21.10.2025 - 21:40
Bloomberg · Alberto Nardelli, Alex Wickham i Eric Martin
Els aliats europeus i el govern ucraïnès treballen en l’elaboració d’un pla de dotze punts per a posar fi a la guerra de Rússia. El document, que proposa de congelar el conflicte en les línies actuals del front, rebutja les exigències territorials de Putin, que ha demanat als Estats Units que Kíiv cedeixi més territori a Moscou com a condició indispensable per a encetar negociacions de pau.
Segons que expliquen fonts assabentades del pla, el document proposa la creació d’una “junta de pau”, presidida per Donald Trump, que s’encarregaria de supervisar-ne l’aplicació.
La proposta també preveu que tornin a Ucraïna tots els infants deportats del país per les forces russes, a més del bescanvi de presoners entre ambdós bàndols. Segons l’acord, Ucraïna rebria garanties de seguretat dels aliats europeus, i també fons europeus per a la reconstrucció i la garantia d’una via ràpida d’accés a la UE.
Les sancions occidentals contra Rússia s’aixecarien gradualment, encara que les reserves congelades del banc central rus –valorades en uns 300.000 milions de dòlars– tan sols es descongelarien si Moscou acceptés de finançar una part de la reconstrucció d’Ucraïna. Les sancions tornarien a entrar en vigor en cas que Moscou tornés a atacar Kíiv una volta tancat l’acord.
La proposta també preveu que Rússia i Ucraïna negociïn la governació dels territoris ocupats, encara que ni Europa ni Ucraïna no reconeixerien legalment cap territori ocupat com a part de Rússia, segons que expliquen les fonts consultades per Bloomberg.
Fins ara, i tot i haver sofert baixes considerables en un conflicte que s’acosta a quatre anys de durada, Rússia ha refusat la possibilitat d’acabar el conflicte seguint les línies del front actuals.
Els detalls del pla es continuen definint i podrien acabar variant, segons aquestes fonts. Qualsevol proposta també necessitaria el suport de Washington; les fonts consultades per Bloomberg afegeixen que una delegació de diplomàtics europeus podria anar a Washington aquesta setmana mateix per presentar el pla al govern nord-americà.
Ahir un portaveu de la Casa Blanca digué que Trump no tenia intenció de reunir-se amb Putin aviat. El secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, trucà abans-d’ahir al ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, però no es van posar d’acord sobre la data d’una reunió per a preparar una eventual cimera de pau.
El Kremlin també ha provat de rebaixar les expectatives sobre la imminència d’una reunió d’alt nivell entre Putin i Trump.
“Tenim molta feina a fer”, digué ahir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. “Ni el president Trump ni el president Putin han tancat un calendari exacte. Caldrà molta preparació”, afegí.
La proposta dels aliats europeus sembla que es fa ressò de les peticions de Trump, que ha demanat de congelar el conflicte en les línies del front actuals com a condició per a començar les negociacions de pau.
La setmana passada, després d’una trucada amb Putin i una reunió a la Casa Blanca amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, Trump demanà que Rússia i Ucraïna aturessin les hostilitats.
“És hora d’aturar la matança i arribar a un acord! Ja s’ha vessat prou sang, i les fronteres ja han quedat establertes per la guerra. Que romanguin així. Que tots dos cantin victòria, que la història decideixi!”, escrigué en una publicació les xarxes.
Trump reiterà la seva posició poc després. En declaracions a la premsa, va dir que ambdós bàndols haurien de “congelar immediatament les línies de batalla, anar-se’n a casa, deixar de matar gent i donar el conflicte per acabat”. I afegí que les disputes territorials es poden deixar per a més endavant.
Ahir, els dirigents europeus afirmaren en una declaració conjunta que donaven “suport ferm” al cessament immediat de les hostilitats, seguint les línies del front actuals, per poder encetar negociacions de pau.
Els aliats d’Ucraïna es reuniran demà passat, divendres. Demà, els dirigents europeus debatran sobre la possibilitat d’imposar sancions addicionals al Kremlin durant la cimera de la UE que es durà a terme a Brussel·les, com també sobre la possibilitat de mobilitzar els actius congelats del banc central rus per a finançar la reconstrucció de la Ucraïna de postguerra.
Tot i criticar la tria de Budapest com a seu d’una hipotètica cimera de pau, ateses les simpaties pro-russes del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, Zelenski va dir que hi assistiria en cas que hi fos convidat.
“Hem fet passos cap a la fi del conflicte, això us ho puc assegurar”, declarà Zelenski a la premsa ucraïnesa després de la seva visita a Washington. “Això no vol dir que el conflicte s’hagi d’acabar de manera imminent, però el president Trump ha fet grans avenços al Llevant i, aprofitant aquesta embranzida, vol posar fi a la guerra de Rússia contra Ucraïna.”
Divendres, després de la reunió amb Zelenski, Trump no féu cap al·lusió a les peticions d’Ucraïna, que ha demanat més suport dels aliats occidentals en defensa aèria i proveïment energètic, com també capacitats antiaèries de més abast.
En aquella trobada, Trump instà enèrgicament Zelenski a acceptar un acord de pau com més aviat millor i, segons les fonts consultades per Bloomberg, destacà els punts forts de l’exèrcit rus. Segons aquestes fonts, els representants nord-americans van parlar de la possibilitat que Kíiv acceptés certes concessions territorials com a preu d’un acord de pau.
En declaracions publicades aquest cap de setmana, el president ucraïnès reiterà que, abans d’encetar les negociacions de pau, la guerra s’hauria de congelar en les línies del front actuals.
“Si volem aturar aquesta guerra i encetar les negociacions de pau, cal que ens quedem tal com estem, sense cedir res més a Putin”, digué en una entrevista a la cadena nord-americana NBC emesa diumenge.
Els aliats d’Ucraïna continuen sense veure indicis que Putin estigui disposat a renunciar a les seves exigències territorials més ambicioses, segons que explica un alt funcionari del govern europeu. L’únic canvi de posició que han vist, diuen, és el de Trump, que sembla haver acceptat la necessitat d’augmentar la pressió sobre Rússia. Així i tot, admeten que les declaracions del president nord-americà després de la trucada amb Putin, la setmana passada, semblen posar en qüestió aquest canvi de parer.
Dijous, durant la trucada amb Trump, el president rus reiterà l’exigència que Ucraïna cedeixi la regió del Donbàs, a l’est del país, tota sencera, segons que expliquen les fonts consultades per Bloomberg. Fa onze anys que les forces russes proven d’ocupar íntegrament la zona, que comprèn les regions de Donetsk i Luhansk, i probablement trigarien anys a aconseguir-ho, si és que en són capaces.
No és clar si Moscou, en canvi de les concessions ucraïneses, estaria disposada a fer concessions territorials en uns altres punts del país, segons que afegeixen les fonts consultades per Bloomberg. Més enllà de la península de Crimea, que annexionà il·legalment l’any 2014, i les parts del Donbàs ocupades per les forces russes, Moscou també ocupa parcialment i –reclama com a pròpies– les regions ucraïneses de Zaporíjia i de Kherson.
Natalia Drozdiak ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
