27.01.2026 - 15:06
El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la condemna a un any i mig de presó a tres simpatitzants de Democracia Nacional acusats d’haver insultat i agredit tres independentistes després d’una manifestació organitzada pel col·lectiu “Por España me atrevo” el 17 de febrer de 2018 a Balsareny (Bages).
La Sala Penal ha desestimat els recursos de dos dels tres condemnats contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va confirmar les penes dictades per l’Audiència de Barcelona. Els tres homes han estat condemnats per tres delictes d’odi, en concurs amb un delicte contra la integritat moral i un delicte lleu de lesions.
Fets motivats pel menyspreu ideològic
Segons la sentència, els condemnats van actuar moguts pel seu “profund menyspreu cap a les persones de l’independentisme català i d’ideologia d’esquerres”. L’atac, detalla el tribunal, tenia com a objectiu menyscabar la integritat física de les víctimes i “pertorbar la seva tranquil·litat i seguretat”.
Durant l’agressió, els assetjaren, increparen, escopiren i insultaren dient frases com “independentistes de merda, rojos, roges de merda, porcs independentistes, fills de puta, porcs, fastigosos”.
El tribunal considera que l’atac es va produir per l’“odi a l’altre” i per la pertinença de les víctimes a Catalunya. Aquest fet, diu la resolució, suposa una exclusió social que actua com a agreujant de discriminació.
Exclusió social i territorial
En el seu escrit, la Sala explica que es constata un “tracte excloent” envers les víctimes per la seva vinculació amb Catalunya i la seva ideologia, i subratlla que, sobretot, cal tenir en compte la seva pertinença a una comunitat autònoma. Aquesta circumstància, afegeixen, integra el delicte d’odi en la mesura que implica una exclusió social i territorial.
Tanmateix, la sentència adverteix que, en un estat social, democràtic i de dret, no es poden tolerar atacs a la gent “per la seva condició d’espanyols per excloure’ls d’un territori de la pròpia nació Espanya”, però que, de la mateixa manera, tampoc es pot permetre fer exclusió social dels membres d’un territori o d’una comunitat autònoma, “com si fossin de categoria inferior”. Aquestes actituds, diu el tribunal, pretenen justificar aquesta exclusió social amb delictes d’odi.
Igualtat de tracte i pluralitat ideològica
La Sala deixa clar que “no hi caben exigències de pensaments iguals entre tots” i que, si manca aquesta igualtat ideològica o territorial, no hi ha cap legitimació per odiar, atacar o menysprear qui consideren diferents.
La sentència, així, considera provats els delictes i confirma l’aplicació de les penes de presó imposades. El veredicte és ferm.
