18.03.2026 - 12:22
|
Actualització: 18.03.2026 - 13:06
La presència de cocaïna a les aigües residuals de Barcelona pràcticament s’ha triplicat enguany, segons les dades fetes públiques per l’Agència Europea de les Drogues (EUDA). L’estudi assenyala que la detecció d’aquesta substància a Barcelona ha estat un 185% superior a la del 2024. Això retorna la ciutat gairebé als nivells del 2017, després d’uns quants anys de disminució. Lleida, però, la supera en termes absoluts. En el cas de Tarragona, que fins ara encapçalava aquest rànquing a l’estat espanyol, ha deixat de participar en l’estudi, segons que ha confirmat l’agència.
L’informe, elaborat per la xarxa de centres d’investigació SCORE
L’agència EUDA en publica les dades, però la xarxa SCORE s’encarrega del treball de camp, que ha fet a partir de dades voluntàries de 115 ciutats de 25 països europeus (23 de la Unió Europea, Noruega i Turquia). L’objectiu és seguir els comportaments de consum de drogues dels habitants. Els investigadors van analitzar mostres diàries d’aigües residuals durant una setmana, entre el març i el maig del 2025, a les zones de captació de les plantes de tractament.
Tarragona apareixia sovint destacada en aquest estudi com la segona ciutat europea amb més presència de cocaïna a les seves aigües residuals, només superada per la ciutat flamenca d’Anvers, un dels principals ports d’entrada de cocaïna al continent. Ara la ciutat catalana ha deixat de col·laborar amb el projecte.
Prioritat per a la salut pública
En un comunicat, la doctora Lorraine Nolan, directora executiva de l’EUDA, ha posat l’accent en la importància de l’estudi: “Les aigües residuals d’Europa expliquen la història d’un fenomen de les drogues que és molt estès, que és variat i que es troba en flux constant.”
La ketamina puja i l’MDMA baixa
L’informe d’enguany assenyala també una pujada destacable de la ketamina a les aigües residuals de les ciutats europees, que ha augmentat gairebé d’un 41% entre el 2024 i el 2025. D’entre les 66 ciutats que han aportat dades tots dos anys, 40 han vist un augment d’aquesta substància durant aquest darrer any. Les concentracions més altes s’han detectat a Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos, tot i que dues localitats del Regne Unit encapçalen el rànquing.
En canvi, l’MDMA continua la tendència a la baixa, amb una reducció d’un 16% aquest darrer any. El descens és especialment pronunciat a Alemanya, Àustria i Eslovènia, on la baixada supera la registrada el 2020, coincidint amb les restriccions per la pandèmia que van tancar l’oci nocturn. Amb tot, Espanya es manté entre els estats europeus amb les concentracions d’MDMA més altes.
