14.01.2026 - 13:18
|
Actualització: 14.01.2026 - 13:31
La tensió entre els Estats Units i Grenlàndia no afluixa. El president dels EUA, Donald Trump, ha endurit el to contra el primer ministre de Grenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, que ha reiterat que vol que l’illa continuï tal com ara.
Trump ha desqualificat públicament Nielsen i l’ha amenaçat: “La seva posició serà un gran problema per a ell.” Alhora, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha rebutjat les especulacions sobre un possible atac militar dels Estats Units a Grenlàndia, però no ha descartat d’aplicar article 42.7 del Tractat de la Unió Europea, la clàusula de defensa col·lectiva.
US President Trump dismissed Greenland Prime Minister Jens‑Frederik Nielsen's reaffirmation of the territory's commitment to Denmark, saying he didn't know who Nielsen was, and added that the remarks would be 'a big problem for him' https://t.co/K5JPfPCslr pic.twitter.com/j9uDGY692W
— Reuters (@Reuters) January 14, 2026
En una conferència de premsa conjunta amb la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, Nielsen ha defensat que Grenlàndia volia continuar formant part de Dinamarca, la Unió Europea i l’OTAN. Segons que ha dit: “Aquest no és el moment de divisions ni discussions, sinó de mantenir-nos units i continuar construint a partir de la comunitat que ja tenim”.
El cap del govern grenlandès també ha qualificat d’inacceptables les amenaces de Trump i ha admès que la situació era una crisi geopolítica en tota regla. Ha reclamat que qualsevol diàleg es desenvolupi amb respecte i tenint en compte “la posició constitucional de Grenlàndia, el dret internacional i el dret de la població a l’autodeterminació”.
La UE no descarta d’aplicar l’article de defensa col·lectiva
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha provat de rebaixar la tensió dient tot rebutjant les especulacions sobre un possible atac militar dels Estats Units a Grenlàndia, però ha volgut deixar clar que l’illa podia comptar amb el suport de la Unió Europea. “Grenlàndia pot disposar de nosaltres, i ho pot fer amb actes, no només amb paraules”, ha assegurat avui en conferència de premsa a Brussel·les.
Von der Leyen, a més, no ha descartat l’aplicació de l’article 42.7 del Tractat de la Unió Europea, la clàusula de defensa col·lectiva. Aquest article estableix que, si un estat membre és objecte d’una agressió armada al seu territori, la resta d’estats membres li han de prestar ajuda i assistència amb tots els mitjans al seu abast, d’acord amb l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides.
El text del tractat precisa que aquests compromisos s’han d’ajustar als ja adquirits en el marc de l’OTAN, que detalla que continua essent el fonament de la defensa col·lectiva per als estats membres que en formen part, i respecta el caràcter específic de la política de seguretat i defensa de determinats països.
La clàusula de l’article 42.7 ja va ser activada de manera unànime l’any 2015, quan els ministres de Defensa de la UE van acordar de prestar assistència a França després dels atemptats gihadistes de París. Aleshores, cada estat va contribuir de manera diferent –amb suport militar, logístic o operatiu–, mitjançant acords bilaterals amb el govern francès.
Von der Leyen també ha remarcat que Brussel·les mantenia un contacte “constant” amb Dinamarca i ha subratllat que la seguretat de l’Àrtic era una qüestió de seguretat europea.
