25.12.2025 - 21:40
|
Actualització: 25.12.2025 - 21:42
Bloomberg · Aliaksandr Kudrytski, Daryna Krasnolutska i Kateryna Chursina
La guerra de Rússia a Ucraïna continua, tot i la promesa de Trump de posar fi al conflicte les vint-i-quatre hores següents de tornar a la presidència dels Estats Units, el gener passat. Qualsevol acord de pau haurà de tractar, necessàriament, el futur dels territoris ocupats d’Ucraïna.
El mes passat, funcionaris nord-americans i russos presentaren una proposta d’acord de pau que exigia a Ucraïna de cedir àmplies zones del seu territori a Rússia, renunciar a qualsevol esperança d’afegir-se a l’OTAN i reduir la dimensió del seu exèrcit. El pla de pau, de vint-i-vuit punts, va ser rebut amb consternació pel govern de Kíiv i els seus aliats europeus, que consideraven que deixaria tant Ucraïna com la resta del continent vulnerables a futurs atacs russos.
Quines parts d’Ucraïna controla Rússia, i per què?
El president rus, Vladímir Putin, fa anys que treballa per redefinir les fronteres d’Ucraïna. Putin ha reiterat que Rússia hauria d’estendre’s més enllà de les seves fronteres actuals, i ha lamentat que la dissolució de la Unió Soviètica –de la qual Ucraïna formà part fins a la dissolució de l’URSS, l’any 1991– suposà la “desintegració de la Rússia històrica”.
Putin annexionà il·legalment la península de Crimea, a la mar Negra, l’any 2014. Parts de les províncies de Donetsk i Luhansk, a l’est d’Ucraïna, passaren a mans de Rússia i els seus aliats aquell any mateix, quan el Kremlin hi incità una insurrecció separatista poc després de prendre possessió de Crimea. Conjuntament, Donetsk i Luhansk formen la regió del Donbàs.
Després de la invasió d’Ucraïna, el febrer del 2022, les tropes russes ocuparen grans extensions de les regions de Donetsk i Luhansk. També conqueriren parts de les províncies de Kherson i Zaporíjia, al sud d’Ucraïna, on hi ha la central nuclear més gran d’Europa.
Encara que, ara com ara, Rússia ocupa gairebé una cinquena part d’Ucraïna, el Kremlin no ha aconseguit mai de controlar íntegrament cap d’aquestes quatre regions. Tanmateix, Putin n’anuncià l’annexió a Rússia el setembre del 2022, i declarà que totes quatre regions passarien a formar part de Rússia “per sempre més”. Una esmena de la constitució russa aprovada el 2020 prohibeix que el Kremlin renunciï a qualsevol territori que hagi estat prèviament proclamat com a part de Rússia.
Com canviarien les fronteres d’Ucraïna amb les darreres propostes de pau?
La proposta dels Estats Units i Rússia estipula que tant Crimea com el Donbàs sencer passaran a ser “reconegudes com a russes de facto, fins i tot pels Estats Units”. El document també demana que Ucraïna retiri les seves forces de les parts del Donetsk que controla actualment, i proposa de convertir-les en una zona tampó desmilitaritzada neutral reconeguda internacionalment com a part de Rússia. Els termes de l’acord estipulen que l’exèrcit rus tampoc no podria entrar en aquesta zona.
A la resta del país, el control sobre les províncies de Kherson i Zaporíjia es congelaria al llarg de la línia del front entre l’exèrcit rus i ucraïnès; en canvi, Rússia renunciaria a la resta de territoris que controla fora d’aquestes cinc regions.
El marc actualitzat, presentat després de les reunions entre els enviats de Trump i els diplomàtics russos i ucraïnesos, ha estat rebut en termes lleugerament més favorables a Kíiv, atès que elimina l’exigència de Rússia d’una amnistia general als condemnats per crims de guerra. No obstant això, encara romanen alguns punts de conflicte, com ara, l’exigència que Ucraïna reconegui diplomàticament Crimea, Donetsk i Luhansk com a territori rus.
Quina probabilitat hi ha que Ucraïna accepti de cedir aquests territoris?
Zelenski ha dit unes quantes vegades que Kíiv no reconeixerà mai com a russos els territoris ocupats, i ha assenyalat que la constitució ucraïnesa estipula que el territori del país és “indivisible i inviolable”. El document també defineix específicament Crimea com una república autònoma que és “part constitutiva inseparable d’Ucraïna”.
Amb tot, Kíiv sembla disposat a acceptar que Rússia retingui el control de gran part del territori que ara ocupa a l’est del país si això condueix a una pau duradora.
La proposta de pau original estipulava que els Estats Units proporcionarien a Ucraïna una garantia de seguretat –en canvi d’una compensació econòmica– per a dissuadir qualsevol intent de Rússia de llançar-hi nous atacs. Però la història d’Ucraïna és plena de promeses incomplertes: el 1994, amb la signatura del Memoràndum de Budapest, tant Rússia com els Estats Units i el Regne Unit li oferiren garanties de seguretat –es comprometeren a respectar-ne la integritat territorial i a abstenir-se d’emprar la força– en canvi que Kíiv renunciés al seu arsenal nuclear, heretat de l’era soviètica. Dues dècades més tard, Rússia incomplí aquests compromisos amb l’annexió de Crimea.
Zelenski i els aliats europeus de Kíiv han pressionat perquè qualsevol intercanvi territorial es faci tan sols quan hagin cessat les hostilitats en el punt de contacte actual. L’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW), un think tank de Washington, ha alertat que la renúncia a la província sencera de Donetsk dificultaria enormement la tasca de defensar Ucraïna de futures incursions russes.
En aquest sentit, l’ISW, diu que el “cinturó fortificat” d’Ucraïna –la principal línia defensiva que, durant anys, ha impedit l’avenç de l’exèrcit rus cap a l’interior del país– esdevindria altament vulnerable a nous atacs russos en cas que Kíiv acceptés de retirar les seves tropes de la zona tampó que l’acord proposa.
La majoria dels ucraïnesos s’oposen a cedir territori a Rússia, tot i que aquest percentatge ha anat reduint-se a mesura que el conflicte s’ha anat allargant. El maig del 2022, prop d’un 82% dels ucraïnesos defensaven que Kíiv no havia de cedir cap part del país a Rússia, encara que això allargués el conflicte i amenacés la independència d’Ucraïna, segons un sondatge publicat aleshores per l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv. L’octubre d’enguany, aquest percentatge havia caigut a un 54%.
Zelenski té cap més opció que cedir territori a Rússia?
Els dirigents europeus –juntament amb el Canadà i el Japó, membres del G-7– han unit forces amb Zelenski, i han reiterat que les fronteres internacionals no havien de modificar-se per la força.
Però el dirigent ucraïnès ha de bregar amb molta pressió de Trump i el govern nord-americà per acceptar la fi de la guerra en condicions marcadament desfavorables. Fa anys que els ucraïnesos han de conviure amb apagades contínues i atacs aeris russos implacables. Paral·lelament, l’esclat d’un escàndol de corrupció que involucra uns quants alts funcionaris del govern ha afeblit l’estatus polític de Zelenski de portes endins.
El govern Trump ha amenaçat d’aturar el proveïment d’armes a Ucraïna i deixar de compartir informació d’intel·ligència amb els Estats Units –imprescindible per a la defensa aèria d’Ucraïna– si Zelenski no accepta un acord de pau.
Per què Putin té tant d’interès en la regió de Donbàs?
Històricament, la regió del Donbàs –el nom de la qual deriva de la conca carbonífera del riu Donets– ha estat el cor de la indústria minera i siderúrgica d’Ucraïna; en l’era soviètica, el Donbàs fou un dels grans bastions industrial de l’URSS.
L’activitat industrial al Donbàs es veié interrompuda pel conflicte que hi esclatà el 2014; moltes instal·lacions quedaren destruïdes parcialment o completa durant els anys posteriors al conflicte. Així i tot, la zona té unes reserves importants de carbó que Rússia podria explotar. El 2023, Ucraïna se situà com el vuitè país amb més reserves de carbó del planeta; la majoria es troben a la regió del Donbàs.
Les zones d’Ucraïna ocupades per Rússia, incloent-hi el Donbàs, tenen uns altres recursos minerals, com ara, liti, titani i grafit, si bé no és clar fins a quin punt aquestes reserves són viables comercialment.
Reconeixent el potencial mineral del país, el govern Trump signà enguany un acord amb el govern ucraïnès que concedeix als Estats Units dret d’accés prioritari a la futura extracció dels recursos naturals d’Ucraïna; també li atorga una part dels beneficis d’aquestes activitats d’extracció.
El Donetsk també té un valor considerable en termes estratègics. La caiguda en mans russes de la ciutat de Mariúpol, al sud de la regió, ha permès a Putin d’establir un corredor terrestre que s’estén de la frontera russa, a la costa de la mar d’Azov, fins a Crimea.
