Tres anys sense pressupost nou: el parlament afronta el rècord de blocatge a Catalunya

Demà, dimarts 10 de març, farà tres anys que el Parlament de Catalunya va aprovar el darrer pressupost, el del 2023. En aquell moment, Pere Aragonès encapçalava un govern en minoria que va aconseguir el suport del PSC i dels Comuns, quan feia gairebé mig any que Junts havia deixat l’executiu. El període més llarg sense comptar amb pressupost nou d’ençà de la primera legislatura fou justament una mica més de tres anys: entre la validació dels comptes del març del 2017, amb Carles Puigdemont de president, i el pressupost aprovat al començament de la pandèmia, l’abril del 2020, sota la presidència de Quim Torra després de l’aplicació del 155.

Si ERC no retira l’esmena a la totalitat, serà la tercera vegada que el parlament tomba un pressupost. Puigdemont ja es va sotmetre a una qüestió de confiança el 2016 i Aragonès va decidir de convocar eleccions el 2024.

En el primer any com a president, Salvador Illa no ha aconseguit el suport necessari per a aprovar el pressupost del 2025. No l’ha portat al parlament i ha pactat amb els socis d’investidura –ERC i Comuns– tres suplements de crèdit per injectar 4.000 milions d’euros als comptes prorrogats del 2023. Enguany, en canvi, ha decidit d’aprovar el pressupost al consell executiu sense el suport d’ERC.

Si finalment hi ha acord i ERC retira l’esmena a la totalitat, els comptes d’Illa es podrien aprovar el 24 d’abril. Tant si s’aproven com si no, el rècord històric sense pressupost s’haurà superat: tres anys i un mes sense nous comptes.

D’ençà del 2013, el parlament tan sols ha validat sis pressuposts i en set anys no n’hi ha hagut cap. El 2013, 2018, 2019, 2021 i 2025 ni tan sols es van arribar a presentar. El parlament va tombar els dels anys 2016 i el 2024.

Durant el mandat de Quim Torra, la cambra tan sols en va aprovar un –el del 2020, després d’una pròrroga– i els altres tres anys ni tan sols es van presentar a la cambra: ni el 2018, ni el 2019, ni el 2021. El seu mandat va ser fortament condicionat pel fet de ser el primer executiu després de l’aplicació del 155 i es va acabar amb la seva inhabilitació, el setembre del 2020.

Amb Artur Mas de president, s’aprovaren quatre pressuposts amb pròrroga, els corresponents als anys 2011, 2012, 2014 i 2015. L’únic any que no es van arribar a portar al parlament fou el 2013.

Durant els vint-i-tres anys de governs de Jordi Pujol, del 1980 al 2003, hi va haver pressupost cada any. En quatre legislatures va tenir majoria absoluta, sense necessitat de pactar, i a les dues restants, la primera i la darrera, va obtenir igualment el suport necessari per a aprovar els comptes.

Si s’analitzen els darrers 26 anys, es percep clarament com, entre el 2000 i el 2010, sota el darrer govern de Jordi Pujol i els de Pasqual Maragall i José Montilla, gairebé sempre s’aprovava el pressupost dins termini perquè entressin en vigor el primer de gener. Només es van requerir tres pròrrogues: el 2000 amb Pujol, el 2004 amb Maragall i el 2007 amb Montilla.

Aquesta tendència es va capgirar en l’última dècada. Els quinze darrers anys, només una vegada s’han aprovat els pressuposts dins el termini. Va ser el 23 de desembre del 2021, quan la cambra va validar els pressuposts per al 2022 impulsats pel govern d’Aragonès, amb Jaume Giró de conseller d’Economia.

ERC ja ha instat el govern a tornar a presentar el pressupost si el 20 de març és blocat per manca d’acord sobre l’IRPF. Segons els republicans, es podria tornar a fer més endavant perquè es pogués aprovar a la cambra a final de juny.

D’ençà del 2000, només tres pressuposts s’han aprovat els mesos d’estiu –entre juny i juliol. En tots tres casos, el president havia estat investit a final de l’any anterior. El juliol del 2004, el parlament va aprovar els comptes i Pasqual Maragall havia estat investit el desembre del 2003; el juny del 2007 es va avalar el pressupost del govern de José Montilla, que feia set mesos que havia accedit a la presidència, i el juliol del 2011 va ser el torn del primer govern d’Artur Mas, també investit el desembre precedent.

El 13 de març de 2024, el parlament va refusar el pressupost del govern Aragonès en minoria, que no van superar el debat a la totalitat. Aquesta situació va precipitar la convocatòria d’eleccions anticipades el 12 de maig.

Fins aleshores, només una altra vegada la cambra havia refusat el pressupost de la Generalitat, el 2016, sota la presidència de Puigdemont. Arran d’això, Puigdemont va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança, que va superar. L’any següent, el govern va poder aprovar els comptes.

Tant el 2016 com el 2024 el refús del pressupost va tenir conseqüències polítiques immediates.