12.03.2026 - 20:52
|
Actualització: 12.03.2026 - 21:54
A Catalunya l’any passat hi hagué 3.039 agressions a professionals sanitaris. Són dades del registre de l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari (OSVASC), que encara no inclou tot el sistema. El Departament de Salut les ha presentades avui en un acte al Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) amb motiu del dia europeu contra aquestes agressions.
Les víctimes principals són dones (78%) i la distribució per categories és semblant: personal d’infermeria (27%), facultatius (27%) i administratius (23%). L’atenció primària concentra la major part d’agressions (61%) i els llocs on més es produeixen són les consultes (39%) i els punts d’admissió o informació (28%). L’11% de les agressions són físiques, cosa que significa més de 300 casos.
Les primeres dades oficials
Aquestes són les primeres dades oficials i sistematitzades d’agressions a professionals sanitaris a Catalunya, tot i que encara no reflecteixen la totalitat del sistema sanitari públic. El registre s’acabarà de desplegar els mesos vinents i més endavant preveu d’integrar també les dades dels centres privats. L’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya es va impulsar el 2022.
La gran majoria d’agressions detectades el 2025 són no físiques (89%), i inclouen insults, injúries o amenaces. Per àmbit assistencial, l’atenció primària ha registrat el 61% de casos, els hospitals el 29% i les emergències extrahospitalàries el 10%.
Uns altres espais on sovint hi ha agressions són l’hospitalització (14%) i els serveis d’urgències (13%). Majoritàriament, són agressions en presència d’unes altres persones, cosa que per al Departament de Salut posa de manifest l’impacte que tenen en l’entorn assistencial.
Perfil de l’agressor i causes
Els agressors són principalment els usuaris o pacients (75%), seguit de familiars o acompanyants (22%). Un 63% són homes. També s’ha identificat un nivell important de reincidència (26%).
Quant a les causes més freqüents, la majoria tenen relació amb l’atenció percebuda per l’usuari (30%), seguides de causes alienes a l’organització o assistència (26%), demandes de l’usuari (18%) i causes vinculades al mateix acte sanitari o administratiu (18%).
Millorar la notificació i la prevenció
El director general de Professionals de la Salut, Jordi Vilana, ha dit a l’ACN que eren xifres molt altes i que calia avançar encara en la cultura de la notificació: “Sigui un cop, una empenta, un crit, donar un cop sobre el taulell. Tot és violència”, ha dit.
El registre també ha de permetre d’establir mesures per a prevenir les agressions i acompanyar qui n’és víctima. Vilana ha dit que preparen un instrument legislatiu per crear un sistema integral de protecció, prevenció i resposta arran de situacions de violència als centres sanitaris, que hauria d’incloure un règim sancionador.
Ha remarcat que a l’organisme de direcció de l’observatori hi participen col·legis professionals, sindicats, patronals, usuaris i més agents, i ha posat l’accent en la feina “mancomunada”.
El sindicat SATSE demana més conscienciació
El sindicat d’infermeria SATSE Catalunya, que participa en l’observatori, ha fet una crida a reforçar la conscienciació ciutadana arran d’aquestes dades. Destaca que els professionals mereixen “respecte” i “protecció”. En un comunicat, el delegat de prevenció, Xavier Massabé, diu: “[Les dades] evidencien que la violència continua molt present en el dia a dia dels centres i això té un impacte emocional i professional enorme.”
La unitat del CoMB atén 75 metges
La Unitat Integral de Violència contra el Metge (UIVCM) del Col·legi de Barcelona va rebrer 75 comunicacions d’agressions el 2025. Entre el 2015 i 2025, la unitat havia tingut coneixement de 662 casos; el 2024 fou l’any amb més casos (91).
Aquestes dades es refereixen a metges de la demarcació de Barcelona que s’adrecen voluntàriament al servei per demanar suport, assessorament i acompanyament després d’una agressió. El CoMB destaca que la UIVCM no funciona com un registre oficial de les agressions a metges del sistema sanitari.
Aquesta unitat, creada el 2010, ofereix als professionals víctimes d’agressions assessorament i acompanyament jurídic, psicològic –amb professionals de la Fundació Galatea– i de seguretat.
El CoMB adverteix que les agressions físiques o verbals a professionals sanitaris són una “realitat molt preocupant” i assenyalen que, a més de l’impacte emocional immediat, cal tenir eines i estratègies per a actuar-hi i comptar amb la protecció i suport institucional.
Quan la UIVCM rep l’avís d’un incident, un advocat es posa en contacte amb el metge per recollir informació bàsica, explicar-li les opcions i programar una entrevista per valorar si es presenta una denúncia. Si el metge ho decideix i la denúncia es tramita, els advocats de la unitat es personen com a acusació particular.
