01.04.2026 - 13:50
|
Actualització: 01.04.2026 - 13:51
La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha amnistiat l’ex-consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que era processada per un presumpte delicte de desobediència relacionat amb l’1-O, quan ocupava el càrrec de directora de Serveis de Vice-presidència i Economia i Hisenda. El tribunal ha decretat el sobreseïment lliure i definitiu de la causa. Garriga s’enfrontava a una multa d’entre 18.000 i 24.000 euros, i una inhabilitació d’un any per a l’exercici de càrrec públic.
D’altra banda, Josep Maria Jové, ex-secretari de Vice-presidència, i Lluís Salvadó, ex-secretari d’Hisenda, també encausats en aquesta causa, resten pendents de l’aplicació de la llei d’amnistia.
El tribunal exposa a la interlocutòria que totes les actuacions atribuïdes a Garriga queden recollides dins el marc del procés independentista i que no tenen cap dubte que encaixen en la llei d’amnistia.
Garriga era investigada per l’adjudicació de diversos contractes menors per executar obres en una nau annexa al CTTI, on s’havia d’instal·lar un ‘call center’ encarregat de recollir els resultats i la participació del referèndum de l’1-O. Aquesta nau fou clausurada per la policia el 30 de setembre del 2017. A més, se li atribuïa una participació activa en un acte de compromís amb el referèndum, celebrat el 21 d’abril del 2017 i convocat per la secretaria d’Economia i Hisenda.
Participació logística
La investigació deia que Garriga pretenia de disposar de locals on emmagatzemar el material per a la jornada de votació, malgrat que el Tribunal Constitucional espanyol hi estava en contra. Per això, va aconseguir que l’ex-senador d’ERC, Pau Furriol, cedís unes naus de la seva propietat a Bigues i Riells (Vallès Oriental).
A més, el 7 de setembre del 2017, va demanar una contrasenya al responsable del CTTI per accedir a la web referendum.cat, indicant que després caldria retirar el requisit d’usuari i contrasenya perquè la pàgina fos accessible a tothom i garantir la participació popular en el referèndum.
