17.10.2025 - 14:57
|
Actualització: 17.10.2025 - 21:11
El Consell Insular de Menorca té pendent de resoldre un recurs d’alçada que pot marcar el model lingüístic de la institució. El col·lectiu Fem-ho en Català va presentar-lo el 4 de maig, després d’haver desestimat el conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Joan Pons Torres, d’abandonar l’ús de l’article salat en els perfils institucionals de l’Agenda Cultural de Menorca, Menorca Illa de l’Esport i Menorca Illa Jove.
Ara tres informes interns –un de jurídic i dos de lingüístics– donen la raó al recurs i conclouen que el Consell ha d’utilitzar la varietat estàndard del català en totes les seves comunicacions públiques. Els informes estableixen que les xarxes socials formen part de la publicitat institucional, i que, per tant, s’hi aplica el règim lingüístic de la llei de normalització lingüística, la llei de publicitat institucional i el reglament d’usos lingüístics del Consell. En conseqüència, el registre que s’hi ha d’emprar és formal i estàndard, no col·loquial.
Els tècnics recorden que les gramàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans defineixen l’article salat com a propi de la parla espontània i que “en els registres formals, sobretot en la llengua escrita, a les Balears sempre s’ha usat l’article general”.
Un recurs que el Consell encara no ha resolt
La petició original es va registrar el 9 de juliol de 2024 i va ser rebutjada el 26 de març invocant la sentència 313/2017 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). Aquella resolució judicial, però, feia referència a un litigi entre el Consell de Formentera i el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA), arran de l’ús de formes lèxiques pròpies del mallorquí en un llistat d’espècies agràries. El TSJIB va donar la raó al FOGAIBA perquè, com a entitat pública dedicada a la gestió agrària, no tenia competències en matèria de normalització lingüística i l’assumpte no afectava la política lingüística institucional. Tanmateix, l’informe jurídic del Consell descarta que la sentència 313/2017 sigui aplicable al cas actual, ja que la qüestió de fons no és terminològica ni agrària, sinó l’ús formal de la llengua en la comunicació institucional d’un ens que, en canvi, sí que té competències en matèria lingüística.
El 4 d’agost, una vegada vençut el termini de tres mesos per a respondre el recurs d’alçada de l’entitat, va començar a operar el silenci administratiu negatiu. Tot i això, l’expedient prova que els tres informes recomanen d’estimar-lo. Davant la inacció, Fem-ho en Català s’ha adreçat a la sindicatura de greuges perquè insti el Consell a complir la seva pròpia normativa i a resoldre el recurs “en coherència amb els dictàmens tècnics”.
“No volem eliminar el salat, sinó usar-lo on toca”
En una nota de premsa, Fem-ho en Català celebra que la part tècnica els doni la raó, però lamenta que “el Consell encara no hagi actuat d’acord amb els informes”. L’entitat defensa que “no té res en contra de l’article salat”, que considera part del patrimoni lingüístic menorquí, però que no pertoca en la comunicació institucional, perquè és un registre oral i col·loquial. “El que volem és coherència”, afirmen. “Les institucions públiques han de fer servir el català formal, perquè és la varietat que ens permet de comunicar-nos amb normalitat dins una llengua compartida per deu milions de parlants.” Segons el col·lectiu, l’ús del salat en espais institucionals “no dignifica el menorquí, sinó que el redueix a una expressió folklòrica i n’accentua la subordinació dins la diglòssia lingüística”.
El cas torna a posar sobre la taula el model de llengua que han de tenir les administracions insulars. Els informes tècnics recorden que el Consell Insular té el mandat legal de vetllar per la qualitat del llenguatge administratiu i de garantir la normalització del català. “L’estàndard és la varietat comuna i integradora”, conclouen. “Les formes pròpies de Menorca poden aparèixer en registre formal, però el model de llengua institucional ha de ser l’estàndard.”
El recurs resta pendent de resolució per part del consell executiu, que és l’òrgan competent. Si l’acord s’ajusta als informes, les xarxes del departament de Cultura hauran de deixar d’emprar l’article salat i adequar-se al model lingüístic estàndard.
