d’Universitats, Gemma Geis, durant el procés per a consolidar la seva plaça de professora agregada. Tot i que la síndica de greuges havia reclamat al rectorat que es disculpés i adoptés mesures clares per a protegir els drets lingüístics, el rector, Quim Salvi, s’ha limitat a derivar algunes recomanacions a òrgans interns de govern i ha refusat cap mediació, tal com recull un escrit de la síndica de greuges, Esther Giménez Salinas, consultat per VilaWeb.
En la resposta, Salvi admet que cal evitar comentaris i opinions impropis en els tribunals de selecció i diu que traslladarà aquesta recomanació a la síndica de greuges de la UdG. També accepta d’estudiar la possibilitat d’enregistrar les proves orals, però ho qualifica de pràctica poc habitual, atès que les sessions ja són públiques. En canvi, insisteix que no correspon al rectorat d’exigir disculpes als membres del tribunal, apel·lant a la seva “independència i autonomia”. Al març, la UdG ja va evitar de disculpar-se.
Aquest posicionament contrasta amb el que havia defensat la síndica de greuges de Catalunya, que va retreure a la universitat no haver estat “més proactiva i protectora” dels drets lingüístics de l’aspirant i li va exigir una rectificació pública. Tot i això, arran de la negativa del rector, la institució ha decidit de donar per acabat l’expedient i comunicar-ho a Geis.
El cas es remunta a final del 2023, quan Geis va presentar-se al concurs per a estabilitzar la plaça de professora agregada de dret administratiu. En aquell procés, tres dels cinc membres del tribunal eren de fora de Catalunya, i dos d’ells li van retreure l’ús del català i la despesa que havia generat la traducció simultània. Malgrat obtenir finalment la plaça, Geis va denunciar els fets com una vulneració dels seus drets lingüístics.
Amb la negativa del rectorat d’assumir responsabilitats i la decisió de la síndica de tancar l’expedient, el cas resta políticament obert i torna a situar al centre del debat la protecció del català i els drets dels aspirants dins les universitats catalanes.
