09.12.2025 - 21:40
La batalla jurídica per a poder fer servir el català als plens de municipis de Catalunya Nord ha entrat en una nova fase. El Consell d’Estat francès ha refusat d’admetre els recursos dels cinc ajuntaments que, d’ençà del 2022, defensen el dret de parlar català en les sessions municipals (Elna, els Banys i Palaldà, Portvendres, Sant Andreu de Sureda i Tarerac), i el recorregut dins la justícia francesa s’ha acabat. Ara els càrrecs electes comencen un nou camí legal, aquesta vegada a Europa.
L’abril del 2022, Elna va modificar el reglament municipal perquè cada regidor pogués intervenir en català, tant oralment com per escrit, sempre que a continuació se’n fes la traducció al francès. Uns quants ajuntaments van seguir la iniciativa, però la prefectura dels Pirineus Orientals –és a dir, el representant de l’estat francès al departament– va impugnar-ho, va demanar que es retiressin les modificacions i va portar el reglament als tribunals. Cinc ajuntaments es van mantenir ferms i va començar un periple judicial que ha durat més de tres anys.
La primavera del 2023, el Tribunal Administratiu de Montpeller va anul·lar els reglaments lingüístics de tots cinc municipis. I un any i mig més tard, el desembre del 2024, el Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc va confirmar la prohibició i va dictaminar que el català no podia ser emprat com a llengua d’intervenció prioritària perquè “la llengua de la República és el francès”, d’acord amb l’article 2 de la constitució. Els ajuntaments van portar el cas al Consell d’Estat, que ara ha decidit de tancar definitivament la porta no admetent el recurs.
El Consell d’Estat no ha entrat en el fons del debat lingüístic. Ha refusat el recurs perquè considera que les al·legacions no aportaven cap element nou que contradigués la decisió del tribunal d’apel·lació, que afirma que, com que l’article 2 de la constitució francesa fixa el francès com a única llengua de la república, qualsevol reglament municipal que permeti d’expressar-se primer en català vulnera l’obligació de les institucions públiques d’emprar el francès en tots els actes administratius. Per això el tribunal ni tan sols ha reobert el debat sobre l’article 75.1 –que reconeix les llengües regionals com a patrimoni–, perquè considera que no crea cap dret oposable, és a dir, cap dret que els ciutadans o els ajuntaments puguin invocar davant un tribunal per exigir-ne l’aplicació. En conseqüència, el recurs ha estat descartat sense vista oral i sense possibilitat de reconsideració dins l’ordenament francès.
El Consell d’Estat encara té sobre la taula un altre cas d’àmbit lingüístic: la defensa jurídica del Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitanes i Catalanes (SIOCCAT), l’organisme que coordina cent vint-i-nou ajuntaments de Catalunya Nord en la promoció del català i l’occità. El prefecte dels Pirineus Orientals també n’ha impugnat el reglament lingüístic –idèntic al dels cinc ajuntaments– i el Tribunal Administratiu de Montpeller ja en va dictar una sentència desfavorable.
L’ús del català als plens i el camí cap a Europa
L’únic marge que deixa la justícia francesa és de fer les intervencions en francès i, després, traduir-les al català; una opció que els municipis consideren insuficient i purament simbòlica.
Malgrat tot, el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, explica que, malgrat les decisions judicials, continuen emprant el català amb normalitat en els plens: “Qui ens pot impedir de parlar català? La justícia pot dir que el reglament que hem escrit no serveix i que l’hem de retirar. D’acord, el retirem, però parlar català al ple… A part que em cusin els llavis, no sé pas com ho poden impedir.” I hi afegeix: “És molt complicat per a ells d’impedir que una persona parli català si li dóna la gana. Jo dic la meva en català, la tradueixo i ja està, si em dóna la gana de fer-ho.”
El pas següent serà anar a Europa, tot i que al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a Estrasburg, solament s’hi poden presentar persones a títol individual. No hi poden anar els ajuntaments; hi han d’anar els càrrecs electes, com a particulars, que creguin que els han vulnerat drets individuals. La batllessa dels Banys, Marie Costa, ha dit que la decisió no l’ha sorpresa: sabien que era gairebé impossible una resolució favorable dins la justícia francesa, però calia exhaurir totes les vies abans d’arribar a Europa. Ara els batlles decidiran les setmanes vinents si presenten demandes personals al TEDH, cosa que vol dir assumir un cost econòmic considerable.
Costa ja ha avançat que ella ho farà. I Garcia diu que la seva intenció també és anar-hi. Considera que cal preparar una estratègia amb Òmnium –que els ha donat suport jurídic i econòmic– i valorar si tenen prou recursos per a presentar la demanda amb garanties. L’objectiu és fer una compareixença de premsa d’ací a un mes, per a obtenir ressò, amb personalitats que hi donin suport, quan tot sigui més clar i hagin decidit com fer-ho.
La defensa del català a Europa
Garcia recorda que, en el marc de la Unió Europea, un ciutadà europeu es pot presentar a les eleccions municipals de qualsevol estat si hi està empadronat: “No pots ser tinent de batlle, però pots ser regidor. No hi ha cap condició més.” I hi afegeix un argument que considera clau: la llei francesa no exigeix de saber francès per a exercir de regidor. “Jo puc prendre un noi italià que no parli francès. Si li dónes una acta, l’ha de llegir en italià primer. I després ho traduirem al francès; si no, no té cap sentit que es pugui presentar en una llista si no li demanen de saber parlar francès.”
La lluita dels ajuntaments nord-catalans que inquieta la República Francesa
Per aquest mateix motiu, entre més, subratlla que haver hagut de retirar el reglament municipal per parlar català és “estrany”. I afegeix: “Si haguéssim posat que es poden parlar llengües europees al ple, segur que ningú no hauria dit res. És perquè és català. Si hagués estat alemany, italià o fins espanyol, i un regidor no sabés parlar francès, llegiria en la seva llengua i ho traduiríem. Seguríssim que no haurien dit res.”
Aquest estiu, a la Universitat Catalana d’Estiu, els batlles ja se’n feien creus, que cinc municipis catalans poguessin inquietar l’estat francès amb una demanda tan simple com ara poder parlar la llengua del país. “Cinc pobles que ni entre tots representen vint mil habitants poden posar en perill la República Francesa? Pobra República Francesa”, van declarar aleshores.
Garcia creu que aquest serà un dels arguments forts davant el TEDH: la vulneració d’un dret individual. “Jo no tenia cap esperança en el constitucional francès, era un pas obligat. Ara tinc més confiança, perquè parlem d’un dret com a persones.”
