22.12.2025 - 14:10
|
Actualització: 23.12.2025 - 22:55
La Universitat de Barcelona (UB) ha traslladat a la fiscalia el cas que afecta el catedràtic emèrit Ramón Flecha i alguns membres més vinculats al grup CREA, a causa de la gravetat dels fets explicats per una desena de testimonis i que esmenten conductes sexuals, vexatòries i intimidatòries molt greus que, si es confirmen, podrien ser constitutives de delicte. La decisió l’ha presa el rector de la UB, Joan Guàrdia, a partir d’un informe preliminar de dues-centes pàgines elaborat per la comissió d’experts que investiga el cas. El nombre total de denúncies formals ja arriba a setze, després d’haver-se incorporat cinc casos més els darrers mesos.
Segons la universitat, l’informe descriu conductes que podrien tenir caràcter penal i apunten que el CREA hauria actuat com un grup coercitiu d’alt control. En paral·lel, la UB ha decidit de suspendre de feina dos membres del personal docent i investigador (PDI) durant sis mesos, prorrogables, i retirar la condició de catedràtic honorari a una altra persona.
La comissió d’experts, activada l’estiu passat, va començar a treballar al setembre. És formada per tres especialistes amb formació en violència de gènere i assetjament institucional. Durant quatre mesos han fet quinze sessions de treball i han escoltat el testimoni de les persones denunciants.
Fins ara no han declarat les persones assenyalades en les denúncies: Ramón Flecha, dos PDI i una persona amb la condició de catedràtic honorari.
Un “grup coercitiu d’alt control”
La UB considera molt greus els fets explicats pels testimonis. Segons que ha indicat, podrien ser constitutius de conductes de coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació personal i professional, a més de conductes vexatòries i intimidatòries. Sense parlar explícitament de secta, la universitat esmenta la possible existència d’un “grup coercitiu d’alt control”, amb un lideratge fort, una estructura jeràrquica i un funcionament sistematitzat que hauria utilitzat les institucions en benefici del dirigent o del grup.
Arran de la gravetat dels indicis, la comissió va decidir per unanimitat d’elaborar un informe preliminar abans d’acabar la investigació. El document inclou dos annexos: una avaluació pericial psicològica sobre la fiabilitat dels relats i un informe penal per a valorar-ne si cal seguir la via jurídica.
El 19 de desembre passat, el rector va rebre aquest informe i va optar per adoptar mesures cautelars, atès que les conclusions apunten a l’existència de conductes intolerables i del tot incompatibles amb els valors i principis de la UB.
Acció judicial i mesures cautelars
La universitat ha formalitzat la denúncia a la fiscalia avui al matí i ha anunciat que, si s’obre una querella o una denúncia penal, demanarà de personar-s’hi com a acusació particular.
A més de la suspensió temporal dels dos PDI i de la retirada de la condició de catedràtic honorari a un dels membres del grup, la UB ha indicat que la comissió continuarà treballant per aclarir els fets i prendre declaració a totes les persones implicades. També ha assenyalat que, deixant el cas en mans de la fiscalia, caldrà determinar ara l’abast de les actuacions administratives que es poden mantenir.
En paral·lel, la universitat activarà mesures d’acompanyament psicològic per a totes les persones afectades en el passat o ara. També ha decidit que els mèrits acadèmics i professionals vinculats als fets investigats no es tinguin en compte en processos de selecció o promoció, sobretot quan hi hagi vincles amb el CREA.
Antecedents i posicionament de la UB
La UB ha recordat que ja hi va haver denúncies relacionades amb el CREA els anys 2004 i 2016, que van acabar arxivades per la fiscalia. Ara confia que la nova denúncia prosperi, perquè la tipificació dels fets s’engloba en la figura de grup coercitiu de control, una categoria que, segons la universitat, es va consolidant tant en l’àmbit doctrinal com en el context social actual.
El centre ha reiterat la voluntat d’arribar fins al final per aclarir uns fets que ha qualificat d’injustificables, intolerables i repulsius; ha lamentat el patiment de les persones denunciants, i ha refermat el compromís de garantir un entorn segur i respectuós. També ha admès que no descartava que es puguin rebre més denúncies relacionades amb el cas.
