19.01.2026 - 11:20
|
Actualització: 19.01.2026 - 15:51
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha convidat formalment el president de Rússia, Vladímir Putin, a integrar-se a la “Junta de Pau per a Gaza“. El Kremlin ho ha confirmat avui, però ha evitat de dir si Putin acceptaria la proposta.
El portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov, ha explicat que la invitació havia arribat per canals diplomàtics i que Moscou n’estudiava tots els detalls. Segons que ha dit, Rússia preveu tenir contactes amb Washington per a aclarir el paper de Putin en aquest organisme, creat a partir del pla de Trump per al futur de Gaza, segons que informa l’agència russa TASS.
Cal recordar que Rússia continua sotmesa a sancions occidentals per la invasió d’Ucraïna i que ara mateix hi ha converses per a impulsar un acord que posi fi al conflicte, amb els Estats Units com a actor mediador.
La primera fase de la proposta nord-americana es va activar a l’octubre, després d’un acord entre Israel i el Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), i va incloure un alto-el-foc. La setmana passada, Trump va anunciar el començament de la segona fase, tot i que no en va concretar encara els detalls.
Divendres, el president nord-americà va fer públics els primers noms de la junta: l’ex-primer ministre britànic Tony Blair, el secretari d’estat Marco Rubio, l’enviat especial Steve Witkoff, el seu gendre Jared Kushner i l’assessor adjunt de Seguretat Nacional, Robert Gabriel. També hi participaran l’empresari Marc Rowan i el dirigent indo-nord-americà Ajay Banga.
Posteriorment, Trump va ampliar la invitació als presidents de Turquia, Egipte i l’Argentina –Recep Tayyip Erdoğan, Abdelfatah al-Sisi i Javier Milei—, al primer ministre del Canadà, Mark Carney, i al president del Paraguai, Santiago Peña.
Diumenge s’hi van afegir, entre més, el rei Abd-Al·lah II de Jordània, el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, i la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni.
L’anomenada Junta de Pau, presidida per Trump, actuarà com a organisme de supervisió i serà integrada per caps d’estat. L’objectiu d’entrada és tractar el conflicte de Gaza –escenari d’una ofensiva israeliana devastadora arran dels atacs del 7 d’octubre de 2023– i, més endavant, ampliar-ne el mandat per a poder intervenir en més conflictes internacionals.
