Grenlàndia i Dinamarca admeten desacords profunds amb els EUA i Trump insisteix a prendre’n el control

  • Copenhaguen i el govern grenlandès constaten que la reunió a la Casa Blanca acaba sense acord i anuncien un grup de treball

VilaWeb
14.01.2026 - 22:38
Actualització: 14.01.2026 - 23:04

Dinamarca i Grenlàndia han reconegut avui que mantenen un desacord de fons amb els Estats Units sobre l’estatus de Grenlàndia, després d’una reunió a la Casa Blanca entre delegacions nord-americana, danesa i grenlandesa que ha acabat sense cap avenç concret. Tot i això, el govern danès ha anunciat la creació d’un grup de treball d’alt nivell amb l’objectiu de provar de cercar una sortida al conflicte.

El ministre d’Afers Estrangers de Dinamarca, Lars Løkke Rasmussen, ha explicat que aquest grup començarà a reunir-se en qüestió de setmanes i que se centrarà a abordar les preocupacions de seguretat expressades pels Estats Units, però respectant les “línies vermelles” de Copenhaguen. Entre aquestes, ha remarcat la integritat territorial de Dinamarca i el dret d’autodeterminació del poble grenlandès.

Rasmussen ha qualificat la reunió de “franca” i “constructiva”, però ha admès que no han pogut modificar la posició nord-americana. “Tenim un desacord profund sobre l’estatus de Grenlàndia”, ha dit. I ha afegit que qualsevol proposta que no respecti el marc actual és “totalment inacceptable”. El ministre danès també ha reconegut que l’Àrtic viu una nova situació de seguretat, però ha recordat que va ser decisió dels mateixos Estats Units reduir de manera dràstica la seva presència militar a Grenlàndia amb el pas dels anys. A més, ha desmentit algunes de les justificacions esgrimides per Washington: segons els serveis d’intel·ligència danesos, fa aproximadament una dècada que no hi ha cap vaixell de guerra xinès a prop de l’illa, ni tampoc una amenaça immediata per part de Rússia o la Xina.

Al seu costat, la ministra d’Afers Estrangers de Grenlàndia, Vivian Motzfeldt, ha defensat reforçar la cooperació amb els Estats Units en matèria de seguretat, però ha marcat un límit clar: “Això no vol dir que vulguem ser propietat dels Estats Units.” Motzfeldt ha insistit que qualsevol acord ha de respectar la voluntat popular.

Washington manté la pressió

Poques hores després de la reunió, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha reiterat públicament la seva voluntat de controlar Grenlàndia. Des del Despatx Oval, ha afirmat que Washington “necessita Grenlàndia per a la seguretat nacional” i ha advertit que, si els Estats Units no hi intervenen, “Rússia i la Xina hi entraran”. Trump ha assegurat que Dinamarca “no pot fer-hi res”, mentre que els Estats Units “poden fer-ho tot”, i ha defensat que el control de l’illa és clau no solament per a Washington, sinó també “per a Europa”. Sobre això, ha dit que ha tractat la qüestió amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que, segons el president nord-americà, voldria “veure que passi alguna cosa”.

El president també ha vinculat l’interès estratègic de Grenlàndia al projecte de la denominada “Cúpula Daurada”, un escut antimíssils impulsat per la seva administració i presentat el maig del 2025, inspirat en el model israelià. Les declaracions de Trump arriben després d’haver publicat la Casa Blanca una imatge provocadora a les xarxes socials en què instava Grenlàndia —personificada amb dos trineus guiats per gossos— a triar entre una aliança amb els Estats Units o amb Rússia i la Xina, un gest que ha generat incomoditat tant a Nuuk com a Copenhaguen.

Ens ajudeu a fer un plató?

Fem una gran inversió per a construir un plató televisiu i poder oferir-vos així nous formats audiovisuals de qualitat.

Gràcies per fer-ho possible.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

Fer-me'n subscriptor