14.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 15.08.2025 - 12:10
The Washington Post · David L. Stern i Serhiy Morgunov
Kíiv, Ucraïna. Mentre Donald Trump i Vladímir Putin es reuneixen avui a Alaska per deliberar sobre el futur d’Ucraïna, les pors dels ucraïnesos –molts dels quals temen que un hipotètic acord de pau impliqui la capitulació davant Rússia– es concentren en una regió en particular del país: Donetsk, que Moscou ha cobejat durant més d’una dècada i que ara vol aconseguir d’una vegada per totes.
El conflicte ha assolat Donetsk –una regió rica en carbó, ferro i més minerals, que en el seu moment fou el cor del cinturó industrial del país– d’ençà del 2014, quan els insurgents pro-russos declararen la independència d’Ucraïna. La República Popular de Donetsk, un règim titella aliat amb Rússia i de reconeixement internacional extremadament limitat, fou absorbida formalment l’any 2022, en plena invasió d’Ucraïna.
Ara Putin pressiona per prendre el control del 30% de la regió que les forces russes continuen sense ocupar i fa servir les negociacions de pau per aconseguir allò que no ha pogut guanyar al camp de batalla. Les forces russes, així i tot, continuen a l’ofensiva per tot l’est d’Ucraïna, on han fet avenços aquestes darreres setmanes.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha refusat contundentment la possibilitat de cedir territori a Moscou com a part de les negociacions de pau.
“No abandonarem el Donbàs. No podem”, digué Zelenski dimarts en una conferència de premsa, i va emprar el terme per a referir-se col·lectivament a Donetsk i la regió veïna de Luhansk. “Tothom oblida l’arrel de tots els mals: que són territoris nostres que sota un règim d’ocupació il·legal.”
Molts ucraïnesos es debaten entre dos sentiments contradictoris: l’esgotament per la guerra, que el febrer vinent farà quatre anys, i la repulsa davant la idea de recompensar Rússia –sigui territorialment, sigui de cap altra manera– per la invasió del seu país.
Molts ucraïnesos són contraris a acceptar la pèrdua de la totalitat o de part de Donetsk, encara que Ucraïna continuï sense reconèixer oficialment qualsevol canvi de fronteres.
“Ningú no reconeix l’ocupació russa d’aquests territoris, de la mateixa manera que ningú no va reconèixer l’ocupació de Luhansk i Sebastòpol entre el 2014 i el 2022 –per més que, de facto, fossin sota control rus”, diu l’Oleksandr, un militar ucraïnès que ara lluita a Donetsk i que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició de ser identificat solament pel nom de pila, atès que no està autoritzat a parlar amb els mitjans de comunicació.
La consecució d’un hipotètic acord de pau, afegeix l’Oleksandr, no necessàriament implicaria de congelar la línia actual del front, perquè Moscou podria reagrupar-se i llançar un nou atac a gran escala contra el país. “Ningú no creu que realment es congelaria el front”, diu.
Lliurar territori i una xifra indeterminada de ciutadans ucraïnesos a l’ocupació russa no seria una decisió fàcil. Tanmateix, molts ucraïnesos temen que Kíiv no tingui cap més opció, segons que explica un empresari ucraïnès amb interessos comercials a Donetsk. Igual que més entrevistats per a aquest article, l’home accedeix a parlar amb The Washington Post sota condició d’anonimat, atesa la delicadesa de l’assumpte.
“Mirant-ho amb fredor, jo diria que, vista la situació, no hi tenim cap més remei”, diu l’empresari. “Però si m’ho preguntes com a ucraïnès, com a ciutadà d’aquest país, evidentment que no n’estic satisfet.”
Ara, l’home afegeix que, tot i els dubtes, “tothom es decantarà per posar fi a la guerra, perquè la gent n’està farta”.
Del punt de vista econòmic, un intercanvi de territori –intercanviar les parts ocupades per Rússia de la regió ucraïnesa de Zaporíjia per les parts no ocupades de Donetsk– podria ser avantatjós, diu, atès que Zaporíjia té jaciments minerals i mines i la central nuclear més gran d’Europa.
Alguns ucraïnesos diuen que rebrien qualsevol acord amb els braços oberts, fins i tot un de temporal.
“No conec ningú a la meva unitat que vulgui continuar lluitant”, diu l’Eugene, membre de la Guàrdia Nacional d’Ucraïna, que ha servit a Donetsk i és originari de Luhansk. Parla amb la condició de ser identificat solament pel nom de pila, atès que no és autoritzat a parlar amb els mitjans de comunicació.
“Tothom entén què és Rússia; tothom entén que es tractaria, en essència, d’una treva de tres anys”, diu, i posa d’exemple els casos de Txetxènia i de Geòrgia, on Rússia acabà reprenent els combats i allargant el conflicte durant anys.
“No és gens agradable de veure tota aquesta gent que ha perdut braços o cames”, diu l’Eugene, que amaneix les paraules amb insults i termes malsonants: “No entenc per què hem de continuar així. Sincerament, tan sols vull aclucar els ulls i que tot això acabi, que tots se’n vagin a la…”
Zelenski, per la seva banda, ha defensat que el territori d’Ucraïna no era propietat privada seva i que, com a tal, no podia regalar-lo a un altre país així com així.
A més, el president ucraïnès també tem que, en absència de garanties de seguretat, Rússia empri la regió com a trampolí per a envair unes altres parts d’Ucraïna: el control del Donbàs, en paraules de Zelenski, donaria a Putin “via lliure” cap a les regions de Zaporíjia, Dnipropetrovsk i Khàrkiv.
En última instància, qualsevol canvi a les fronteres territorials d’Ucraïna ha de consagrar-se a la constitució del país, un procés difícil en una democràcia conflictiva com la ucraïnesa. “No lliuraré el meu país, perquè no tinc cap mena de dret de fer-ho”, digué aquesta setmana Zelenski.
En el cas de Rússia, en canvi, Putin reescrigué ràpidament la constitució del país per incorporar-hi les quatre regions ucraïneses sota ocupació russa a l’estructura territorial de la Federació Russa –incloent-hi, fins i tot, les parts d’aquestes regions que continuen fora del control de les forces russes.
El conflicte al Donbàs esclatà l’any 2014 arran de la revolució pro-europea i antikremlinista de l’Euromaidan, que sacsejà Ucraïna sencera.
Entre bastidors, el Kremlin apoderà els milicians regionals en la lluita contra les forces ucraïneses; els va facilitar armes i, fins i tot, va enviar soldats russos sense distintius ni insígnies a donar-los suport. Més de catorze mil persones han mort en el conflicte, segons l’ONU.
Quan Rússia llançà la invasió a gran escala d’Ucraïna, l’any 2022, les forces pro-russes s’endinsaren encara més a Donetsk; aquest juny, Moscou aconseguí d’ocupar Luhansk sencera. Aquestes darreres setmanes, les forces russes han aconseguit d’avançar al Donbàs, tot i que les ciutats clau de Donetsk, Kramatorsk, Sloviansk i Kostiantínivka continuen sota control ucraïnès.
Però, fins i tot encara que deixi la línia del front on és ara, un hipotètic alto-el-foc refermaria el control rus sobre una gran part de Donetsk, com també sobre Luhansk sencera i sobre una part significativa de les regions de Zaporíjia i Kherson.
Els últims sondatges d’opinió demostren que els ucraïnesos són com més va més favorables a una fi negociada del conflicte, encara que una gran majoria continua refusant les exigències de Moscou.
La setmana passada, un sondatge de l’agència nord-americana Gallup revelà que més de dos terços dels ucraïnesos volien posar fi a la guerra com més aviat millor mitjançant les negociacions de pau. És un canvi de parer significatiu respecte del 2022, quan aproximadament el mateix percentatge dels ucraïnesos afirmà que el seu país havia de continuar lluitant per recuperar el territori ocupat per Rússia.
Així i tot, un sondatge de l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv, fet entre final de juliol i començament d’agost, ha revelat que la majoria dels ucraïnesos continuava oposant-se a cap pla que cedís formalment a Moscou els territoris ocupats.
El quid de la qüestió és si els territoris ocupats passarien a ser reconeguts oficialment com a part de Rússia, segons que diu un segon empresari ucraïnès amb interessos comercials a Donetsk: “Cap d’aquestes preguntes no és fàcil de respondre: seria un control de facto o de iure? De facto, aquests territoris ja són sota control [rus]. Crec que tothom espera que l’acord de pau congeli la línia del front actual, o a una altura molt semblant. La següent pregunta és [si] aquests territoris s’incorporaran de iure a Rússia amb el vist-i-plau de l’estat ucraïnès. Crec que això sí que serà més espinós.”
Sigui com sigui, hi ha una part significativa de la població ucraïnesa que s’oposarà a qualsevol acord de pau, prengui la forma que prengui, segons que explica un ex-alt càrrec del govern ucraïnès: “El nostre president està en una posició molt difícil en aquest moment.”
Si l’alto-el-foc implica el lliurament de territori a Rússia, l’ex-alt funcionari creu que “hi ha una part de la societat [ucraïnesa] que estarà profundament insatisfeta”. Tanmateix, continua, “si no s’arriba a un alto-el-foc, hi ha una altra part que estarà descontenta”. I afegeix: “Trobar aquest terme mitjà serà extremadament difícil.”
En aquesta línia, alerta que qualsevol acord de pau arrossegarà Ucraïna a la inestabilitat política, cosa que en última instància beneficiarà els interessos de Rússia. “No hi ha cap acord bo per a Ucraïna”, sentencia.
Anastacia Galouchka i Siobhán O’Grady han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
