30.08.2025 - 21:40
The Washington Post · Siobhán O’Grady, David L. Stern, Serhii Korolchuk i Anastacia Galouchka
Petrivka Druha, regió de Donetsk, Ucraïna. Svitlana Batiukh i Alla Khoruja han viscut, durant anys, a les dues bandes de la vorera del mateix carrer d’aquest petit poble de la regió de Donetsk. Sempre han estat veïnes, tant en temps de pau com en temps de guerra.
Però a mesura que les tropes russes s’acosten i bombarden zones pròximes, les opinions de totes dues sobre què caldria per posar fi a la guerra –i, en especial, sobre si el president Volodímir Zelenski hauria de cedir territori ucraïnès a Rússia per aconseguir la pau– han divergit, en un petit microcosmos de les tensions que un hipotètic acord de pau amb Moscou podria causar en la societat ucraïnesa.
Batiukh, de cinquanta-un anys, diu que ella té massa a perdre. Si Rússia prengués el seu poble per la força, o mitjançant un acord de pau, explica que no renunciaria a les seves propietats per començar de nou en un altre lloc. Al cap i a la fi, continua tenint electricitat i aigua, i el seu bestiar encara té espai per a pasturar.
Vol que Donetsk continuï a Ucraïna, però té poca fe que sigui així. La seva família, explica, ja abandonà la regió una volta, però hi acabà tornant. Aquesta vegada, diu, tenen la intenció de romandre on són.
“Aquesta és la nostra terra”, diu. “L’únic que vull és que això acabi perquè ens deixin de bombardar.”
A l’altra vorera del carrer, Khoruja, de setanta-dos anys, diu que no acceptarà cap acord de pau que permeti a Rússia de prendre ni tan sols les parts de la regió de Donetsk, a l’est d’Ucraïna, que ja controla. Explica que fou en aquest mateix poble que votà a favor de la independència d’Ucraïna l’any 1991.
La dona insisteix que creu en Zelenski, però que no li continuarà donant suport si accedeix a congelar la línia del front on és ara. Explica que el seu fill, en Valentin, fou ferit fa poc en un combat prop de Pokrovsk, però que aviat tornarà al front.
“Vull que tot Donetsk sigui Ucraïna”, diu.
Aquests darrers mesos, com més va més ucraïnesos han començat a prendre consciència de la possibilitat que, en qualsevol escenari realista, gran part del país serà lliurada a Rússia com a peatge per a aconseguir un acord de pau. L’única pregunta que molts es fan ara no és si Ucraïna perdrà territori, sinó quant –i si Moscou rebrà més territori que no controla ara.
Segons el que s’ha desprès de les negociacions fins ara, fins i tot en el millor dels casos s’espera que Ucraïna perdi la part del país que Rússia ocupa en aquest moment: Crimea, dos terços de Donetsk, parts de Kherson i Zaporíjia, i pràcticament tot Lugansk.
Per molts, la perspectiva d’una pèrdua de territori a aquesta escala és estremidora.
Fins fa poc, el govern ucraïnès insistia que recuperaria els territoris ocupats. Però ara es veu obligat a afrontar la possibilitat creixent que prop d’una cinquena part del país acabi en mans russes a termini curt i mitjà, si no a perpetuïtat.
“Emocionalment, és una tragèdia”, diu Anton Gruixetskiï, director executiu de l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv (KIIS), que durant anys ha monitorat l’actitud dels ucraïnesos cap als diferents acords de pau que s’han sospesat.
Prop d’un 80% dels ucraïnesos enquestats pel KIIS el setembre de l’any passat mostrà confiança en la possibilitat que l’exèrcit ucraïnès podria expulsar per complet les forces russes del país en cas que Occident li proporcionés prou armes. Gruixetskiï diu que aquesta xifra no ha variat significativament respecte de l’any passat.
La diferència és que els ucraïnesos han constatat que no rebrien les armes que tant necessitaven. Amb el govern de Joe Biden, l’exèrcit d’Ucraïna va rebre un gran suport armamentístic dels Estats Units, encara que Kíiv va haver de fer molta pressió per rebre sistemes d’armament clau, com ara els avions de combat F-16, que tan sols van arribar a Ucraïna en petites quantitats i després de molts retards.
Però el govern Trump ha reduït –i, a voltes, fins i tot congelat– l’ajuda militar a Ucraïna i ha enviat senyals que els dies de suport infatigable de Washington a Kíiv s’havien acabat.
“Veiem que no és possible de rebre tot el suport que ens cal, especialment amb l’actual govern nord-americà i alguns dels governs que tenim a Europa”, diu Gruixetskiï. “Els ucraïnesos entenen que hem de ser molt més pragmàtics.”
Aquest pragmatisme implica acceptar que no es recuperaran els territoris que ja estan ocupats en un futur pròxim, segons que afirma Iehor Txerniev, president de la delegació d’Ucraïna a l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN.
Però Ucraïna no cedirà mai formalment els territoris perduts, insisteix Txerniev.
“Estem disposats a esperar, però no els reconeixerem mai legalment com a russos”, diu. “Aquests territoris continuaran tenint la condició d’ocupats.”
No reconèixer legalment els territoris cedits com a part de Rússia permetria al govern ucraïnès d’eludir qüestions jurídiques delicades, com ara haver d’organitzar un referèndum d’abast nacional per a ratificar els canvis a les fronteres del país, en línia amb la constitució ucraïnesa.
Segons Gruixetskiï, la major part d’ucraïnesos comparteix aquesta opinió: admetre que Rússia controla de facto els territoris de l’est del país no significa que s’hagin perdut per sempre. Això, diu, podria ajudar els ucraïnesos a empassar-se el gripau de permetre que Rússia continuï ocupant territoris on viuen milions de ciutadans ucraïnesos.
Però Putin insisteix que Ucraïna ha de renunciar oficialment a aquests territoris, com també al terç restant de la regió de Donetsk que no ha aconseguit prendre. Això, insisteixen els funcionaris ucraïnesos, no passarà.
Zelenski assegura que, en la reunió feta la setmana passada al Despatx Oval de la Casa Blanca, comunicà a Trump i els dirigents europeus congregats que Ucraïna no reconeixeria mai legalment l’ocupació russa. També insistí que, si les tropes ucraïneses es retiressin del terç restant de Donetsk que Rússia no controlava, “s’obriria el camí” cap a Khàrkiv i més centres industrials de l’est d’Ucraïna.
“No és solament una qüestió constitucional, sinó la supervivència del nostre país; enfortir les línies defensives i mantenir la distància amb els centres industrials [de l’est d’Ucraïna]”, explicà Zelenski dimecres de la setmana passada. “Si Putin pren aquest territori, provarà d’endinsar-se encara més a Ucraïna, independentment de si signa un [acord] o no.”
Zelenski ara malda per convèncer Trump perquè doni suport a la posició d’Ucraïna. Encara que la popularitat del president ucraïnès al seu país continua essent alta –té un índex de confiança d’un 58% entre els ucraïnesos, segons dades del KIIS–, és molt probable que la seva supervivència política depengui de la seva capacitat de resistir-se a les demandes de Rússia.
“La situació per a Zelenski és complicada, perquè, segons que m’ha arribat, ha estat sotmès a una pressió enorme, i ha estat amenaçat amb la retirada del suport financer i en matèria d’intel·ligència”, explica Timofiï Milovanov, director de l’Escola d’Economia de Kíiv i assessor del president ucraïnès.
“Hi ha persones que podrien emprar tot això en contra seva. Molt pocs sortiran públicament a defensar-lo”, diu. “Per tant, el seu marge de maniobra polític és molt limitat, com en qualsevol democràcia.”
Resta per veure com reaccionarà l’opinió pública ucraïnesa a un hipotètic acord de pau. Gruixetskiï diu que és poc probable que hi hagi protestes en massa si Ucraïna consent al control de facto per part de Rússia dels territoris que ja ocupa a l’est d’Ucraïna. Però un acord així, insisteix, hauria d’anar acompanyat de garanties de seguretat fermes per part d’Occident, com també del rebuig enèrgic a unes altres exigències del Kremlin, que ha demanat de poder dictar la política interna d’Ucraïna i de reduir l’exèrcit ucraïnès a la mínima expressió.
En última instància, molts ucraïnesos diuen que estan esgotats de més de tres anys de guerra incessant, i es mostren disposats a acollir la fi de les hostilitats al preu que sigui, fins i tot si d’ací a uns quants anys Rússia vulnera els termes de l’acord.
Oleksandr Kaluhin, un ex-agent fronterer de quaranta-tres anys, fugí de casa seva a la ciutat de Donetsk acompanyat de la seva dona, que en aquell moment estava embarassada, l’any 2014, quan la ciutat va ser atacada per primera volta per les forces pro-russes. S’allistà per lluitar a Donetsk l’any 2016, quan Rússia començà a lliurar un conflicte soterrat a la regió del Donbàs, i tornà a allistar-se l’any 2022, una setmana després de la invasió a gran escala del país per part de Rússia.
L’any 2022, la seva dona va fugir amb el seu fill Heorhii a Polònia, i ell ja no els ha vist més. Kaluhin diu que voldria tornar amb la seva família a la ciutat de Donetsk, ara controlada per Ucraïna, encara que tan sols fos per a visitar-la. Però, després d’onze anys, diu que ja no es fa il·lusions de poder ensenyar al seu fill una ciutat que no ha vist mai.
“La gent pot ser realista sobre aquest afer, o pot continuar enganyant-se a si mateixa”, diu. “Els soldats, especialment els que lluiten d’ençà del 2014, estan al límit de les seves forces.”
Quan la guerra acabi, diu, probablement es traslladarà a Polònia per viure amb la seva família i adaptar-se a la vida que han construït en la seva absència. La seva dona, explica, treballa en una planta avícola, i el seu fill està matriculat en una escola polonesa.
“Vull una vida millor per al meu fill”, diu. “No solament el vull veure, també el vull criar.”
L’Anastasiia, també originària de la ciutat de Donetsk, discrepa. Explica que visqué sota el control de les forces pro-russes a la ciutat durant vuit anys, fins a la invasió del 2022.
“Crec que qualsevol acord territorial amb l’agressor és inacceptable”, diu l’Anastasiia, que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició de ser identificada solament amb el seu nom de pila, atès que els seus pares continuen vivint a la ciutat.
“Lliurar un sol bri de territori ucraïnès a Rússia seria una traïció: una traïció als ucraïnesos que anomenen aquestes terres casa seva, als ucraïnesos que han donat les seves vides per alliberar-les.”
La dona explica que no té gens de confiança en la possibilitat que Rússia respecti els termes d’un acord hipotètic, siguin quins siguin. “Els meus pares continuen vivint sota l’ocupació. Donetsk és casa meva. Molts pares d’amics meus continuen vivint en ciutats ocupades a les regions de Donetsk i Lugansk”, diu. I sentencia: “Acceptar un acord així de cínic probablement posaria fi a cap esperança de tornar a veure’ls mai més.”
Stern i Galouchka informen de Kíiv estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
