El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a enviar un missatge d’hostilitat ben clar contra el model d’escola en català. Ho ha anat fent aquests darrers mesos, a partir de casos particulars, imposant hores de castellà a les aules quan ho demanaven les famílies. Però ara ha acabat d’apujar el llistó amb una resolució que ordena d’aplicar la sentència del setembre passat, que desballesta bona part del decret que blindava el català com a llengua vehicular.

En aquest darrer moviment, el TSJC estima parcialment el recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que exigia l’aplicació immediata de la sentència contra el decret. No ha volgut esperar que el Tribunal Suprem (TS) espanyol es pronunciés sobre els recursos contra la sentència del Departament d’Educació, l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans i la Plataforma per la Llengua.

El decret fou impulsat l’any 2024 durant el mandant del president Pere Aragonès, amb l’objectiu de blindar el sistema d’immersió lingüística arran de les resolucions judicials que imposaven un 25% dels ensenyaments en castellà. Abans, el TSJC havia presentat una qüestió d’inconstitucionalitat per la llei del català del 2022 –sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari– i el decret que l’havia de desplegar.

La resolució, un recordatori que l’ofensiva contra el català persisteix

Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, diu que el moviment del TSJC és un atac més contra l’escola en català. “És l’obsessió judicial amb un model que té l’aval de la majoria del parlament, de la comunitat educativa, la societat catalana, l’ONU i el Consell d’Europa”, explica. Segons Antich, mentre no arribi la sentència definitiva del Tribunal Constitucional (TC) espanyol, el TSJC ha anat fent moviments amb el decret del 2024: “La seva obsessió és la pretensió d’eliminar el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.”

A efectes pràctics, la maniobra de TSJC –d’ordenar l’execució de la sentència del setembre– no implica canvis immediats en el funcionament de les escoles, que continuen regint-se per un marc legal anterior. Ara, sí que desmunta un instrument que s’havia creat per aportar un paraigua jurídic a les direccions dels centres i protegir el català. Del punt de vista simbòlic, darrere la resolució hi ha un missatge d’hostilitat permanent i persistent sobre l’ús del català. I, a més, afegeix molta més inseguretat i incertesa.

És una ofensiva més contra l’escola en català que s’inscriu en una forta judicialització que s’arrossega de fa temps, amb una pressió constant sobre el sistema educatiu. El TSJC ha decidit d’avançar l’execució de la sentència sense esperar el pronunciament definitiu del TS, mentre el decret recent amb prou feines ha tingut recorregut real ni capacitat de desplegament efectiu. I això, tot esperant la sentència del Tribunal Constitucional (TC) espanyol sobre el 25% de castellà.

Precaució i crítiques per la resolució

La Plataforma per la Llengua, que forma part del procés judicial, ha reaccionat amb cautela a la decisió del TSJC. Creu que és més aviat una estratègia de l’AEB de marcar el ritme i condicionar el relat més que no pas un canvi real. Rut Carandell, directora de la plataforma, explica que a l’entitat espanyolista la maniobra no li ha sortit bé. Segons ella, l’AEB va impugnar d’una manera maldestra els articles que feien referència al català, però la impugnació no va ser general i van deixar articles que eren procedimentals.

Carandell recorda que tots els moviments són pensats per atacar el català. Tot i la resolució del TSJC, insisteix que encara es poden sancionar docents que incompleixin el projecte lingüístic i es manté l’exigència del C2 per als nous professors. També es queixa que el govern no aplica el decret per voluntat política: “El govern ara té més clar què pot aplicar, no té excusa. Són aspectes molt concrets i procedimentals, que impliquen gestió per part del govern.”

L’advocat Jordi Flores, de l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, estudia de presentar un recurs contra la resolució del TSJC. “A l’estat espanyol –diu Flores– hi ha unitat a l’hora d’abocar la llengua a l’eliminació.” Diu que li feia respecte defensar un decret que considera que és de mínims, però que finalment hi va accedir. “En aquest país hi ha una llengua i s’ha de preservar”, diu.

El Departament d’Educació diu que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no altera l’activitat ordinària dels centres educatius. I remarca que el català, i l’aranès a l’Aran, es mantenen com a llengües vehiculars. Fonts de la conselleria assenyalen que els Documents per a l’Organització i Gestió de Centres (DOIGC) continuen plenament vigents, incloent-hi els criteris d’ús lingüístic.

Educació també han recordat que el decret de règim lingüístic ja havia estat suspès cautelarment i que, per tant, no s’ha aplicat aquest curs. El govern diu que els serveis jurídics estudien de presentar-hi un recurs de reposició. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha remarcat que el model d’escola en català és avalat, no tan sols pels resultats, sinó també “per la consistència de nombrosos decrets i normativa que ha aprovat el govern”.

Sigui com sigui, el moviment del TSJC ha despertat molta indignació. Somescola ha qualificat la decisió del TSJC de “atac il·legítim” i ha exigit al govern que defensi activament el model d’escola en català. El sindicat USTEC·STEs demana al govern “una declaració immediata i inequívoca per a blindar el català a l’escola”. La Intersindical ha destacat la plataforma unitària Pública i en Català com a espai on elaborar “una resposta majoritària de la comunitat educativa als atacs judicials contra l’escola catalana”. I el CIEMEN també ha reclamat fermesa institucional en defensa de la immersió.

Què ha acordat el TSJC?

El tribunal ha acordat d’estimar parcialment la sol·licitud presentada per l’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña (AEB). Aquesta estimació no implica una acceptació plena de les seves pretensions, sinó que es limita a un aspecte molt concret: permetre l’execució provisional dels pronunciaments merament declaratius de la sentència dictada el setembre del 2025.

Dit d’una altra manera, el TSJC admet que alguns dels articles del decret 91/2024 –relatiu al règim lingüístic educatiu– es poden considerar provisionalment anul·lats, fins i tot mentre la sentència no sigui ferma.

La interlocutòria del TSJC dóna eficàcia provisional a la nul·litat d’alguns preceptes clau del decret, especialment aquells que definien el català com a llengua vehicular normal, regulaven l’ús del castellà dins el sistema educatiu, establien els continguts i mecanismes dels projectes lingüístics de centre i fixaven determinades obligacions per als centres públics i concertats.

De la resolució, també es desprèn que el TSJC anul·la algunes altres peticions de l’AEB, com ara d’obligar el Departament d’Educació a dictar instruccions immediates, imposar canvis en els projectes lingüístics dels centres i prohibir determinades actuacions administratives o disciplinàries. El tribunal considera que aquestes mesures van més enllà del contingut de la sentència, que és essencialment declaratiu.

L’estiu passat, el TSJC ja va suspendre cautelarment el decret, com demanava l’AEB, tot recordant unes quantes sentències sobre el 25% de castellà. El tribunal també recordava que el decret desenvolupa una llei i un altre decret promulgats justament en reacció a una sentència del TSJC que declarava l’obligació de la Generalitat d’imposar un 25% del castellà a les aules, pel cap baix.