16.04.2017 - 19:10
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
El ‘sí’ a la reforma constitucional per convertir Turquia en una república presidencialista s’ha imposat en el referèndum d’aquest diumenge amb un 51,35% dels vots, enfront del 48,65% del ‘no’, segons resultats oficials corresponents al 99,34% de l’escrutini i recollits per l’agència de notícies turca Anatolia.
El viceprimer ministre turc Veysi Kaynak ha proclamat la victòria del ‘sí’, encara que ha reconegut que no ha obtingut tants vots com esperaven: “No hem aconseguit la quantitat de ‘sí’ que esperàvem”, ha afirmat, segons recull la cadena britànica BBC.
El ‘sí’ s’ha imposat principalment a l’interior de la península d’Anatolia, mentre que el ‘no’ ha estat l’opció més votada a la costa mediterrània, a la part europea de Turquia i a el sud-est del país, de majoria kurda.
A Istanbul, la ciutat més poblada del país, amb 14,8 milions d’habitants, amb el 96,57% del recompte el ‘no’ ha guanyat amb un estret 50,74% enfront del 49,26 del ‘sí’.
L’OPOSICIÓ QÜESTIONA LA LEGITIMITAT
El resultat ha estat ja qüestionat pel Partit Republicà del Poble (CHP), a l’oposició, que dubta de la legitimitat del recompte per la decisió de la Comissió Superior Electoral (YSK) d’acceptar vots sense el segell pertinent.
“La YSK ha fracassat en permetre el frau en el referèndum”, ha denunciat li vicepresident del CHP Bulent Tezcan en declaracions a la premsa des de la seu de la formació a Ankara.
La YSK ha publicat una nota a la seva pàgina web hores abans del tancament de la votació en la qual assenyala que acceptarà vots sense el segell oficial tret que es demostri que són fraudulents ja que ha rebut multitud de queixes denunciant que els funcionaris de la pròpia YSK no estampaven els segells.
Un altre vicepresident del CHP, Erdal Aksunger, ha denunciat que s’estan produint “molts actes il·legals per afavorir el Govern”, encara que ha manifestat la seva confiança en què el ‘no’ s’imposarà.
REFORMA CONSTITUCIONAL
El referèndum suposa la culminació d’un procés que Erdogan tenia en ment des de pràcticament quan va arribar al poder el 2003 al capdavant del Partit Justícia i Desenvolupament (AKP) i pel qual va donar el primer pas important en presentar-se i guanyar les primeres eleccions presidencials directes al país, celebrades l’agost de 2014.
Des de llavors, el canvi al sistema presidencial a Turquia ha estat la meta a aconseguir i de fet va ser un dels temes clau de les eleccions parlamentàries del juny de 2015.
No obstant això, l’AKP no va aconseguir la majoria suficient per poder esmenar la Constitució, la qual cosa finalment va forçar la celebració de noves eleccions el novembre d’aquest mateix any.
